Successos

Trànsit

Més de 100.000 multes pels radars cada any

Inicis

El 2004 es van instal·lar els cinc primers cinemòmetres fixos a les comarques gironines

El 2011 es van emetre 105.319 sancions fermes i el 2015 en van ser 120.587

“A final del 2016 es preveu que hi hagi 43 punts de control de velocitat”

L'eficàcia dels radars per reduir la velocitat al volant i els índexs de sinistralitat han fet que des de l'administració es continuï apostant per la instal·lació d'aquests aparells. Fent un balanç des del 2011, cal destacar que absolutament tots aquests anys s'ha superat el llindar de les 100.000 sancions fermes a conductors que han estat interceptats per cinemòmetres fixos en carreteres de la demarcació. Amb pics que s'han anat intercalant a l'alça i a la baixa, el 2011 el nombre de multes per aquest tipus d'infracció va ser de 105.319, van pujar a 140.912 el 2012, van retrocedir lleugerament a 135.088 el 2013, van tornar a augmentar a 161.235 el 2014, van baixar a 120.587 l'any següent i, des de l'1 de gener fins al 30 de setembre del 2016, el còmput provisional és per ara de 69.022.

Els primers radars fixos a les comarques gironines es van col·locar el 2004. Aquell any, concretament, se'n van implantar cinc: a Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Ventalló, Llagostera i Pont de Molins. Des d'aleshores, la seva presència s'ha multiplicat exponencialment. Es va passar a 8 el 2005, 12 el 2006, 19 el 2007, 20 el 2008 i 25 el 2009. Aquell any, en comparació amb el següent, és quan més se'n van instal·lar de nous. El 2010 ja se'n comptabilitzaven 32, el 2011 el nombre de radars fixos es va mantenir igual, i el 2012 se'n van posar en funcionament sis més i es va arribar als 38. El 2013 hi va haver un minúscul retrocés i se'n va treure un. En quedaven, per tant, 37. El radar que estava a l'N-II, a Caldes de Malavella, es va desmuntar de manera definitiva el maig del 2013 a causa de les obres de desdoblament de la via.

Els radars de tram

El primer radar de tram a les comarques gironines es va emplaçar el 2014 a la C-65, entre Cassà de la Selva i Llagostera. El nombre de punts de control de velocitat era de 40 el 2015, ja que es van col·locar quatre radars més de tram. Tots es van situar a l'N-II: un cobreix el recorregut entre Fornells de la Selva i Quart, un altre controla el mateix trajecte però en sentit invers i dos estan a l'altura de Girona. Actualment, hi ha 40 punts de control de velocitat operatius a la demarcació i la previsió del Servei Català de Trànsit (SCT) és que abans de finalitzar l'any s'arribi a 43. Als 40 d'ara s'hi ha de sumar quatre nous radars de tram en procés d'instal·lació. Dos s'han posat a l'N-II: un se'l trobaran els conductors que vagin de Capmany a Agullana i un altre d'Agullana a Capmany. I, a la C-66, s'hi han ubicat els altres dos: els trams que vigilaran seran Corçà-Rupià-la Pera-Flaçà-Sant Joan de Mollet i a la inversa, de Mollet cap a Corçà. Tot i que ara hi ha 40 radars i se'n posaran en marxa quatre més, en realitat en quedaran 43, ja que el cinemòmetre fix de Corçà es traurà i se substituirà pel de tram per tal que no se superposin.

El SCT no ha posat data perquè entrin en funcionament aquests darrers quatre radars perquè estan inclosos dins d'un paquet de deu que s'han ubicat arreu de Catalunya, i s'espera que s'anunciï alhora la seva posada en marxa. Dins del mateix període cronològic, ha baixat el nombre de persones que han perdut la vida en accidents en carreteres interurbanes de les comarques gironines. Segons el SCT, el 2004 hi va haver 76 víctimes mortals, 78 el 2005, 74 el 2006, 76 el 2007, 50 el 2008, 62 el 2009, 65 el 2010, 52 el 2011, 42 el 2012, 35 el 2013, 20 el 2014, 30 el 2015 i 27 entre l'1 de gener i el 22 d'octubre d'enguany. El 2016 s'han registrat dos sinistres especialment greus. Un va ser al març, quan van morir tretze estudiants en bolcar l'autocar en què viatjaven a l'AP-7, a Freginals. I, a l'abril, set dels vuit ocupants de dos cotxes van perdre la vida en una col·lisió a l'N-II, a Pont de Molins. La investigació va concloure que el conductor d'un turisme on viatjaven cinc joves francesos va envestir un automòbil amb tres veïns de Figueres que es dirigien a treballar al Pertús. En el fatídic xoc només va sobreviure un dels ocupants d'aquest segon vehicle.

NÚRIA GÓMEZ MORELL

“El 2017 no s'ampliarà la xarxa de radars a Girona”

Continua la instal·lació de radars, sobretot de tram. Es confia en el seu efecte dissuasiu?
La filosofia dels radars de tram és calcular la velocitat mitjana a què circulen els conductors. Es mira en quin moment ha entrat un cotxe pel pòrtic del radar i quan ha passat pel pòrtic de sortida. Tenint en compte la distància que separa aquests dos punts i el temps que un vehicle tarda a fer el recorregut se sap si l'automòbil anava a una velocitat adequada. Hi ha conductors que, quan veuen un radar fix, frenen de cop i poden provocar un encalç. Amb els de tram aquesta situació s'eradica i s'intenta que es vagi a una velocitat constant durant els 4 o 5 km que hi ha d'un pòrtic a l'altre, i no tan sols que es respecti la velocitat al llarg de 500 metres. Volem evitar les reduccions brusques i que, una vegada passat el radar, el conductor miri pel retrovisor i torni a accelerar. Treballem per una conducció més tranquil·la i moderada, en la qual se sigui conscient que si vas a una velocitat adequada controles més el cotxe. La velocitat excessiva no només és una causa directa en els sinistres, sinó que pot agreujar els efectes d'un accident.
L'experiència diu que els de tram són efectius?
Sí, perquè amplien el trajecte que es controla. Per exemple en un tram de l'N-II on se'n va instal·lar un entre Girona i Fornells de la Selva, abans hi havia accidents, alguns dels quals amb ferits amb lesions de consideració. Des que hi vam col·locar un radar de tram no hi ha hagut cap accident greu més. També hi conflueixen les millores a les carreteres. Les actuacions a la via hi ajuden, sobretot per combatre els punts negres. En alguns llocs ha estat beneficiós treure la línia discontínua i canviar-ho per la contínua.
Hi ha la projecció d'instal·lar-ne més el 2017?
A tot Catalunya sí, però a Girona no, perquè ja se'n van posar el 2015 i el 2016. Avaluarem com funcionen aquests últims.
A què atribueix l'augment del nombre de multes?
Hi ha hagut un increment, però també és veritat que s'ha ampliat el nombre de radars. El 2011 n'hi havia 32 i el 2015, 40. Quan s'instal·len fan moltes més fotos que a posteriori. Sempre hi ha una punta els primers mesos i després la gent va abaixant la velocitat. És el que pretenem. Vol dir que els conductors s'acostumen que allà han de reduir.
Com es pot treure l'estigma que els radars són per recaptar diners?
Per nosaltres la idea del radar, sobretot els de tram, és conscienciar que s'ha d'anar a la velocitat que marca el titular de la via. Nosaltres no la fixem. Per això posem els avisos que alerten de la presència dels radars. Hi ha països on ni tan sols posen els avisos, sinó que te'ls trobes. Una col·lisió a 50 km/h equival a una caiguda de 10 metres i a 120 km/h, de 57 metres. També fem cursos de formació i campanyes i el que pretenem, en definitiva, és salvar vides a les carreteres.
Barems elevats

Dos de la xarxa gironina, entre els que més multaven

El gros més alt de sancions dels radars de la demarcació es va registrar el 2014, amb un total de 161.1235. Aquell any es va fer públic que el cinemòmetre de la C-31 a Platja d'Aro i el de la C-35 a Caldes de Malavella, juntament amb el de la C-31 nord a Badalona, eren els que més multaven de tot Catalunya. Els dos de les comarques gironines que figuraven al rànquing van entrar en servei el 2011, dins d'un paquet format per 30 radars nous que es van repartir arreu del país. El de Platja d'Aro es troba al quilòmetre 312,78 de la C-31 en direcció Palamós, en un punt de l'autovia on el màxim de velocitat està fixat en 80 km/h. D'ençà que es va instal·lar es va convertir en polèmic perquè està just després d'un tram on el límit és de 100 km/h. De fet, els cinc primers mesos de funcionament va imposar més de 21.000 multes.

Errors en massa

Es van treure centenars de sancions per la ITV, el 2014

Els radars han centrat diversos episodis polèmics. Una de les situacions que va comportar més multats de manera injusta es remunta entre el 2013 i el 2014, quan el SCT va revisar i tirar enrere centenars de denúncies a Catalunya que es van trametre per no haver passat teòricament la ITV del vehicle. Es va produir una allau de queixes en detectar-se que s'havia sancionat per equivocació multitud de conductors que tenien la revisió de l'automòbil en regla. L'origen de l'error no van ser en aquest cas els radars en si, sinó el fet que la base de dades de la direcció general de Trànsit (DGT) de la qual es partia per comprovar la vigència de la ITV dels cotxes no estava del tot actualitzada. Per primer cop, es van usar radars i lectors de matrícula per comprovar si es tenia al dia, sense necessitat de ser parats per la policia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.