“Al Peguera venia gent de tota la comarca a classe o a examinar-se”

El Lluís de Peguera és com un referent per a la comarca perquè en aquells moments no hi havia instituts. Aquí s’hi havia de fer una plaça amb un monument i al final l’Ajuntament va decidir que seria un grup escolar. Hi venia gent de tota la comarca a estudiar i de Manresa gairebé hi ha passat tothom, si no a fer classe a examinar-se, fins que va començar a créixer la ciutat i als pobles del voltant s’hi van fer altres instituts. Tenim constància que s’hi va examinar el Martí i Pol i altra gent coneguda.

Sí, és del 1927 i hem mirat d’anar-nos adaptant a les èpoques. Que la gent no es pensi que estem endarrerits.

Aquesta és la nostra filosofia i la idea dels equips directius que han anat passant; adaptar-nos a les èpoques i moments històrics. Això ens ha donat experiència, avançar i no quedar-nos només en el passat. Per nosaltres el passat és important perquè no estaríem on som. Hem recollit tot el positiu que hi havia i hem procurat tirar endavant millorant a partir de les experiències viscudes.

Durant la Guerra Civil es va tancar i va passar a ser un hospital i a la sala d’actes s’hi van fer consells de guerra que havien arribat a decretar penes de mort. Va ser l’època fosca i sobta una mica. Cap allà als anys 1999 i 2000 hi va haver una baixada d’alumnat molt gran i va ser un moment que l’institut es va replantejar què volia fer. I vam emprendre una visió reformada de com volíem les coses i va començar un procés d’innovació que continuem en l’actualitat: estar a l’Escola 21, a la xarxa de competències bàsiques, amb les tecnologies...

Estem interessats en el que és innovació pedagògica, no innovació per innovació perquè sigui moda, sinó com a servei al client, perquè cada vegada hi hagi una atenció més personalitzada, un ensenyament més contextualitzat i que tingui més interès per l’alumnat. Aquest és diferent i, per tant, necessita unes coses diferents. Estem posant molt d’interès en la pedagogia àgil i innovadora que ja fa des del segle XIX que s’està dient... Pel que fa a les noves tecnologies, funcionem amb un projecte 1x1 des de fa deu anys, en què l’alumnat ve amb ordinador, i també treballem els valors i l’atenció conscient, amb un programa de mindfulness que estenem a tot l’alumnat del centre. Procurem mantenir un equilibri entre les noves tecnologies, els coneixements i el desenvolupament personal, que és la base de qualsevol educació. Sobretot atenció a les famílies i que hi hagi més personalització en l’atenció a l’alumnat. De mica en mica ho anirem aconseguint.

Entre 900 i 1.000 alumnes. Hi ha quatre línies d’ESO, sis de batxillerat i dues de batxillerat nocturn. També tenim l’especialitat d’arts de dibuix i arts escèniques que altres instituts no tenen, el programa Batxibac i molts projectes com les escoles verdes, solidàries, entre altres.

Es pot millorar molt en les noves tecnologies i la diversitat a l’aula. Per això s’ha d’anar a una manera de fer més personalitzada, però en haver-hi molts alumnes ho dificulta. Hi la típica queixa de falta de mitjans, però si no hi ha un canvi d’actitud i de voler fer una cosa millor els mitjans no són el principal. Però sí que quan comences a voler fer canvis estructurals i d’organització arriba un punt que els mitjans són imprescindibles. I sí que necessitaríem més personal i pressupost, allò típic que demana tothom. Que amb menys nens a l’aula, més pressupost i més professorat ja s’arreglaria i es milloraria l’educació? No, perquè és molt important l’actitud i la professionalitat del professor.

Aquest serà el setè any, però ja era a l’equip directiu abans. Fa 17 anys que soc a l’institut. T’ho acabes sentint teu i hi ha un vincle afectiu perquè has vist tot el procés i fa que hi posis més esforç, ganes i entusiasme.

Vam començar a l’octubre. El dia 8 de 1927 va obrir les portes, però ara coincidia en diumenge, i ens van fer un pastís i una mica de celebració. A la inauguració del curs escolar vam convidar dos físics de Manresa, el Xavier Obradors i l’Ignasi Ribas; hem fet una exposició dels 90 anys a la Biblioteca del Casino; la mostra de projecte Peguera’s Night; el dia de l’esport; una representació d’El petit príncep; per Sant Jordi es va ballar una sardana del Peguera que va fer el músic Jaume Rius i ara estem amb l’espectacle de cloenda que s’ha de fer el 4 de maig.