“A la barca amb l'estelada”

Sobre­taula al bar de la llotja del port d'Arenys. Cada dia s'hi reu­nei­xen pes­ca­dors per dinar abans de tor­nar-hi per ven­dre el que han cap­tu­rat hores abans. Fins a les qua­tre, que no comença la sub­hasta, hi ha temps per fer petar la xer­rada men­tre espe­ren que arri­bin els pei­xa­ters. Entro a fer el cafè i m'hi trobo en Xavi Gonzàlez, un dels patrons de les bar­ques d'arros­se­ga­ment mit­ja­nes que hi ha al port. Li pre­gunto per les cap­tu­res del dia, però no hi para atenció, així que no insis­teixo. Sí que m'explica, en canvi, les difi­cul­tats del sec­tor per cobrar les sub­ven­ci­ons que dóna Brus­sel·les per com­pen­sar les atu­ra­des que fan amb les vedes. No els queda més remei que anar con­su­mint l'atur els mesos que dei­xen de pes­car. Això sí que els pre­o­cupa. No sento a par­lar de política a la taula del cos­tat, on una colla acaba de dinar. “No tenim temps! Aquí tot­hom va per feina”, diuen.

Entren i van direc­ta­ment a la barra dues pei­xa­te­res, la Susanna i la Maria, que fa més de vint anys que es conei­xen de com­prar jun­tes a la llotja. Una baixa dos cops a la set­mana de la Gar­riga i l'altra ve de Sant Pol de Mar. “No ens dei­xa­ran votar i ens fotran fins al final. El que neces­si­tem és gent nova; a la política hi ha massa cor­rupció.” “Tu què hi dius?”, pre­gun­ten a un com­pany que fa anys que puja de Bada­lona a com­prar peix. “Això és com el palan­gre, només s'eli­mina tallant hams.” M'apunto la metàfora de reno­vació política.

Els pei­xa­ters tenen pressa per enfi­lar-se a les gra­des i començar a selec­ci­o­nar preus amb els coman­da­ments a distància. A fora encara hi ha pes­ca­dors que la fan petar abans no comen­cin a pujar les cai­xes a la cinta. “Pre­gunta-li a aquest, sobre política!”, em crida en Xavi Fernàndez. “A la barca hi porto l'este­lada”, sen­ten­cia satis­fet Josep Mont­many. Segons diu, des que va començar el procés inde­pen­den­tista hi ha un con­trol més rigorós per part de la Guàrdia Civil per fer com­plir la nor­ma­tiva i que les bar­ques vagin amb la ban­dera espa­nyola. “Nosal­tres hem sor­tit a pes­car 22 anys sense por­tar-la, però ara ens foten mul­tes de 300 euros.” Per això ha deci­dit pin­tar-se l'este­lada a la barca. “A mi la inde­pendència no em ve de nou, em vaig pren­dre el pri­mer cubata amb la mort de Franco”, hi afe­geix. A la barca l'acom­pa­nya en Josep Maria López, més cone­gut com en Motxo, tot un per­so­natge del port. “Si volen por­tar 39.000 per­so­nes a la presó, som-hi.” Un altre patró, en Miquel Safont, s'afe­geix a la con­versa per espe­cu­lar sobre el futur polític del país. “La inde­pendència no crec que la puguem veure nosal­tres, però pot­ser sí els nos­tres fills.” Al mig del debat uns diuen que amb un “taló damunt la taula” tot té solució, men­tre que d'altres van més enllà i no veuen un final gaire pacífic: “Això aca­barà com als Bal­cans.” “Com al car­rer, aquí hi ha cata­la­nis­tes i gent que no ho és, però què els costa dei­xar votar?”, diu en Motxo. Hi afe­geix que falta lide­ratge i creu que al líder d'ERC, Oriol Jun­que­ras, “li falta mala llet”.

Entro a la llotja, on les pan­ta­lles ja fun­ci­o­nen i els pes­ca­dors van des­car­re­gant peix. S'hi acosta en Josep Cas­tellà, que ja està jubi­lat però té dos fills que con­ti­nuen tre­ba­llant a la barca. “Això ho impug­nen segur i no sé què pas­sarà. Tant d'estrènyer al final la corda es trenca.” Abans de mar­xar passo per davant de les ofi­ci­nes de la Con­fra­ria de Pes­ca­dors. Hi ha dos joves que s'espe­ren tot fent una cigar­reta. En Joan Are­nas és veí d'Arenys de Mar i l'Anto­nio Rodríguez, del barri de Poble­nou de Pineda de Mar. Tots dos tre­ba­lla­ven en la cons­trucció i com molts estan a l'atur des de fa temps. Ara pro­ven sort i fan un curs per treure's el car­net per tre­ba­llar dalt d'una barca. Saben que és un sec­tor que també està tocat i que és molt dur, però estan espe­rançats. Amb la política, en canvi, només acu­mu­len que decep­ci­ons. “Et can­ses de tanta mani­fes­tació, sem­bla que ens pren­guin el pèl.”