Societat

Impuls jove al feminisme

Uns 5.000 estudiants marxen pels drets de la dona

La marxa de la tarda va tornar a ser un clam amb 15.000 persones

Es demana la fi de la guerra de Rússia contra Ucraïna

Girona , Tarragona i Lleida també van tenir manifestacions

El moviment feminista és robust i, a més, té futur, molt de futur. Uns 5.000 joves, 10.000 per l’organització, 3.500 segons la Guàrdia Urbana, estudiants de secundària i batxillerat es van mobilitzar ahir per Barcelona en una multitudinària, reivindicativa, festiva i emotiva manifestació per la igualtat de drets entre els homes i les dones.

La riuada juvenil, que va inundar la Via Laietana i va col·lapsar l’accés a la plaça Sant Jaume, estava formada majoritàriament per noies, però amb la presència també important en nombre de molts companys de classe masculins. “Som aquí per això de la feina”, deia un noi al carrer Ferran, mentre esperava per poder arribar fins a Sant Jaume. Quan se li va preguntar si això de la feina volia dir la igualat de sous entre homes i dones, la resposta va ser un rotund “sí”, d’ell i de l’amic que l’acompanyava.

La manifestació matutina va ser el preludi de la segona gran manifestació del dia, que va congregar més de 15.000 persones, segons el recompte que en va fer la Guàrdia Urbana, amb una nova demostració de força. No hi ha dubte que la jornada reivindicativa del 8-M s’ha consolidat, i l’afluència de gent ahir va ser una altra demostració d’aquesta realitat.

Tanta gent hi havia que la lectura del manifest, des de l’escenari situat al centre del passeig Lluís Companys, es va retardar fins a quarts de nou del vespre. La marxa va arrencar a les sis de la tarda i a les vuit del vespre tot just la capçalera arribava a l’Arc de Triomf i hi havia gent al llarg del passeig de Sant Joan, fins a la plaça Tetuan, i des d’aquí per la Gran Via fins a la confluència del passeig de Gràcia.

La convocatòria d’ahir va ser secundada per gent de totes les edats, i totes les tendències dins del moviment feminista, però el pes de la marxa el van portar, una vegada més, la gent jove. Aquest col·lectiu va aportar, a més, les ganes de manifestar-se festivament i, per això, la cançó Ay mamá, de Rigoberta Bandini, no va deixar de sonar durant tot el recorregut de la marxa amb vocació d’himne.

La manifestació va ser una amalgama de reivindicacions, des dels crits a favor de la regularització de les dones sense papers fins a la reivindicació d’unes pensions dignes. De fet, l’extens manifest que es va llegir al final recull aquestes i altres reivindicacions.

Com no podia ser d’altra manera, un dels punts del text que es va llegir demana la immediata retirada de les tropes de Rússia de territori ucraïnès i la fi del conflicte bèl·lic, a la vegada que es demana la no intervenció de l’OTAN i es denuncia la ingerència dels Estats Units en el conflicte.

El manifest va anar encapçalat de tres paraules clau, com tres proclames; precarietat, fronteres i violències. Es va demanar la derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE, posar la cura de les dones en primer terme, un treball i unes pensions dignes, entre moltes altres reivindicacions.

El document alerta de la precarietat en què moltes dones viuen arran dels efectes perversos de la pandèmia de la covid-19. Tampoc es va obviar una de les últimes polèmiques de caràcter nacional que ha viscut el país i en el manifest es va fer un exprés pronunciament a favor del sistema d’immersió lingüística a les escoles.

A la manifestació, els sindicats s’hi van deixar notar, i també els partits, amb la presència, entre altres, de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, que amb Carme Forcadell i altres polítics del seu partit marxaven rere una pancarta. També hi va haver representació socialista, com ara la tinenta d’alcaldia de Barcelona Laia Bonet; de la CUP, amb la diputada Eulàlia Reguant, o dels comuns, amb la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach.

En declaracions a la premsa, Borràs va demanar que l’esperit del 8 de març es visqui cada dia, mentre que Carme Forcadell va demanar que la violència contra les dones sigui una qüestió d’estat.

La reivindicació feminista va ser transversal en la temàtica i en el territori. A Girona més de 1.500 persones van secundar la convocatòria de la Plataforma Feminista Anticapitalista en una manifestació que va arrencar a la plaça U d’Octubre. A Lleida van ser 700 els manifestants que van marxar des de la plaça Ricard Vinyes, mentre que a Tarragona la Imperial Tàrraco va ser el punt de sortida d’una marxa de 2.000 persone.

El manifest unitari també dedica un punt a la defensa dels drets de les treballadores sexuals, que alerta de les conseqüències que pot tenir la llei de llibertat sexual. En aquest sentit, al matí hi va haver a la plaça Sant Jaume una concentració d’un col·lectiu que reclama l’abolició de la prostitució i la pornografia. Fins a la plaça hi va anar també un grup reduït de feministes que defensen tot el contrari, i que la dona pot fer el que vulgui amb el seu cos, també vendre’l.

Aquest últim col·lectiu es va acostar al primer i es van produir agressions que van obligar a intervenir una dotació dels Mossos d’Esquadra que eren al lloc. “Aquesta violència també és patriarcal”, van cridar, en resposta, les agredides.

La transformació cap a una societat més justa es farà amb la participació del 51% de la població
Laura Borràs
presidenta del parlament
No podem permetre que més de la meitat de la població estigui discriminada
Carme Forcadell
expresidenta del parlament


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia