Política

Expectatives renovades

L’adeu de Josep Mayoral, 18 anys alcalde, reobre el camp de joc a Granollers, on l’oposició, amb ERC i Junts al davant, confia derrocar la majoria absoluta d’un PSC que hi ha governat gairebé sempre

Un pulmó verd al Congost, aspiració compartida

Com sol pas­sar quan plega algú amb una tra­jectòria així, després de 18 anys i qua­tre majo­ries abso­lu­tes, l’adeu a l’alcal­dia del ja històric Josep Mayo­ral –con­su­mat de fet fa poc més d’un any, quan va donar el relleu a la seva lloc­ti­nent Alba Bar­nu­sell– fa que torni a obrir-se el camp de joc i tot­hom renovi expec­ta­ti­ves en les elec­ci­ons muni­ci­pals a Gra­no­llers, on de fet sem­pre en l’actual democràcia han gover­nat els soci­a­lis­tes, tret d’un petit parèntesi als anys 90. El PSC, és clar, es fixa com a objec­tiu con­ser­var la seva clara hege­mo­nia per asse­gu­rar “un govern sòlid i esta­ble”, segons l’alcal­dessa i can­di­data, que subrat­lla que en els últims anys ja han estat capaços d’asso­lir acords de ciu­tat en aspec­tes clau com el pla estratègic, els plans de xoc con­tra les diver­ses cri­sis que s’han succeït o el full de ruta pels fons Next Gene­ra­tion, fet que li dona certa tran­quil·litat i fins i tot un aval en cas que li calgués un pacte poste­lec­to­ral. L’opo­sició, en canvi, encapçalada ara a molta distància per ERC i Junts, mal­darà per tren­car la majo­ria abso­luta i aspi­rar a assu­mir algun rol en el govern, per bé que a pri­ori, si no hi ha un dal­ta­baix molt gran, es fa difícil pen­sar en un hete­ro­geni pacte de tots con­tra un. En tot cas, tot­hom és pru­dent d’entrada: pri­mer, que par­lin les urnes.

Bar­nu­sell, que va estar amb un Mayo­ral que ara tanca la can­di­da­tura des del seu pri­mer man­dat –com a regi­dora de Cul­tura, de Comu­ni­cació o com a coor­di­na­dora del govern en l’última etapa–, no amaga que ofe­reix un pro­grama “de con­tinuïtat”; això sí, amb una “mirada nova” que li atorga el fet de ser d’una altra gene­ració. “El pro­jecte ve de lluny, i l’objec­tiu és seguir trans­for­mant Gra­no­llers i adap­tant-la als nous temps”, explica a aquest diari. Amb aquesta fina­li­tat, ha reu­nit una llista amb 10 dels 14 regi­dors actu­als i que també incor­pora algu­nes cares noves com a inde­pen­dents en llocs de sor­tida. Amb tants anys al govern, el PSC no neces­sita fer grans pro­me­ses en cam­pa­nya, però sí que es pre­senta amb alguns pro­jec­tes impor­tants com a ban­dera, que de fet ja estan embas­tats, en haver-se garan­tit els fons euro­peus impres­cin­di­bles, i asse­gura que seran una rea­li­tat en el pròxim man­dat. D’una banda, la “rena­tu­ra­lit­zació” del parc del riu Con­gost, on s’ha aixe­cat asfalt per gua­nyar-hi un “iti­ne­rari verd” que unirà els parcs de la ciu­tat. De l’altra, la “paci­fi­cació” d’una artèria impor­tant, l’avin­guda de Sant Esteve. El PSC, que també pro­posa 200 habi­tat­ges per a llo­guer social, té el com­promís de l’Estat per fer la cober­tura de la via del tren en un sec­tor d’uns 9.000 m² per unir el parc Tor­ras Villà amb el barri de la Font Verda.

L’actual cap de l’opo­sició, Núria May­nou, repe­teix com a can­di­data d’ERC a l’alcal­dia –en una llista que tanca el con­se­ller de Salut, Manel Bal­cells– amb l’expec­ta­tiva de créixer i con­so­li­dar-se com a segona força, i el repte de “lide­rar el canvi” que supo­sa­ria ja només tren­car la majo­ria abso­luta, fet que veu fac­ti­ble perquè Mayo­ral “sumava molta gent més enllà de les sigles soci­a­lis­tes”. “L’Alba porta 20 anys a l’Ajun­ta­ment, no repre­senta un canvi real ni noves mane­res de fer”, remarca. Els repu­bli­cans pre­sen­ten cinc grans eixos d’actu­ació, entre els quals hi ha la mobi­li­tat, la cul­tura i l’atracció de talent, si bé en des­taca igual­ment la idea de “treure gris i posar més verd”, amb més “ambició” que el PSC i fent èmfasi espe­cial en el pas­seig flu­vial que hau­ria de relli­gar els parcs de nord a sud, inclosa una ane­lla peda­la­ble. May­nou reclama també un impuls molt més gran a l’habi­tatge social, i es veu capaç de mobi­lit­zar fins a 2.000 pisos en vuit anys. A més, reclama un pla de beques muni­ci­pal, i insis­teix en un epi­sodi que ha mar­cat l’últim man­dat i que segons ella “encara cueja”: els pro­ble­mes a les pis­ci­nes muni­ci­pals. D’una banda, l’adju­di­catària de les obres de reforma hi va fer fallida i s’ha hagut de tor­nar a fer con­curs. De l’altra, els greus pro­ble­mes econòmics, arran de la pandèmia i l’aug­ment del cost del gas, del ges­tor del recinte, el Club Natació Gra­no­llers, van aca­bar obli­gant l’Ajun­ta­ment a res­ca­tar-lo. El PSC dona el cas per tan­cat, però May­nou li retreu que “no s’ha fet prou” i recorda que la con­cessió acaba el 2024, per la qual cosa cal pen­sar en un nou model de gestió “que pri­o­ritzi la seva vocació de ser­vei públic”.

“S’hi ha hagut de fer una injecció de 700.000 euros per dei­xa­desa de l’equip de govern, no va fer el con­trol de la con­cessió que li per­to­cava”, s’afe­geix a les crítiques el com­pany d’opo­sició, Àlex Sas­tre. També amb qua­tre regi­dors actu­al­ment, Sas­tre és el ter­cer en discòrdia i encapçala per ter­cer cop la can­di­da­tura ara sota les sigles de Junts. I con­fia igual­ment que crei­xerà i s’aca­barà la majo­ria abso­luta. “És molt estrany que n’hi hagi en una ciu­tat com la nos­tra, avui les soci­e­tats són molt plu­rals”, raona. D’aquí que hagi jugat fort amb el seu lema de cam­pa­nya, Gover­na­rem Gra­no­llers, que espera fer rea­li­tat a través de pac­tes poste­lec­to­rals. “Hem estat a l’opo­sició però amb pro­pos­tes i volun­tat de govern, i pen­sant pro­jec­tes tren­ca­dors; ens veiem madurs”, rei­vin­dica. En aquest sen­tit, Junts pre­senta també com una de les grans pro­pos­tes la trans­for­mació urbanística al vol­tant del Con­gost, que com els altres grans grups vol rena­tu­ra­lit­zar com a eix ver­te­bra­dor. Això sí, ells pro­po­sen, a més a més, ampliar el radi de l’actu­ació i tra­ves­sar el riu, apro­fi­tant la venda de la fàbrica Camp, per aca­bar de con­nec­tar el cen­tre amb l’estació de la línia de Vic, l’R3. Entre les pro­pos­tes post­con­ver­gents des­taca també una rebaixa d’impos­tos –recor­den que és el desè muni­cipi amb més pressió fis­cal del país– i intro­duir boni­fi­ca­ci­ons per atreure més inversió empre­sa­rial.

La com­po­sició del ple muni­ci­pal es com­pleta ara amb dos regi­dors de Ciu­ta­dans i un de Primàries, dos grups que can­vien de can­di­dat res­pecte al 2019, tot i que tots dos ja són ara por­ta­veus del seu grup: Jorge Pavón per als pri­mers i Joan Ricart per als segons. Primàries, en aquest sen­tit, que en cam­pa­nya ha rebut el suport en una pas­se­jada pública de l’excon­se­llera i euro­di­pu­tada de Junts Clara Pon­satí, es juga a Gra­no­llers man­te­nir una mínima repre­sen­ta­ti­vi­tat muni­ci­pal, avui reduïda a tot just 26 regi­dors arreu del país. És clar que a les elec­ci­ons hi con­cor­ren fins a 13 can­di­da­tu­res dife­rents, i altres tenen grans expec­ta­ti­ves d’obte­nir repre­sen­tació. És el cas de dues que ja n’havien tin­gut, però la van per­dre el 2019: la CUP, que ho inten­tarà amb Josep Maria Gon­tan, i el PP, amb José María Moya, tot i que el fet que Vox i Valents també pre­sen­tin llista li pot anar en con­tra. Igual­ment, ho tor­na­ran a inten­tar els comuns, ara amb una can­di­da­tura con­junta d’En Comú Podem amb Patrícia Segura com a can­di­data. També l’excon­ver­gent Sònia Gutiérrez, que encapçala la llista vin­cu­lada al PDe­CAT, aspi­rarà a ser regi­dora.

De gris a verd
Si en un punt coincideixen els principals programes és en un gran parc urbà de nord a sud paral·lel al Congost, que tregui asfalt i ciment en benefici de la qualitat de vida i la transició ecològica. L’eficiència energètica, una nova residència d’avis o un camp de futbol nou són altres punts de debat.
Alba Barnusell
PSC.
Regidora des del 2003, va tenir diverses responsabilitats amb Mayoral, inclosa la primera tinència d’alcaldia des del 2015. L’1 d’abril del 2022 el va rellevar.
Núria Maynou
ERC.
Candidata per segona vegada, si bé la primera com a militant, es reivindica com la principal alternativa, i per això es presenta com “el canvi honest”.
Àlex Sastre
Junts.
Tercer cop que lidera la llista. Va ser director general de Joventut mentre Junts va ser al govern. Ara es veu a punt per entrar a l’àmbit municipal.
Jorge Pavón
Cs.
El taronja debuta com a candidat després que l’anterior, Enric Meseguer, plegués poc després de les eleccions del 2019. Ara ho tindrà difícil per repetir, tenint en compte que és una marca a la baixa i que té la competència en el mateix nínxol del PP, Vox i Valents.
Joan Ricart
Primàries.
Debuta ara com a candidat després de repartir-se aquest mandat amb Mònica Ribell, que va liderar la llista el 2019. Té el repte de mantenir un dels principals bastions que conserva al país, i per això ha rebut el suport de l’exconsellera Clara Ponsatí i l’excandidat a Barcelona Jordi Graupera.

LES CLAUS

La majoria
Alcalde del 2004 al 2022, el relleu com a candidat de Josep Mayoral alimenta les esperances de l’oposició de trencar la majoria absoluta, si bé el PSC és una marca a l’alça en conjunt. En tot cas, encara que la perdés, molt haurien de capgirar-se els resultats perquè hi hagi l’opció d’un pacte alternatiu per deixar-lo a l’oposició.
Fragments
L’independentisme presenta, com el 2019, quatre llistes, i la novetat és que ara l’espanyolisme de dretes també, fet que pot anar en contra de tots i beneficiar el favorit, el PSC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.