Salut

JORDI ROYO

DIRECTOR CLÍNIC D’AMALGAMA7

“Per alguns és una opció, per d’altres és una imposició”

“És una realitat emergent social i en tots dos casos pot ser una font de problemes”

“Com a professionals hem de tenir la capacitat d’entendre el malestar dels adolescents i ajudar a canalitzar-lo”

Jordi Royo és psicòleg clínic espe­ci­a­lit­zat en l’àmbit infan­to­ju­ve­nil. A banda de direc­tor clínic d’Amal­ga­ma7, també és pro­fes­sor col·labo­ra­dor de les facul­tats de psi­co­lo­gia i medi­cina de la UAB i de la Uni­ver­si­tat de Girona. Ha diri­git diver­sos estu­dis euro­peus finançats per la UE cen­trats en la pro­blemàtica dels ado­les­cents i és autor de manu­als bàsics i guies pre­ven­ti­ves sobre com trac­tar-hi.

Per què han orga­nit­zat unes jor­na­des pro­fes­si­o­nals sobre la hiper­se­xu­a­lit­zació dels ado­les­cents?
És un pro­blema social emer­gent ben cons­ta­tat. En alguns joves és una opció com ho pot ser un pírcing o un tatu­atge, però per altres és una opció invo­luntària i impo­sada. És el cas de les 27 noies d’Almen­dra­lejo (Bada­joz) a qui amb intel·ligència arti­fi­cial han des­pu­llat, han fet xan­tatge i han expo­sat a les xar­xes. Tot això està molt lli­gat a inter­net i els telèfons intel·ligents, però amb l’arri­bada de la IA anirà a més i els pro­fes­si­o­nals que trac­tem amb els joves hem d’estar ben pre­pa­rats.
A Amal­ga­ma7 ate­nen ado­les­cents amb tras­torns de con­ducta i pato­lo­gia dual. Què vol dir això?
Els tras­torns de con­ducta tenen a veure amb con­duc­tes dis­rup­ti­ves en l’entorn de l’escola, la família, abús de pan­ta­lles, l’ali­men­tació, dèficit d’atenció... La pato­lo­gia dual vol dir la con­currència d’almenys dos tras­torns: un per ús de dro­gues i un altre de con­ducta o per­so­na­li­tat.
No deu ser fàcil de ges­ti­o­nar, aquesta feina...
En 25 anys hem ela­bo­rat bons recur­sos assis­ten­ci­als per fer-ho: con­sul­tes exter­nes, espais de cen­tre de dia i espais resi­den­ci­als, que en diem escola terapèutica: són alhora hos­pi­tal, escola i casa de colònies. Tenim atenció clínica amb met­ges, psi­quia­tres, psicòlegs i també un espai edu­ca­tiu per fer els estu­dis obli­ga­to­ris i posto­bli­ga­to­ris. Fem molta acti­vi­tat física i sense mòbils. És la feina més maca del món, però també una mica mun­ta­nya russa en funció de si veus un noi que recu­pera la relació amb la família o que recau en el con­sum.
Quina és la clau per fer-la bé?
Edu­cació. Has d’accep­tar que quan t’arriba un ado­les­cent rabiós amb el món perquè no li agrada l’escola, no té la pare­lla que vol­dria o no juga a fut­bol prou bé, també està enfa­dat amb tu perquè for­mes part del món. Per tant, has de saber encai­xar que et digui “cabró”. No t’ho has d’aga­far com res per­so­nal i has de tenir capa­ci­tat per enten­dre el seu males­tar més que no pas ofen­dre’t. Cal aju­dar-lo a expres­sar el males­tar de forma més cons­truc­tiva i rever­tir aquest males­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia