Política

Defugint l’escalada militar

Els EUA responen amb sancions econòmiques a l’atac amb míssils iranians a dues bases a l’Iraq

Trump retreu a la resta de potències la defensa del pacte amb l’Iran i en vol un de nou

Tots els ulls estaven posats ahir a la tarda en la compareixença del president dels Estats Units, Donald Trump. Tocada la una de la matinada, l’Iran havia complert l’amenaça de venjar l’assassinat de 9 persones, entre elles el número dos en l’escala de poder del país, Qasem Soleimani, a Bagdad. La “dura” revenja promesa es va concretar en el llançament d’una vintena de míssils contra les bases militars aèries amb presència nord-americana d’Aian Assad, prop de la capital iraquiana, i d’Irbil, al Kurdistan. La resposta de Washington a l’atac va defugir l’escalada militar, tot rebaixant la tensió com les altres principals potències, la UE i l’OTAN reclamen més o menys obertament. Trump sí que va prometre la imposició de sancions econòmiques a l’Iran, tot i que sense concretar-les.

En saber-se l’atac, l’alerta es va estendre arreu del món tot esperant la reacció dels EUA. Les borses obertes, com la del Japó, van davallar, i la resta de països amb tropes a l’Iraq de la coalició internacional i de l’OTAN feia hores que les traslladaven a Kuwait i Jordània per por de l’escalada. Al matí, el govern iranià presumia dels atacs assegurant que havien mort 80 persones, en un missatge dirigit a acontentar la seva opinió pública. El líder suprem de l’Iran, Alí Khamenei, va assegurar: “Se’ls ha donat una bufetada, però l’atac és insuficient, la presència corrupta dels Estats Units ha d’acabar” perquè “la regió no l’accepta”.

“Ens defensarem”

Al costat d’aquesta retòrica bèl·lica, el ministre d’Exteriors iranià, Mohamad Yavad Zarif, assegurava: “No busquem l’escalada o la guerra, però ens defensarem de qualsevol agressió.” Sobre l’atac a les bases, el cap de la diplomàcia considera que són “mesures proporcionades en defensa pròpia després “d’un covard atac contra ciutadans i alts funcionaris iranians”.

Diferents experts militars apuntaven que l’atac iranià d’ahir no buscava causar víctimes mortals, tant per l’hora en què es va produir com per l’abast i el tipus de míssils emprats. L’OTAN primer i també el president nord-americà en la seva compareixença van desmentir Teheran: “No hi ha hagut cap baixa nord-americana i sols danys mínims a bases militars. Les nostres grans forces estan preparades per a qualsevol cosa”, va dir Trump.

Acompanyat de l’estat major i davant de periodistes però sense admetre preguntes, Trump va ser breu, tot insistint en la retòrica de la suposada malignitat intrínseca del govern iranià, veritable obsessió de l’ala més dura de l’administració nord-americana. Trump va reiterar la justificació de l’assassinat del líder xiïta com a “responsable personal d’algunes de les pitjors atrocitats mai vistes”. “Estava planificant nous atacs contra interessos nord-americans i el vam aturar... Hauria d’haver estat suprimit fa molt de temps”, va dir respecte a un assassinat que és il·legal. El president dels EUA no va aclarir quins eren els suposats “plans” de Soleimani. Sense desaprofitar l’oportunitat d’acusar el seu predecessor Obama d’haver finançat “els míssils” que hores abans havia usat l’Iran, Trump va anunciar: “Immediatament imposarem sancions econòmiques dures, que continuaran en vigor fins que l’Iran canviï de comportament.”

Trump també va reclamar un canvi d’actitud a Rússia, el Regne Unit, França, Alemanya i la Xina ja que considera que el seu suport a l’acord nuclear amb l’Iran –impulsat el 2015 per Barack Obama– augmenta les “ambicions nuclears” de l’Iran i el seu “suport al terrorisme”. De fet, aquests dies tots ells i la UE han fet crides a salvar un acord que limitava la capacitat iraniana d’enriquiment d’urani, i que Trump va abandonar el 2018 unilateralment. Ara Trump també planteja que la resta de signants el “trenquin” i en busquin un de nou que “faci del món un lloc més segur”. Més conciliador i reconeixent el paper “bo” de l’Iran en la guerra contra Estat Islàmic, va assegurar que l’exèrcit nord-americà està “preparat per a qualsevol cosa”, però després de l’atac “l’Iran sembla que està retirant-se, fet que és bo per a totes les parts interessades i molt bo per al món”.

LES FRASES

Se’ls ha donat una bufetada, però no és suficient. La regió no accepta la presència dels EUA
Ali Khamenei
LÍDER SUPREM DE L’IRAN
L’Iran sembla que està retirant-se, i això és bo per a totes les parts interessades i molt bo per al món
Donald Trump
PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

Els iraquians no volen més guerres

Fins fa poques setmanes escenari d’àmplies protestes socials pel pobre nivell de vida i la corrupció creixent en un estat amb un nivell de benestar mitjà abans de les dues guerres del Golf, l’Iraq veu amb desesperació creixent com ha esdevingut camp de batalla de l’influent veí Iran i dels EUA. Amb un govern en funcions precisament a causa de les protestes, el president Barham Saleh va refusar ahir els atacs practicats al seu territori, tot i que va evitar condemnar directament l’atac iranià contra les bases aèries. “Reiterem el refús a les violacions repetides de la sobirania nacional.” El president va fer una crida a “evitar qualsevol xoc militar al territori i posar els iraquians en una nova guerra”. Precisament, ahir a la nit, una font del Ministeri de l’Interior iraquià va confirmar l’impacte de dos coets Katyusha prop de l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad sense que, en el moment de tancar aquesta edició, s’hagués informat de víctimes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia