Política

Palafrugell enceta cicle

ERC, majoritària al govern els darrers sis anys, estrena cap de llista amb Mònica Alcalà, i Juli Fernández (PSC) aspira a recuperar la vara després d’haver estat el més votat sempre des del 2007

SGdP, Junts i comuns volen ser decisius

El nou govern tornarà a tenir sobre la taula el repte de dissenyar contractes de residus i neteja nous

Palafrugell tindrà cara nova a l’alcaldia a partir dels comicis de diumenge, ja que els dos primers edils que s’han repartit aquest mandat, el republicà Josep Piferrer i Joan Vigas –de Som Gent del Poble (SGdP)–, han optat per la retirada. Els dos favorits, d’inici, són Juli Fernández (PSC) –que, tot i haver guanyat els quatre darrers comicis, només va governar entre el 2011 i el 2017– i Mònica Alcalà (ERC) –la gran novetat de la darrera llista del partit el 2019, quan ja va ocupar el número dos–. Però tampoc es poden descartar tres candidats més que aspiren per primer cop a aixecar la vara: Isidre Tenas (Som Gent del Poble, SGdP), David Martín (JxCat) i l’arquitecte Josep Ferrés (Palafrugell en Comú Podem, PeCP). Cs aquest cop no es presenta, i el seu vot se’l disputaran el PP, amb Ángel Vila, i Vox –Adela García–. Una vuitena formació, Acció Municipal de Palafrugell (AMdP), aspira també a tenir veu en el futur ple, encapçalada per Samir El Boukrissi i amb l’objectiu d’incrementar la participació ciutadana.

El mandat que s’acaba ha estat relativament tranquil, malgrat alguns episodis de tensió. El més destacat, arran de les 36 morts registrades per covid-19 al geriàtric municipal, quan JxCat es va desmarcar de l’acord de govern i va reclamar amb el PSC, els comuns i Cs una comissió d’investigació. Aquest episodi i les discrepàncies del portaveu de JxCat, Josep Salvatella, sobre els plans per al Museu del Suro, van derivar en el seu pas a un segon terme. El grup de JxCat, minoritari dins del govern però alhora necessari per garantir-li la majoria absoluta, ha acabat rostit a foc lent per la nova direcció local del partit, que ha estat molt crítica amb la reforma de la plaça del Priorat de Santa Anna o amb el tancament al trànsit de vehicles de la carretera Vella de Calella, dos dels projectes més controvertits del mandat. Salvatella plega de la política, i el número dos, Marc Heras, ara va de tres de SGdP, on Vigas també ha cedit el testimoni en comprovar, durant l’últim any de mandat, que la maquinària municipal funciona a un ritme molt més complicat que la seva empresa privada.

Polèmiques a esmenar

El nou cicle, doncs, arrencarà amb canvis. El que genera més consens, curiosament, és que els cotxes podrien tornar a circular per la carretera Vella, una drecera per a molts veïns i segons residents de Calella en ple estiu, quan es col·lapsa el nucli amb els concerts a Cap Roig. La majoria de partits la inclouen en el programa, i fins i tot la cap de llista d’ERC, Mònica Alcalà, admet que caldrà trobar “un punt intermedi” per garantir-hi la seguretat del trànsit, però altre cop amb cotxes en un vial sinuós, molt estret i que “no es pot eixamplar”. I només Ferrés (comuns) defensa la idea, però admet que tot i la prohibició per als vehicles, hi continuen circulant ara mateix, i coincideix que cal una solució. Per al Priorat de Santa Anna, Martín (JxCat) creu que “hi ha hagut incapacitat per negociar” i Ferrés, que la zona de càrrega per a furgons frigorífics s’ha situat a la part on pica més el sol.

L’altre gran repte sobre la taula és la renovació del contracte d’escombraries, que el socialista Juli Fernández recorda que va suposar un dels arguments quan ERC i la CiU, que ja havia virat cap al PDeCAT, el van enviar a l’oposició amb la moció de censura del 2017, i critica que els carrers del municipi estan “igual o pitjor” que aleshores. Alcalà aposta per estendre el porta a porta allà on sigui possible, com ara a Llofriu o les zones amb habitatges unifamiliars, i contenidors amb tecnologia per a les zones amb pisos o segones residències, també per rebaixar el cànon. Martín culpa els dos grups de la situació actual.

L’habitatge, buits per omplir

L’accés a l’habitatge, sobretot per als joves, és un dels reptes també al municipi. Alcalà defensa fer-ne allà on es pugui i recórrer a projectes cooperatius, com ja han començat a fer tímidament aquest mandat, “de zero”. Coincideix amb Martín en aquesta opció. I Tenas també posa sobre la taula reconvertir locals. Fernández aposta per potenciar la borsa municipal de lloguers. Però la gran mina a explotar són els 1.500 habitatges buits que el cap de llista de Junts diu que estan en mans de la Sareb o de bancs, i aquí també s’hi suma Ferrés, que creu que fent-los aflorar i posant-hi endreça s’acabaria el problema de les ocupacions il·legals, sense necessitat d’urbanitzar més el litoral, una qüestió paral·lela que avança i respecte a la qual el cap de llista dels comuns critica: “La moratòria d’un any per adaptar el POUM al pla director de la Costa Brava no ha servit per a res.”

En aquest sentit, Fernández carrega contra la “manca de model de poble i de gestió”, i reivindica el romanent d’uns vuit milions després d’anys reivindicant que no s’apugés la pressió fiscal. Alcalà, en canvi, defensa la feina feta, “amb resultats en moltes àrees”, i “el nou equip, amb diversitat de mirades”. Les receptes de tots els grups són coincidents en les necessitats bàsiques, com ara repartir el turisme entre més mesos, diversificar cap a altres activitats econòmiques i treure profit dels polígons; Alcalà aposta per atreure empreses especialitzades en renovables i sostenibilitat, una volta més a l’activitat surotapera. Però aquí és on cada grup esmola el llapis i es mira de diferenciar. El PSC i ERC plantegen treure més profit de l’antic escorxador, un edifici que en els darrers anys ha quedat sense activitat, i hi dibuixen usos educatius i culturals. I Fernández també proposa una zona d’oci al sector de la Fanga, ben comunicada per l’autovia i allunyada d’habitatges. Els comuns, en canvi, aposten per desplegar més oferta de lleure al centre, al Mercantil, municipalitzant l’escola de música.

Per a l’altre gran dèficit, el de l’aparcament al centre, també hi ha receptes diverses: Martín defensa una estructura desmuntable per aixecar una planta a l’aparcament del Casal; i Alcalà creu que amb el model de rotació actual ja s’ha garantit la rotació sense una segona planta que generaria impacte entre els veïns, i amb uns accessos fàcilment col·lapsables. Tenas, per la seva banda, creu que cal seguir creant espais pròxims al centre, però suficientment allunyats per arribar-hi a peu o amb un bus llançadora que voldria desplegar. Fernández coincideix que cal un servei regular de bus urbà, però critica el lloguer fallit d’un aparcament –de l’antic Caprabo al carrer Begur, que va acabar en no res.

I hi ha altres qüestions candents, com ara l’ocupació de les terrasses de la plaça Nova i Llafranc, o l’ordenació de les boies al litoral, que afecten més els segons residents però de retruc el petit comerç local. Per Fernández, es tracta de tornar al pla estratègic del 2018. Per Alcalà, de posar les persones i el diàleg al centre. I els veïns i la resta d’edils electes decidiran.

Tot obert.
L’acord promogut per l’ANC local el 2019, i subscrit per ERC, Junts i SGdP per no pactar amb cap força que hagués donat suport a l’aplicació del 155, deixava l’escenari tancat al PSC. Aquest cop, en canvi, el tauler de joc no quedarà definit fins a la lectura dels resultats diumenge.
Juli Fernández
PSC.
Ha guanyat els darrers quatre comicis, des del 2007, però només va governar entre el 2011 i el 2017. Economista i exdiputat, aspira a formar govern un cop superat l’acord anti 155.
Mònica Alcalà
ERC.
Psicòloga i membre de diverses entitats, ha estat regidora d’Educació aquest mandat. Vol consolidar els bons resultats d’ERC en els darrers mandats i retenir l’alcaldia.
Isidre Tenas
SGdP-TxE.
Farmacèutic i òptic jubilat, coneix com ningú el teixit esportiu palafrugellenc, dedicació que li ha permès ser regidor aquest mandat. Pot tenir la clau de la futura alcaldia.
David Martín
JxCat.
Empresari del sector digital, ha renovat l’equip de Junts i es marca com a objectiu créixer i ser decisius en el nou executiu local, en què descarta el PP o Vox però no tanca la porta a ningú.
Josep Ferrés
PeCP.
L’arquitecte de SOS Costa Brava diu que el parc de pisos en mans de la Sareb, acabats o a mig fer, podria pal·liar dèficits sense construir més, i vol tornar a aixecar l’Entesa.

LES CLAUS

Canvi.
L’únic pronòstic segur ara mateix és que l’alcaldia de Palafrugell tindrà cara nova al juny.
Pactes.
La igualtat entre el PSC i ERC en els darrers mandats, si cap altra força els disputa l’hegemonia, farà necessari un acord a dues o tres bandes per governar.
Habitatge.
Polèmiques i diferències a banda, el municipi atresora centenars de pisos buits en plena Costa Brava.
Model.
ERC i el PSC defensen els seus.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia