Política

Primer mandat amb els sous dels alcaldes ajustats per llei

L'aprovació de la nova llei de racionalització de l'administració local ha fet retocar a la baixa els sous de càrrecs electes

La majoria d'alcaldes tenen, a més, una retribució d'altres administracions públiques

Els sous dels alcaldes dels 25 primers municipis gironins per nombre d'habitants no ha canviat gaire en aquest mandat, tot i que l'entrada en vigor de la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local ha fet que en alguns casos s'haguessin de modificar a la baixa. En la majoria dels municipis que es mostren en el gràfic els alcaldes només tenen dedicació exclusiva quan no tenen cap altre càrrec que el de l'Ajuntament. En cas de tenir-ne un altre (a la Diputació o al consell comarcal respectiu), els alcaldes tenen indemnitzacions per assistència a plens, comissions de govern i altres, i és que la llei deixa clar que no poden tenir més d'un sou de l'administració. Gairebé tots els alcaldes dels municipis de la taula, però, compatibilitzen l'Ajuntament amb algun altre càrrec.

Un dels alcaldes que s'han vist més afectats per l'entrada en vigor de la nova normativa és el de Lloret de Mar. L'anterior alcalde, Romà Codina (CiU), cobrava 72.500 euros bruts l'any (de fet era el cinquè més ben retribuït de Catalunya), però amb la nova llei, en un municipi com Lloret, que no arriba als 40.000 habitants, el màxim que pot percebre l'alcalde són 55.000 euros, i el consistori va acabar fixant el sou del nou alcalde, Jaume Dulsat (CiU), en 54.950.

També s'ha hagut d'ajustar el sou a la baixa l'alcalde de Calonge, Jordi Soler (CiU), que cobrava 62.000 euros, sou que correspondria actualment a un alcalde d'un municipi de més de 50.000 habitants. La nova llei fixa el màxim per a una població com Calonge (en el tram de població d'entre els 10 i els 20.000 habitants) en els 50.000 euros, que és justament el sou que s'ha fixat. El nou alcalde de Cassà de la Selva, Martí Vallès (ERC), també ha hagut de retocar el sou, ja que el seu predecessor, Enric Bagué (CiU), tenia un salari superior al que ara estableix la llei per un municipi d'entre 5.001 i 10.000 habitants. A l'altre extrem de la taula, el municipi amb l'alcalde menys remunerat és el de la Bisbal, que té indemnitzacions per assistències i no superen els 900 euros mensuals. És l'únic municipi en què governen conjuntament ERC, la CUP i ICV-E. De fet, en els pocs municipis on governa la CUP, la rebaixa de sous és molt marcada. Un d'aquests pobles és Viladamat, on segons el pressupost del 2015 la despesa prevista en càrrecs electes serà de 6.200 euros. Per a municipis com Viladamat, que no arriba als 500 habitants, la nova llei també estableix que els càrrecs electes no poden tenir dedicació exclusiva.

LES XIFRES

900
euros
és el màxim que cobrarà qualsevol regidor a la Bisbal d'Empordà, segons es va aprovar en el ple.
54.950
euros
és la retribució que es va aprovar per a l'alcalde de Lloret de Mar, que també està a la Diputació de Girona.

En alguns municipis l'oposició ha impedit que s'aprovessin els sous

N. Forns

La majoria de partits no ha donat cap consigna a l'hora d'establir un sou per als càrrecs electes, i s'han fixat en funció de la dedicació i tenint en compte els topalls que marca la llei, i que van per trams d'habitants, des dels 75.000 euros que pot arribar a cobrar com a màxim un alcalde d'un municipi d'entre 50.001 a 75.000 habitants fins als 40.000 pels municipis d'entre 1.000 i 5.000 habitants.

En aquest mandat alguns dels nous governs han tingut dificultat per aprovar les retribucions en alguns municipis, com és el cas de Santa Coloma de Farners, Figueres i Blanes. Tant a Blanes com a Santa Coloma de Farners, un dels partits més crítics amb les propostes de retribució ha estat la CUP, que com a principi ètic considera que els càrrecs electes poden cobrar com a màxim 2,5 vegades el salari mínim interprofessional, que se situaria entre els 1.400 i els 1.600 euros mensuals, molt per sota del que s'ha fixat la majoria dels alcaldes gironins.

També s'han aixecat veus des de la CUP a organismes com ara la Diputació i el Consell Comarcal de la Selva, pel que consideren sous “immorals”, com va dir la portaveu de la CUP al consell selvatà, Sylvia Barragán.

En termes semblants es va pronunciar el representant de la CUP a la Diputació de Girona, Lluc Salellas, que no va dubtar a qualificar d'“indecents” les retribucions a l'ens. Salellas també va considerar “un escàndol” les dietes i sous de la Diputació, que va xifrar en fins a 4.500 euros mensuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia