Política

Merkel i Orbán negociaran cara a cara acollir refugiats

L'eurocambra redobla la pressió sobre Hongria i vota a favor d'acceptar 120.000 demandants d'asil més

Els Vint-i-vuit es reuniran en una cimera extraordinària dimecres

Dinamarca s'ofereix a rebre un miler d'asilats

Màxima pressió sobre Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria haurà de negociar cara a cara amb Angela Merkel en una cimera d'urgència sobre els refugiats que finalment se celebrarà dimecres a Brussel·les. El ple del Parlament Europeu va votar ahir a favor d'acceptar 120.000 demandants d'asil més i repartir-los seguint unes quotes obligatòries que alguns governs, com ara el txec, l'eslovac, el romanès, el polonès i, sobretot, l'hongarès, es neguen a acceptar. “No us estem demanant que obriu totes les fronteres, sinó ser fidels als nostres principis morals: no podem dir als que fugen de la guerra que es mantinguin lluny de les nostres costes”, es va queixar Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea.

Les amenaces de Merkel a Orbán no han funcionat: ni la de desmantellar Schengen (que ha provocat un efecte dominó de fronteres tancades!), ni la de retallar-li les ajudes europees i fons estructurals (no hi ha base legal per fer-ho). I la cancellera s'ho jugarà ara tot a la mateixa carta amb què va aconseguir vèncer, i humiliar, Alexis Tsipras: arraconar Orbán en una cimera de matinada, amb l'ajuda de François Hollande i la resta d'homòlegs partidaris de les quotes obligatòries. El problema és que el govern hongarès no està sol: té el suport dels seus socis de l'est d'Europa, tot i que cap d'ells no s'ha atrevit a ser tan agressiu contra els refugiats ni a aixecar una tanca filada de 175 quilòmetres. “La majoria dels que arriben són sirians, tenen necessitat genuïna de protecció; crec que tenim un deure moral, que en el meu cas és també un deure cristià”, va etzibar-li també ahir l'eurocomissari d'Immigració, Dimitris Avramópulos. Orbán al·lega que els asilats musulmans són un perill per a l'Europa cristiana.

Després del fiasco de dilluns passat, els ministres europeus de l'Interior tornaran a asseure's a la mesa de negociació dimarts a quarts de dues i els seus caps, els líders dels Vint-i-vuit, ho faran l'endemà a les sis de la tarda. Brussel·les ja està assumint que Hongria quedarà fora del seu pla per redistribuir refugiats, tot i que se'n beneficiaria. Finalment, doncs, la resta de països només haurien de rebre demandants d'asil d'Itàlia i de Grècia. Dinamarca, que no està obligada a participar en les polítiques de justícia i interior de la Unió Europea (gaudeix d'una excepció als tractats, una mena de concert basc, com Irlanda i la Gran Bretanya), es va oferir ahir a acollir voluntàriament un miler de refugiats.

Amb 372 vots a favor i 124 en contra (els del grup dels conservadors, els tories britànics, i la ultradreta, de Le Pen a Farage), el ple de l'eurocambra va redoblar la pressió sobre els governs de l'est d'Europa perquè acceptin acollir 120.000 refugiats més, a banda dels 40.000 que ja han acceptat.

LA XIFRA

372
vots a favor,
124 en contra i 54 abstencions va rebre a l'eurocambra el pla per acollir 120.000 refugiats més.

7.000 arribades en un dia a Croàcia

Redacció

Croàcia assegura que no pot rebre més refugiats, després de l'arribada en un sol dia de 7.000 persones des de Sèrbia. El ministre de l'Interior croat, Ranko Ostojic, va advertir ahir que el seu país no té més capacitat per continuar-ne rebent. Ho va dir des del pas fronterer de Tovarnik, on continuen arribant demandants d'asil que van cap a Alemanya des que Hongria va tancar la frontera. “Els murs són solucions temporals, hem vist que només serveixen per desviar els fluxos o augmentar les tensions; la violència no és la solució”, renyava ahir l'eurocomissari d'Immigració, Dimitris Avramópulos, el govern hongarès, després que la policia magiar usés gasos lacrimògens i canons d'aigua contra sirians que fugen d'una guerra. Zagreb vol deixar passar els refugiats cap al nord, com fan Atenes, Skopje i Belgrad. Però davant del col·lapse, demana ara als països per on vénen, en la mateixa situació que Croàcia, que aturin l'afluència. Cada dia arriben milers de persones per mar a Grècia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia