Un exagent del servei secret dels Estats Units, Paul Landis, ha decidit compartir ara un detall que podria sacsejar les interpretacions i teories de l’assassinat del president John F. Kennedy, un esdeveniment que continua captivant el món des de fa més de 60 anys.

El 22 de novembre de l1963, l’atmosfera a la plaça Dealey de Dallas va canviar sobtadament quan diversos trets van trencar la calma. El president Kennedy i la primera dama, Jacqueline Kennedy, viatjaven en un cotxe descapotable acompanyats pel governador de Texas, John Connally, i la seva esposa. L’impacte dels trets va ser devastador. Kennedy i Connally van resultar ferits greument, i Landis, aleshores agent del servei secret, era a pocs metres de distància d’aquell fatídic esdeveniment.

El final d’aquell distant episodi és conegut per tothom. L’assassinat de John Fitzgerald Kennedy s’ha convertit, probablement, en el crim que més teories conspiratives ha generat a la història. I això és, en part, perquè, 60 anys després, el cas continua sota l’ombra del dubte.

I segons va explicar al diari The New York Times, Landis també ha patit durant aquestes últimes dècades, donant voltes i més voltes al que va passar aquell dia. La imatge del cadàver de Kennedy l’ha acompanyat permanentment. La intensitat va ser tan alta que, sis mesos després de l’atac, va renunciar al servei secret, va abandonar Washington i va canviar diverses vegades de residència, en diversos estats. Va preferir dedicar-se al sector immobiliari, als productes per a maquinàries i a les pintures per a la llar. Es volia allunyar, intentar oblidar, però fins ara, als 88 anys, li ha estat impossible. De fet, tot just va poder llegir sobre l’assassinat quan va deixar de tenir malsons relacionats amb l’atac. I va ser precisament en aquell moment quan es va adonar que els seus records diferien del que plantejava la comissió Warren, creada pel president Lyndon B. Johnson per investigar el que va passar aquell 22 de novembre del 1963.

La comissió va establir que la bala va impactar en el president Kennedy per darrere, va sortir per davant de la gola i després va seguir fins a arribar a impactar en Connally, que va resultar ferit a l’esquena. Els pèrits van arribar a aquesta conclusió –en part– perquè el projectil va ser trobat a la llitera on es presumeix que va estar Conally a l’hospital Parkland Memorial. L’informe de la comissió Warren també va identificar Lee Harvey Oswald com l’únic pistoler.

Tot i així, aquest plantejament ha generat opinions dividides, ja que hi ha escèptics que veuen poc probable que la bala pogués tenir tant de recorregut. És per això que alguns sectors parlen als Estats Units, en un to sarcàstic, de “la teoria de la bala màgica”.

Ara, Landis revela que va trobar una bala al cotxe de Kennedy després de l’atemptat i la va portar a l’hospital on van intentar salvar la vida del president. Aquesta declaració podria fer trontollar aquesta teoria de la “bala única” que ha estat àmpliament acceptada en la narrativa oficial als Estats Units sobre l’assassinat. Landis suggereix que la bala que va trobar va ser la mateixa que més tard es va trobar a la llitera hospitalària del governador Connally, fet que planteja interrogants sobre la versió oficial dels fets.

Aquesta versió podria tenir repercussions importants en la comprensió de com van ocórrer realment els fets aquell tràgic dia. Les conspiracions sobre quants pistolers hi van estar implicats, qui va ser el responsable final i quantes bales van colpejar realment el president han estat nombroses en les dècades posteriors a l’assassinat.