Política

la CRÒNICA

Silencis republicans

ERC a les comarques gironines no fa soroll, però fa la conquesta municipal o, millor encara, la reconquesta, i més després de la patacada a l'Ajuntament de Girona que la va deixar sense cap regidor. I el cuiner de tot plegat, aquell que ha de liderar aquesta mena de pla Marshall és el seu president, Josep Maria Rufí, exalcalde de Torroella de Montgrí i ara infatigable portaveu a l'oposició –i des de l'inici de mandat, també flamant assessor a la Diputació–; ell ha de coordinar que assolir un resultat que, com a mínim, sigui històric. Si més no, aquesta és la pretensió i, encara que els vents de les enquestes i el moment històric els siguin propicis, no és un repte menor, no. I tot això, Rufí ho porta a terme amb discreció, una virtut, per cert, cada vegada menys habitual. I també amb molt, molt d'hermetisme. Posats a dir-la grossa, entre Rufí i el president del PP a Girona, Enric Millo, no hi ha gaire diferència pel que fa a fer declaracions, fins i tot en off, que ja és dir.

Tots dos tenen una conversa incontenible per no dir gaire res. Rufí, veterinari de grans animals –i quina mandra que deu fer tornar a les granges quan t'acarona la política i el país et necessita!– té ment científica, és més murri que la fam, sap esperar i aposta per gestionar bé els temps polítics. Fins ara ho fa prou bé, tot s'ha de dir. Segurament, perquè la seva experiència prové dels fogons del món local, i aquí se n'aprèn molt. I, també, té la sort de treballar en un partit pacificat sense cap guerra caïnita de les seves a la vista –si més no, de moment, però tot arribarà–. El context li és favorable, doncs, tot i l'ensurt de Josep Carrapiço, que va ser citat a declarar en relació amb l'operació Manga, però que a la fi
tot plegat ha quedat en no res.

Presentada l'escriptora Maria Mercè Roca com a candidata escollida per tornar a tenir representació al consistori de Girona, els republicans han d'aclarir què passa amb Salt i Blanes, també amb Figueres, on hi haurà canvis, i a més de vint municipis, segons explica el mateix Rufí en un atac insòlit de sinceritat –que Millo, per cert, encara no ha tingut–. La resta, feina a la cuina i sense fer cap trencadissa, una cuina de la qual, i per ser justos, ja ha sortit, a banda de Roca, un plat amb gust europeista: la designació de Josep Maria Terricabras com a candidat al Parlament Europeu. Feia molt de temps que Rufi el festejava. ERC està, doncs, molt tranquil·la, però només perquè no hi ha cap més líder ensenyant les orelles. Tothom està quiet al voltant d'Oriol Junqueras i del procés sobiranista.

I això va quedar molt clar a Porqueres, en l'últim congrés d'ERC en què va sortir escollit Rufí, en detriment de David Mascort, alcalde de Vilablareix i portaveu del grup a la Diputació. La candidatura de Mascort era, segurament, la que més s'adaptava al nou ideari de Junqueras: gent jove que donava una imatge clara de renovació en sintonia amb la nova línia. La de Rufí, en canvi, no era ni carn ni peix. No era una mala candidatura, certament, però amb el seu afany d'acontentar tothom hi havia una mica de tot plegat, amb gent molt propera al sector de Puigcercós. No va passar res. Rufí i Mascort es van entendre i ara treballen ben juntets per al bé del país i del partit. Doncs això, tots plegats fan la reconquesta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia