Política

En mans de l’advocacia de l’Estat

Ultima l’escrit al Suprem per dir si avala la immunitat i la sortida del líder republicà

ERC avisa que no acceptarà que la doctrina Junqueras serveixi a tots menys a ell

La investidura apunta ara al 30 de desembre o bé al 5 de gener

La parsimònia de Pedro Sánchez amb la victòria electoral del 28 d’abril, amb desdeny inclòs a una abstenció d’ERC lliurada a canvi de res al juliol, ha deixat pas des del 10 de novembre de la repetició electoral a un frenesí en què la investidura només sembla possible amb el so de fons de les campanades de Cap d’Any o bé en plena cavalcada de Reis. El preu de ser investit ha pujat tant des del juliol que ni tan sols el PSOE té a la mà el que ara li reclama ERC, perquè el botó del desbloqueig del desgovern està ara en mans de l’advocada general de l’Estat, Consuelo Castro, i de l’advocada de l’Estat de l’àrea penal, Rosa María Seoane. Amb una fiscalia que viu aliena a la justícia de la UE i va per lliure, ERC concentra la pressió en l’advocacia perquè adopti la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras i, tot i que ultima el seu escrit de presentació imminent al Suprem, té cinc dies per fer-ho. El PSOE, al seu torn, creua els dits perquè el gest obri la porta a la imprescindible abstenció d’ERC en una investidura que pot tenir lloc el 30 de desembre o el 5 de gener. “No pot ser que la doctrina Junqueras serveixi per a tothom menys per a Junqueras”, alerta la portaveu d’ERC, Marta Vilalta.

El camí de Sánchez a la que seria la seva primera investidura de debò –és president espanyol per una moció de censura i va fracassar el 2016 i el juliol del 2019– és tan rocambolesc que, de vantar-se de controlar la fiscalia en campanya, ha passat a dependre del fet que l’advocacia de l’Estat complagui ERC. I tot i que La Moncloa nega que doni ordres a ningú –“el govern no dona instruccions ad hoc a l’advocacia de l’Estat”, ha dit la ministra portaveu Isabel Celaá–, el cert és que l’advocacia general de l’Estat no té un web propi i el seu enllaç és al web del Ministeri de Justícia.

Amb el Suprem i els fiscals enrocats en el patriotisme judicial i vivint el dictat del TJUE com un atac a la seva autoritat, l’advocacia de l’Estat és la baula perduda sensible a les garanties europees. “Quan sapiguem la posició de l’advocacia de l’Estat, plantejarem si val la pena treballar per a l’acord. No és una qüestió de dates”, va reiterar Vilalta ahir. La portaveu d’ERC, això sí, admet que hi ha hagut i hi continua havent contactes “discrets” entre socialistes i republicans. Els contactes, però, són presentats pel PSOE com a més decisius per a l’acord final del que diu ERC. De fet, el dirigent Sergi Sabrià era ahir a Madrid però va negar que la visita s’emmarqués en la negociació i no es va veure amb ningú del PSOE.

Recollir acta o nul·litat

A l’hora d’examinar el gest de l’advocacia de l’Estat, ERC no entra a aclarir si n’hi hauria prou amb una petició de llibertat perquè Junqueras pogués recollir l’acta d’eurodiputat –ho és des del 13 de juny i el judici va acabar el 12– o bé el que esperen és la petició de nul·litat del judici i de la condemna del Suprem. Al juny, de fet, l’advocada de l’Estat del penal, Rosa María Seoane, ja va defensar que Junqueras –aleshores estava sent jutjat– pogués recollir l’acta d’eurodiputat, i va ser el jutge del Suprem Manuel Marchena qui ho va evitar. Al marge de l’escrit final, el gest de l’advocacia no és garantia de res: l’última paraula és de Marchena. I el sentir del Suprem, segons fonts judicials, és que el TJUE dictamina sobre un moment del passat en què Junqueras era un pres preventiu i ara Junqueras és un condemnat a 13 anys per sedició. Però, que el Suprem no les té totes, ho confirma que manté en l’aire encara l’execució de la pena d’inhabilitació que pesa sobre Junqueras.

“Cosa d’hores o dies”

Més precís que Vilalta era el company i diputat d’ERC Joan Josep Nuet, que augurava que l’acord entre ERC i el PSOE és “cosa d’hores o de dies”. “No hi ha cap data però els diputats ens hem reservat l’agenda entre el 27 de desembre i el 4 de gener. Evidentment el govern té predisposició a entrar en una nova fase política que deixi enrere la criminalització de l’independentisme i ajudarem el govern a fer aquest camí”, va dir Nuet a Radio Euskadi.

Alarmats per entendre que el gest que espera ERC és una vulneració de la separació de poders, el PP i Ciutadans no van esperar a escoltar què diu en el seu escrit l’advocacia de l’Estat i van registrar al Congrés una petició de compareixença de Sánchez perquè doni explicacions de quins ressorts mou per obtenir la investidura. “Estem preocupats: Sánchez només té ulls per complir el que li demanen Junqueras i Puigdemont”, denuncia el secretari general del PP, Teodoro García Egea.

28, 29 i 30, dies hàbils

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va elevar a la mesa perquè fos aprovada l’habilitació dels dies 28, 29 i 30 de desembre per si són necessaris per acollir la investidura. Convertir en hàbils els últims minuts del 2019 va disparar les especulacions sobre una investidura exprés i la imminència d’un acord PSOE-ERC, ja que si és al gener –mes a priori inhàbil– Batet en té prou amb la mera convocatòria per convertir els dies en hàbils sense passar per la mesa del Congrés. Si Sánchez volgués ser elegit abans de Cap d’Any, el ple arrencaria el 27 de desembre per ser votat en primera instància el 28 i en segona –ja 48 hores després i per majoria simple– el 30. Si volgués ser investit el dia de la cavalcada de Reis, el ple s’obriria el 2 de gener per votar el 3 i –48 hores més tard i necessitant més sís que nos– ser finalment elegit el 5 de gener.

LES FRASES

Quan sapiguem la posició de l’advocacia de l’Estat, plantejarem si val la pena treballar per a l’acord
Marta Vilalta
portaveu d’erc
No hi ha cap data però els diputats ens hem reservat l’agenda del 27 de desembre al 4 de gener
Joan Josep Nuet
diputat d’erc al congrés

El grup mixt es parteix i Borràs lidera el Plural

El grup mixt més poblat de la història, amb 21 diputats d’11 partits, va rebre ahir l’autorització de la mesa del Congrés per ser dividit en dos per garantir així que la veu de tots en els debats no sigui ofegada per la inclemència del temps reglamentari en l’ús de la paraula. A més del grup mixt, hi haurà un nounat Grup Plural –en què s’inscriuen els vuit diputats de JxCat–, que tindrà Laura Borràs com a portaveu i en què també conviuran Íñigo Errejón i Inés Sabanés (Més País), Compromís, Coalició Canària, Nova Canàries, Terol Existeix, el BNG i el Partit Regionalista de Cantàbria. JxCat, de fet, ara per ara té set diputats perquè Jaume Alonso-Cuevillas va ser baixa el 3 de desembre en el ple de constitució i encara ha de fer el tràmit d’acatar la Constitució a l’hemicicle. En el grup mixt pròpiament dit ara hi haurà només cinc diputats: Mireia Vehí i Albert Botran (CUP), els dos d’Unió del Poble Navarrès i el de Fòrum Astúries. La CUP, en el seu debut, ha fet enfadar tothom per no negociar res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia