Salut

La pandèmia dispara l’addicció als videojocs

Les consultes a Bellvitge s’han multiplicat per quatre el darrer any

“El risc existeix per als dos gèneres i cada vegada rebem més consultes de noies”, diuen els experts

Les consultes per problemes d’addicció als videojocs s’han disparat el darrer any, arribant a quadruplicar el que era habitual. Ho mostren les dades de la unitat de joc patològic i addiccions comportamentals de l’hospital de Bellvitge, des d’on s’indica també el motiu d’aquest pic que trenca amb la dinàmica de creixement suau de la darrera dècada. “És l’evidència de les conseqüències en salut mental a mitjà i llarg termini pel que fa a l’ús abusiu de videojocs durant els períodes de confinament”, assegura la psicòloga clínica Susana Jiménez, cap del servei que tracta aquests casos.

L’especialista coneix de primera mà com els aspectes positius dels videojocs poden quedar absolutament ofuscats per les implicacions negatives de fer-ne un ús descontrolat i aclareix que, “tot i que aquesta conducta s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, el risc de l’ús problemàtic existeix en ambdós gèneres” i que cada vegada reben “més consultes de noies”.

És un problema difícil d’acceptar i fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció i acudeixen a les consultes mèdiques o a associacions d’autoajuda poden passar mesos. Segons els especialistes, els videojocs de caràcter massiu, de rol i multijugador que es juguen en línia són els que solen generar més problemes.

“En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials, i fins i tot permeten practicar idiomes. Però alhora hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran de fer-ne un ús abusiu i hem d’assumir la responsabilitat de promoure’n un ús saludable”, reflexiona la doctora Jiménez.

Senyals perillosos

Per tant, la psicòloga indica diferents factors a tenir en consideració per valorar si se’n fa un consum excessiu. Els principals, controlar la rellevància del joc en la vida de la persona en qüestió, si existeix una pèrdua d’autocontrol sobre aquesta activitat, si s’hi dedica un temps diari excessiu (4-5 hores) o si hi ha irritabilitat, ansietat i tristesa en deixar de jugar. Altres factors a observar són si el joc provoca l’abandonament d’activitats socials, escolars, laborals i lúdiques i si, malgrat totes les conseqüències negatives, es persisteix en l’ús. També es recomana tenir present el suport de professionals de l’atenció primària o dels professors per detectar de manera precoç aquests senyals.

Els especialistes a tractar aquests casos també han detectat un element que pot ser especialment nociu: les caixes de recompenses que alguns jocs ofereixen i que es compren amb hores de joc o diners reals. “Hi ha similituds amb l’addicció als jocs d’atzar, perquè animen a gastar diners en ítems no comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, diuen.

LA XIFRA

Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pel joc és en realitat una addicció poden passar mesos
Susana Jiménez
cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions - Hospital de Bellvitge


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia