Política

JOAN SANTACANA I VÉLEZ

ALCALDE DE CERVERA (ERC)

“Cervera és una cruïlla de camins i ho hem d’aprofitar”

“A mitjà o llarg termini, caldrà recuperar el projecte de l’eix ferroviari transversal del primer tripartit, per poder desenvolupar la Catalunya interior”

“El Ministeri ha retallat a última hora el projecte i continuarem tenint-hi un tram que és una muntanya russa”

A l’inici del mandat, s’hi va sumar una situació política difícil amb la gestió de la pandèmia
Fa vuit anys que esperàvem la reforma de l’A-2, i ara resulta que només en fan un tram
A escala nacional és més complicat, però ERC, Junts i la CUP ens entenem bé al consistori

šJoan Santacana és alcalde de Cervera des del 2020, després d’un inici de mandat accidentat: tot i que Esquerra va ser la primera força, un acord entre Junts, Solucions i Futur (SiF) i el PSC els va deixar en l’oposició. A l’inici de la pandèmia, però, SiF va sortir del govern i va permetre, a través d’una moció de censura, que ERC i la CUP formessin govern. Però la política de cervera encara va fer un gir més al cap d’un any, quan en el moment d’aprovar el pressupost Junts va optar per tornar al govern, ara com a segona força. El republicà Joan Santacana és avui alcalde de Cervera i té com a mà dreta en el govern l’alcalde de Junts contra el qual va impulsar una moció de censura.

Com s’ha arribat, a aquesta situació?
Certament, ha estat un mandat convuls. Després de la moció de censura i formar govern en minoria amb la CUP, va arribar el moment del pressupost, que és un moment clau per a la governança del municipi. Vam estar comentant-ho amb els grups de l’oposició, i Junts es va oferir a donar suport al pressupost i garantir un mandat estable si tornaven a entrar al govern. Ho vam estar valorant els dos grups, ERC i la CUP, i vam creure que era una decisió que podíem tirar endavant. Per la banda d’Esquerra la vèiem bé, perquè precisament aquest era el nostre govern ideal després de les eleccions: un govern amb les tres forces independentistes. Finalment, amb carambola i de forma estrafolària, hem aconseguit aquest objectiu. Per tant, en la segona part del mandat, des del 2021, hem tingut un govern amb majoria estable que ens ha permès engegar projectes que haurien quedat aturats per no tenir pressupost. A més, veníem d’una primera part del mandat en què s’havia treballat al ralentí, perquè la prioritat era la gestió de la pandèmia. Això a l’Ajuntament de Cervera i arreu. És a dir, han coincidit aquests moviments a l’inici: unes circumstàncies polítiques convulses i la gestió de la pandèmia.
Quines mesures s’han pogut realitzar i quines quedaran pendents?
Hi havia alguns projectes que ja estaven iniciats per l’anterior govern, i el que hem fet és continuar-los. Per exemple el projecte Connectem Cervera, que tenim finançat pel PUOSC, i que consisteix a fer un enllaç entre la nova i la zona vella de Cervera a través del carrer Victòria, on tenim un pas a nivell. Alguns els hem pogut enllestir, com ara la Casa de l’Esport. S’ha fet la rehabilitació inicial i ara, amb el pressupost d’enguany, tenim previst acabar-lo. També altres projectes de menys envergadura, com ara la pista de pump track i el canvi de la gespa del camp de futbol, que s’executarà a l’estiu quan acabin les competicions esportives. També seguim avançant en la rehabilitació de l’església de Sant Domènec.
Hi ha projectes que pretenen commemorar el mil·lenari de Cervera. Com es troben?
L’any 2026 es compliran 1.000 anys de la primera carta de poblament de la ciutat. La ciutat va néixer al costat del camí ral, protegida per un castell. La nostra intenció és rehabilitar i fer visitable el castell de Cervera, per permetre una visita física sobre les pròpies ruïnes del castell, i també una reconstrucció virtual a través de les noves tecnologies de la imatge i la realitat virtual. És un projecte de ciutat i queden tres anys per tenir-ho a punt, i ja hi estem treballant per fer-ho i hem d’organitzar i veure com a centenari el mil·lenari del Mil·lenari, que haurem de tirar endavant.
Es pot finançar bé?
Estem pendents d’això. Hem demanat una subvenció al Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, dins una línia d’ajuts en què financen fins a 3 milions d’euros en projectes com aquest. Si tenim tot aquest finançament, perfecte, perquè és la quantitat suficient per al projecte que plantegem. Si no, buscarem altres vies de finançament, però alguna cosa farem. El castell és l’emblema de la creació de Cervera. Ara hi posem les bases i intentem lligar el finançament, però això serà un projecte que el proper govern haurà d’entomar: primer una neteja dels terrenys, després una petita intervenció arqueològica per conèixer la configuració exacta que tenia el castell i obtenir informació per permetre la seva reconstrucció virtual a través de les noves tecnologies. També hi preveiem unes passarel·les que passin per davant del castell, i poder gaudir d’unes vistes privilegiades de la comarca. No hi ha cap construcció al seu davant, a l’altre costat del riu Ondara, i ofereix una visió de la comarca espectacular. Això dona una idea de per què el castell és allà: era un punt de defensa i de control del camí en un moment històric en què Cervera era frontera entre els comtats cristians i la Lleida musulmana. Nosaltres érem al mig, en plena terra de frontera, terra de castells. Per això la Segarra té tantes fortificacions. Sempre hem estat una cruïlla de camins.
Encara ho és, avui?
Geogràficament, la situació de Cervera és molt estratègica. Som al centre de Catalunya, a una hora de Barcelona, a una mica més de Tarragona, a mitja hora de Lleida, a hora i mitja de Girona, amb molt bona comunicació per carretera. Tots els camins es creuen aquí, entre Tàrrega i Cervera, tant d’est a oest com de nord a sud. Som una cruïlla de camins i ho hem d’aprofitar.
De quina manera?
Estem molt ben connectats i alhora Cervera és un bon lloc per viure-hi. S’hi pot fer teletreball en un ambient tranquil i ets a només una hora del centre de Barcelona. És una de les coses que hem d’explotar. També ens serveix aquesta situació geogràfica per atreure turisme de proximitat. No pas el turisme que s’instal·la una setmana, però sí el turisme local que ve a passar un dia, o un cap de setmana. Segons la intensitat del que vulguis veure, Cervera es pot visitar en quatre hores o en cinc dies. Per tant, creiem que és un pol d’atracció turística en el qual el castell jugarà un paper molt important.
Ara s’estan fent reformes a l’autovia A-2. Han trigat molt?
L’autovia és molt bona, però ha tingut una conservació molt deficient. En 20 anys no s’hi ha fet res d’estructural, només tapar algun forat. Això ha fet que acabés molt degradat el tram que va de Tàrrega a la Panadella. Finalment, el Ministeri de Transport va aprovar una rehabilitació integral d’un tram de 9 quilòmetres. No pas tapar sots, sinó tornar a fer el tram. Però, incomprensiblement, ens quedarà el tram que pitjor està, ja que ho van retallar i el tram de Cervera a la Panadella no entra en aquesta reforma. Ara semblarà una mica una muntanya russa, amb un tros nou de trinca i un de molt degradat just a continuació. Suposo que ha passat per circumstàncies pressupostàries. Però és un projecte que estava pendent des del 2015 i, que ara quan arriba l’hora de la veritat el retallin, la veritat és que sap molt greu. Fa vuit anys que esperàvem aquest projecte.
Haureu d’esperar vuit anys més?
Espero que no! Per a nosaltres és molt important, però no només per a nosaltres. És un tram d’un eix que afavoreix el trànsit entre les dues ciutats més grans de l’Estat espanyol. Per tant, és absurd que continuï tenint un tram de baixa qualitat en un tram de molta circulació. Hi passen uns 36.000 vehicles diaris, més de 10.000 dels quals són camions. És un trànsit que necessita una calçada molt bona.
La connexió ferroviària també presenta dificultats.
La via del tren es va fer fa 150 anys i malgrat tot aquest temps continua sent una línia d’un sol carril, d’una banda, i es troba en un estat que només admet passatgers, i no mercaderies. A més, les freqüències no són gaire bones, excepte en el tram que gestiona la Generalitat, entre Cervera i Lleida, que aposta ara per doblar el servei i que hi hagi 12 serveis al dia.
Serà suficient?
No serà com un metro, però serà una millora. Ara bé, cap a Barcelona continuarà sent molt insuficient. Però no només és un tema de freqüències, sinó sobretot de trajecte. Ara anar a Barcelona costa tres hores de viatge, que és la mateixa duració que hi havia fa 150 anys amb els trens de vapor. És una via en mal estat i que sovint es veu afectada per despreniments. Fins i tot fa dos anys hi va haver un accident mortal. Jo recordo quan era jove que per aquesta via hi passaven mercaderies. Ara no aguanta el pes dels trens de mercaderies.
Quina solució hi ha?
No sé què s’hi pot fer a curt termini, però a mitjà i llarg termini caldrà començar a pensar en solucions estructurals. Tenint en compte, sobretot, el desenvolupament del territori, de la Catalunya Central. Un tren de transport de mercaderies podria donar entrada i sortida als polígons industrials, i ajudar al desenvolupament d’aquesta zona del país i reequilibrar territorialment i econòmicament el país. Hi havia un molt bon projecte que es va redactar durant el primer tripartit (del 2003 al 2006), quan es va preveure un eix ferroviari transversal cap a Barcelona passant per Igualada. Sé que l’Ajuntament d’Igualada pot estar-hi interessat, perquè a ells també els donaria sortida de mercaderies, al marge de la que tenen de viatgers amb Ferrocarrils de la Generalitat, que no és que sigui excessivament bona. Quant a circulació, aquest eix ajudaria moltes comarques amb un gran potencial de creixement, no només l’Anoia i la Segarra, sinó també l’Urgell i el Pla d’Urgell. Al Bages també ajudaria, amb un ramal cap a Manresa que estava previst en aquell projecte.
És una idea pensada en temps de bonança i va quedar en un calaix.
Però el projecte hi és. Es coneixia com el projecte Nadal, perquè es va fer quan Joaquim Nadal era conseller de Política Territorial. Era una via ràpida per treure mercaderies i també, si convenia, fer servei de viatgers. Si convenia, també passatgers. Però la via de passatgers hauria de ser més amable i compatible amb els trams urbans, tipus tramvia, amb una sortida cada mitja hora o cada tres quarts d’hora. Això possibilitaria tot un trànsit de persones entre Ponent i la capital, Lleida, però també ens serviria a nosaltres. I després caldria buscar enllaços cap a Guissona, Agramunt i Balaguer, que també són un eix econòmic d’un gran potencial.
Teniu un acord de govern amb Junts i la CUP, quan a escala nacional els vostres partits han partit peres. Com són les relacions dins el govern?
Tots els governs de coalició acaben sent una combinació de generositat mútua. És a dir, discutim i intercanviem opinions diferents, però sempre intentem buscar allò que afavoreixi la governança i per tant afavorir la vida als ciutadans. Potser a escala nacional és més complicat, perquè hi ha altres tipus de relacions, però aquí, en un micro-govern de nou regidors, nosaltres hem pogut governar plegats perquè primer ens posem d’acord en les coses generals i després cadascú fa el que li toca en els diferents àmbits en què ens hem organitzat en les diferents regidories.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia