Política

Cauen a la meitat les queixes per canviar al castellà assignatures universitàries

El Departament d’Universitats va verificar el curs passat 41 incidències per aquest motiu, per les 83 del curs anterior

El govern confia que demanar el català al Parlament Europeu obri la porta a incorporar-lo a una plataforma per estudiants d’Erasmus

El Departament de Recerca i Universitats va certificar el curs 2022/23 un total de 41 queixes per assignatures universitàries que no es van impartir en català malgrat que així s’anunciava en el pla d’estudis. La xifra suposa una caiguda a la meitat de les 83 que s’havien rebut en el curs anterior, segons ha explicat aquesta tarda la lingüista i assessora de la conselleria, Marina Massaguer, durant el debat Política Lingüística Universitària: consens i conflicte celebrat a la Universitat Catalana d’Estiu. Massaguer ha recordat que la seguretat lingüística és un dels eixos del pla d’enfortiment del català aprovat el juny del 2022, ara ja en ple desplegament, que ha permès insistir més a les universitats perquè es prenguin “seriosament” la qüestió i ha implantat bústies universitàries per fer arribar aquest tipus de queixes. “Segur que la xifra va relacionada amb el fet que s’està fent bé la feina i efectivament es respecta la llengua anunciada”, ha constatat.

Massaguer ha repassat la resta de principals actuacions de les 33 que inclou el pla. Així, ha dit que ara mateix hi ha més de 14.000 professors universitaris acreditats amb el nivell C1 o C2 de català, un 63% del total del sistema públic, si bé l’aspiració és arribar al 100%. A més, s’està en un 70% de docència en català en els graus i del 30% en els postgraus, en el conjunt del sistema públic i privat, quan l’objectiu és assolir almenys el 80%. El departament també impulsa cursos de català bàsics i parelles lingüístiques per a estudiants nouvinguts i ofereix ajuts a l’edició de manuals i llibres de referència en català per a les assignatures que no en disposin ara. Tot plegat, ha dit, s’ha pogut finançar gràcies als ajuts d’Interlingua i l’increment del pressupost enguany fins a 1.083.000 euros.

Per cert, Massaguer s’ha felicitat també per l’acord anunciat avui per tal que l’Estat demani l’oficialitat del català al Parlament Europeu, perquè confia que obrirà la porta a una altra reivindicació de fa temps del sistema univeristari, que és que s’incorpori a la plataforma europea OLS (Online Linguistic Support), que ofereix recursos als estudiants que van d’Erasmus perquè es familiaritzin amb la llengua del país de destí abans d’anar-hi. “Hi treballem amb els ulls posats en l’acollida lingüística”, ha exposat, mentre ha desitjat que també a la resta de l’Estat hi hagi “més sensibilitat” cap a les llengües cooficials, ja que “ara no es facilita”.

Alfons Esteve, cap del servei de política lingüística de la Universitat de València, també ha explicat que, gràcies al pla d’increment de la docència en valencià aprovat el juny del 2012, allà s’hi ha passat de menys del 25% fa deu anys al 45,5% actual, i a superar fins i tot el 50% en algunes assignatures. Ara hi falta executar el pla per als postgraus, on admet que serà “bastant complicat”.

Matas insta a accelerar

Jordi Matas, vicerector de política lingüística de la Universitat de Barcelona, s’ha felicitat pel bon moment que es viu per potenciar la política lingüística universitària. A Catalunya, perquè “cap dels dotze rectors” hi posa ara pals a les rodes i tots són favorables a implantar-les a llarg termini. En el conjunt de la Xarxa Vives dels Països Catalans, perquè el 14 de juliol tots 22 rectors van signar a Castelló la Carta de la Llengua Universitària, un document d’intencions “històric i extraordinàriament rellevant” per a la potenciació del català. I també perquè tant el govern de la Generalitat com altres institucions com l’Institut d’Estudis Catalans -que ha tocat la cresta a les universitats perquè hi hagi més recerca en català-, la Plataforma per la Llengua o l’Institut Ramon Llull estan fent bona feina en aquest camp. “Cal aprofitar el màxim el context perquè d’aquí a quatre dies pot canviar de dalt a baix, cal que els responsables accelerin coses ara”, ha instat.

Matas, això sí, també s’ha mostrat crític amb el fet que no es destinen prou recursos a aquestes polítiques, no són prou transversals i no hi ha prou fermesa per implantar-les, ja que ha exemplificat que fins al 2021 ningú es va preocupar que es complís el decret aprovat el 2010, que ja va trigar set anys a redactar-se, per a l’acreditació lingüística del professorat. “Demano un control de qualitat”, ha apuntat. El vicerector de la UB, a més, també ha demanat ser “més valents i exigents” en l’aplicació de les polítiques lingüístiques per part de les universitats i del mateix departament, ja que estan plens fins ara de “comportaments porucs”, i ha recordat que l’article 35 de l’Estatut ja diu que el català ha de ser “llengua d’aprenentatge i vehicular en l’ensenyament universitari”. “Algú s’ha preguntat què vol dir això?”, ha criticat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia