Política

24-M

Eleccions al País Valencià

La reina del populisme

L'alcaldessa de València aspira a revalidar el càrrec per sisena vegada consecutiva en el moment més complicat de la seua carrera

Els escàndols per corrupció, la pèrdua d'influència sobre Gènova i un clar distanciament de la realitat de la ciutat i dels seus veïns són alguns factors que podrien dificultar la reelecció

“El caloret”va suposar
el cop definitiu a una trajectòria que presenta més ombres que èxits

La plaça forta del PP valencià sent l'alè de l'enemic al clatell. Un adversari que “ha nascut per destruir, no per construir; que no presenta cap projecte constructiu per a la ciutat, sinó que té com a únic projecte fer fora Rita Barberá”. Així es referia fa uns dies l'alcaldessa de València a Compromís després de conèixer que el grup municipal havia posat en marxa el web #RitaLeaks. La iniciativa posa a disposició pública 466 sumptuoses factures a càrrec dels departaments de Protocol i Atenció durant l'última legislatura i que ascendeixen a 278.000 euros. Els documents, filtrats a la coalició, desvelen pagaments amb diners públics en hotels, viatges, restaurants i regals, que a parer de la coalició són “obscens i indecents” perquè constitueixen un autèntic balafiament durant l'etapa més dura de la crisi econòmica. Compromís ha traslladat la informació a la fiscalia perquè investigue si hi pot haver indicis d'un presumpte delicte de malversació.

Les sospites per corrupció tornen a planar sobre l'alcaldessa de València, que fins ara ha aconseguit eixir indemne de tots els casos amb què, d'una manera o d'una altra, ha aparegut relacionat el seu nom –el cas Nóos (en què el seu home fort està imputat), la trama Gürtel i el cas de la fórmula 1, principalment.

Això no obstant, Barberá ja no queda immune quan es tracta de percepció social i electoral. L'alcaldessa –la més ben pagada de l'Estat, amb un sou de 152.000 euros a l'any– continua sent la candidata més coneguda, però també la més mal valorada, segons una última enquesta en què el 60% dels entrevistats fan un balanç negatiu de la seua gestió al capdavant de l'Ajuntament els últims 25 anys. El qüestionari també assenyala que, a diferència del que ella proclama, el seu enemic no és Compromís, l'entitat que més l'ha criticada aquesta legislatura, sinó l'emergent Ciutadans, que aconsegueix situar-se com la segona opció per als habitants de València, amb un candidat pràcticament desconegut per a una àmplia majoria social.

La desafortunada i vergonyosa intervenció de Barberá durant l'acte faller de la Crida, que va esdevenir viral amb el famós “caloret”, va suposar un cop definitiu a una trajectòria que, tot i voler ser relluent –com el Ferrari al qual va pujar juntament amb Francisco Camps i els iots de la copa d'Amèrica, que per un moment va fer creure als valencians que vivien en una ciutat banyada pel luxe–, té més ombres que èxits.

Pensament buit

Una de les anàlisis més encertades que s'han escrit sobre l'alcaldessa la va fer el professor Josep Sorribes a Rita Barberá. El pensamiento vacío, en què destaca que l'èxit de la batllessa rau en el seu populisme i no en la qualitat de la seua gestió. “És una mestra de la realitat virtual, amb la capacitat de construir un món imaginari”, assenyala qui també va ser cap de gabinet de l'alcalde socialista Ricard Pérez Casado.

L'estratègia li ha funcionat bé mentre hi havia diners per fer anuncis d'inversions faraòniques que s'han concretat en comptades ocasions i quan se sentia com una deessa de l'Olimp inaccessible per a qualsevol ciutadà que no estiguera en la seua òrbita i encara menys disposada a acceptar cap tipus de crítica. Durant anys, Barberá ha aconseguit atemorir i sotmetre l'oposició fins a aquesta legislatura, en què la justícia ha començat a assenyalar-la. S'ha mostrat especialment implacable amb Compromís, fins al punt que va aconseguir que el ple de l'Ajuntament, amb els únics vots del seu partit, reprovara un dels seus assessors. Giuseppe Grezzi va lluir una samarreta en què apareixia caricaturitzat com l'assot de Barberá. La batllessa el va denunciar, però va perdre el litigi.

Compromís i la resta de forces de l'oposició ho tenen clar: Barberá ha acabat considerant que l'Ajuntament i València són de la seua propietat i per això exerceix el poder com una autèntica cacic, que ara es veu a punt de ser enderrocada. “Rita ha exercit sempre abús de poder i ha posat en pràctica la màxima l'Ajuntament sóc jo. No té límits, està descontrolada, és insaciable i des de Compromís l'aturarem”, adverteix Mónica Oltra.

L'altra realitat
Durant anys, Rita Barberá ha exercit el poder en una ciutat que és líder en desnonaments per càpita i que se situa a la cua en inversions socials. Ella ha preferit viure d'esquena a una realitat que li fa nosa, fins al punt de voler-la destrossar, com és el cas del barri del Cabanyal, que fa una dècada que resisteix a les seues pressions. Però les coses han canviat i l'alcaldessa ho sap. En una altra època, hauria sigut impensable que demanara perdó com va fer per la qüestió del “caloret”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.