Societat

Bandolers i segadors

Entre el 1631 i el 1641, Santa Coloma va viure deu anys de convulsions. Serrallonga va ser detingut al mas Agustí, els terços castellans van assolar la vila i allà va començar la guerra dels Segadors

Entre el 1631 i el 1641, Santa Coloma va viure deu anys plens de guerres, sacrificis personals i convulsions. Malgrat que en la seva novel·la Don Joan de Serrallonga Víctor Balaguer va presentar el bandoler nascut a Viladrau i Perot Rocaguinarda fill d’Oristà com a descendents de cases nobles, el cert és que tant l’un com l’altre van ser caps de colla bandolera atrapats per la crisi i l’enfrontament entre la plana i la muntanya (cadells i nyerros) i van esdevenir personatges populars, amb sort diversa que, encara avui, son protagonistes de la història. A Santa Coloma, Joan Sala i Ferrer va jugar la penúltima carta. Després de ser considerat l’amo i senyor de les Guilleries, la persecució de les autoritats, traïcions dels membres de la colla –Jaume Melianta, el Fadrí de Sau i d’altres–, aquell home que havia aplegat una quadrilla de 200 homes es va trobar que el comandament quedava reduït a Joana Massissa, la vídua del moliner de Castelló d’Empúries, que era amant i companya d’un fugitiu que intentava buscar empara entre antics fidels que l’havien ajudat. Els temps canviaven, hi havia una recompensa pel seu cap i així, el 31 d’octubre del 1633, quan estaven refugiats al mas Agustí, que avui seria consideraria un pis franc, els estadants van considerar que Serrallonga estava acabat i era el moment de lliurar-lo als jutges. Durant el procés del bandoler i segons va explicar la mateixa Massissa sota amenaça de matar-li el fill un cop nasqués i després a ella: “I a la nit, dit Serrallonga i jo ens n’anàrem a casa de la viuda Agustina de Santa Coloma de Farners, i picant a la porta veient que era en Serrallonga aquí mateix, dita viuda Agustina i son fill, lo hereu, i també l’altre fill baixaren a obrir la porta, i dit Serrallonga entrà dintre, i jo restí defora, i al cap de poc, la dita viuda Agustina isqué amb una filla sua i ens tragué menjar. I en haver menjat, ens acompanyaren mare i fills a Serrallonga i a mi al bosch i ens mostraren un jaç que hi havia, on fins al dia de Tots Sants estiguérem.”

Joana Massissa no es flairava la traïció, però com es desprèn del testimoni de mossèn Antoni Serrallonga, hereu del bandoler: “Segons m’ha dit Llorenç Tallades, lo quòndam mon pare, Joan Sala, àlies Serrallonga, pagès d’ací de Querós, la vigília de Tots Sants de l’any 1633, en Santa Coloma de Farners, fonc pres a traïció per Pere Pau Maymir i per en Jofré, i en Manyà, i lo hereu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés”, cosa que demostra o que l’hereu Agustí va delatar Serrallonga, o el sometent va descobrir on s’amagava i va ser agafat desprevingut i capturat.

Set anys més tard, la crisi econòmica i social que havia portat Serrallonga a la muntanya continuava, i més després que la presència dels terços castellans a Catalunya agreugés una situació explosiva que, si inicialment se centrava en enfrontaments i escaramusses, va acabar de petar el 27 d’abril del 1640, quan Santa Coloma de Farners va negar l’allotjament a les tropes del terç napolità de Leonardo de Moles. La negativa va provocar la visita de l’agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon, personatge servil, violent i arrogant, que, sense atendre les protestes de la població, el dilluns 30 d’abril del 1640, mitjançant amenaces i improperis, va disposar repartir els soldats entre les cases de la vila i, en comptes d’intentar apaivagar la ira popular, va disparar a un dels manifestants. La resposta va ser immediata: la multitud va assetjar l’agutzil i el seus homes, que van optar per refugiar-se a l’hostal d’en Masó. El casalot va ser incendiat i van morir tots els ocupants menys un, que va anar a explicar-ho al virrei. Les campanes van tocar a sometent, el poble es va apressar a la defensa i quatre mil homes armats van marxar contra una tropa que, en la seva fugida, va cremar l’església de Riudarenes. Va ser l’espurna definitiva que va provocar la insurrecció de pagesos i vilatans decidits a jugar-se el tot pel tot i fer fora les milícies castellanes de la Selva.

El 14 de maig del 1640, 4.500 homes i 1.100 cavalls comandats per Juan de Arce sortien de Girona per complir les ordres del virrei: arrasar Santa Coloma. Un dia més tard, moltes cases de la vila, entre d’altres ca l’Agustí, van ser cremades o ensorrades. La revolta deixava de ser un fet aïllat a la Selva i s’escampava pel Vallés, el Ripollès, Osona i l’Empordà. La guerra dels Segadors havia esclatat.

El refugi del bandoler

Serrallonga i la seva colla trobaven acolliment a Susqueda, Viladrau, Rupit, Taradell, Tavertet, Querós i Savassona. Rebien l’ajut de llenyataires, pastors i habitants de masies esparses, però també de grans propietaris, com per exemple els de ca l’Albó, que eren parents del rector de Castanyet, que li donava suport. Com va declarar Joana Massissa: “D’anar als vespres en casa dita Albó com acostumàvem, perquè hi estàvem molt sovint, anàssem en la casa o rectoria de Castanyet, que allí no ens faltaria recapte.”

L’agutzil i la responsabilitat

En el marc de la guerra dels Trenta Anys, l’enfrontament entre Castella i França, de què Catalunya restava al marge, va portar el conflicte als Pirineus. El privat de Felip IV, el comte duc d’Olivares va intentar aprofitar la situació per “reduir aquests regnes de què es compon Espanya a l’estil i les lleis de Castella”, però va ser víctima d’una estratègia nefasta. La decisió del virrei Dalmau III de Queralt, comte de Santa Coloma de Queralt, que va enviar l’agutzil Miquel Joan de Mont-rodon, que havia estat un cruel perseguidor de bandolers –havia detingut Toca-sons, participat en l’interrogatori, tortura i execució de Serrallonga i empresonat Francesc de Tamarit–, va encendre els ànims d’una població que, després de veure’l arribar propagant amenaces contra tot aquell que no volgués hostatjar els soldats i disparar sobre un dels qui protestaven a Santa Coloma. La història l’ha jutjat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia