Política

Cipriano Martos ja descansa al seu poble natal

Les restes del militant antifranquista han estat finalment enterrades aquest matí a Huétor-Tajar

Les ha lliurat la consellera Ubasart, que s'ha conjurat per "aprofundir" en la memòria democràtica dels represaliats en el tardofranquisme

Gairebé 50 anys després de la seva mort, les restes del militant antifranquista Cipriano Martos reposen finalment des d’aquest matí al cementiri de Huétor-Tajar, el seu poble natal, a Granada. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, les ha lliurat al seu germà, Antonio Martos, en un acte organitzat per la família i l’entorn a la Casa de la Cultura de la localitat. Després, s’han enterrat les despulles al panteó familiar, al costat de les dels seus pares.

“Aquest és un homenatge merescudíssim a un lluitador per la llibertat”, ha dit Ubasart, que ha traslladat l’escalf del govern i ha deixat clar que amb aquest gest pretén “portar més veritat, més justícia, més reparació i més memòria”. “Avui tanquem un cercle d’injustícia i abandonament que ha durat 50 anys”, ha afegit. Ubasart ha posat en relleu el paper de la família, les entitats de memòria i la Generalitat, i ho ha qualificat també com un acte de "reparació col·lectiva" dels danys del darrer període del franquisme, "segurament el que ha quedat menys visible en els exercicis de memòria democràtica". "Hi hem d'aprofundir i hi hem de treballar", s'ha conjurat la consellera, que ha reivindicat el paper d'aquelles víctimes com a "herois de la democràcia" i "constructors d'oportunitats" per a les societats actuals. Pel seu cantó, el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, que també hi ha assistit, ha reivindicat la importància de la tasca feta perquè “permet als familiars tancar una etapa i obtenir una certa reparació”. “La justícia encara es veu lluny, però amb aquest acte podem reparar parcialment el dany que van patir”, ha conclòs.

Cipriano Martos va ser un obrer i sindicalista detingut, torturat i executat per la Guàrdia Civil després d’haver estat acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va morir el 17 de setembre de 1973, després d’haver ingerit un líquid corrosiu conegut com a ’líquid de la veritat’, combinació d’àcid sulfúric i gasolina, durant un interrogatori que va patir sota tortura unes setmanes abans. El cos de Martos va ser enterrat en una fossa de beneficència del Cementiri General de Reus, al costat de desenes més, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés les restes a la seva terra d’origen.

Al desembre del 2022, en el marc del pla de Fosses de la Generalitat, es va iniciar una intervenció al cementiri reusenc i, entre els 41 cossos exhumats de la fossa comuna, se’n va detectar un que podia ser el de Martos. Així ho van confirmar els estudis realitzats en les setmanes posteriors dins del Programa d’Identificació Genètica, que van permetre creuar l’ADN amb el dels seus familiars. Cipriano Martos va esdevenir així la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del programa el 2016.

Tot just la setmana passada, el 25 de maig, el president Pere Aragonès va fer entrega a la família de la memòria d’identificació que tanca el procés de recuperació de les restes, en un acte solemne al Palau de la Generalitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia