Política

L'estrena d'un diputat més

David Bonvehí enceta la legislatura des del primer escó adaptat del Parlament

Assegura que no es vol convertir en cap “referent” ni “símbol” però admet que el seu exemple prova que no hi ha barreres que valguin

Tenia els nervis del primer dia, com molts altres diputats que s'estrenaven ahir. Havia aparcat el cotxe davant de la porta principal, se n'havia anat a fer un cafè al bar. Allà el vam anar a trobar una petita munió de periodistes. Eren poc més de les nou del matí. Fotografies aquí, fotografies allà. A l'entrada, al passadís, a l'ascensor. Admetia que estava emocionat. Fins i tot, per què negar-ho, es declarava una mica sorprès per l'interès mediàtic que ha despertat la seva entrada a la cambra. David Bonvehí és un dirigent forjat a la política municipal. Va ser alcalde de Fonollosa i s'hauria presentat a la reelecció si no hagués estat per aquell accident de trànsit.

Potser se'n recordaran. Artur Mas va fer un acte amb ell durant la campanya electoral a l'Institut Guttmann. El seu testimoni era la metàfora de l'aposta de CiU per l'autonomia personal, contraposat al model de la dependència. “No pretenc ser un referent ni cap símbol, però és un exemple per la gent: es pot fer qualsevol cosa”, deia ahir Bonvehí. No s'havia imaginat mai que arribaria a ser diputat. En aquesta legislatura, no s'ha marcat cap repte. Comparteix l'objectiu dels representants del territori: defensar el seu, el Bages. I s'hi esforçarà.

No sabia quin escó li correspondria ni havia provat encara el faristol. L'hemicicle ha estat en obres preveient que sortiria elegit el 28-N. Les instal·lacions ja estaven adaptades però la sala de plens, no. Poc abans de la constitució del Parlament i davant de les càmeres, la prova de foc: Bonvehí puja amb un elevador fins al seu lloc –el primer de la cinquena fila, han tret la butaca–, s'acosta al faristol i es mira la plataforma que l'elevarà fins als micròfons quan intervingui en el ple. I després, cap a la primera reunió del grup. Bonvehí agafa lloc i es dilueix entre la multitud. Un més entre tants. Oriol Pujol comença: “Això fa goig, se'ns queda petita la sala!”. S'hi respira eufòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.