Administracions

residus

La Generalitat fia la solució de Solius a tornar a legalitzar la planta i fa enutjar els municipis

El consorci que gestiona l’antic abocador de Solius i la planta de compostatge acabada de clausurar no desencalla la disputa pels costos milionaris de manteniment de dipòsit ni per l’aturada d’activitat de la planta de compostatge, que des de diumenge fa que tota la matèria orgànica que duen poblacions del Baix Empordà, el Gironès i la Selva s’hagi d’anar traslladant fins a l’Ecoparc d’Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Després d’una llarga reunió, de dues hores i mitja, ahir a la tarda, el director d’infraestructures de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Simó, només es va comprometre a estudiar compensacions temporals pel trasllat i la transferència d’orgànica a 127 quilòmetres, amb la tesi que a finals d’any hauran tramitat una nova llicència ambiental per reprendre l’activitat de compostatge a Solius.

Els cinc ajuntaments del consorci –Llagostera, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Santa Cristina–, però, van sortir molestos de la trobada, ja que esperaven que la Generalitat ampliés compromisos econòmics. Més enllà de pagar l’inici de la clausura de l’abocador –al febrer–, amb projecte i obres imminents, l’ARC preveu encara que els cinc consistoris propietaris de la instal·lació costegin el manteniment (1,3 milions) ja aquest any i durant 30 més, i no queda clar si el sobrecost de l’orgànica s’allargarà. Això s’hauria de consignar en les taxes de residus per al 2024, amb increments, que poden anar del 25%, que valorava l’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs –president de la mancomunitat– per al seu municipi, fins al 50% o més, a Platja d’Aro o Sant Feliu.

A més de la manca d’entesa entre les administracions –on el consorci recorda que la Generalitat ostenta un 50% del control i, per tant, creuen que com a mínim haurien de contribuir a parts iguals amb les despeses–, Salvem Solius censura que no s’hagi aturat encara la transferència, i diu que s’oposaran “a l’atorgament de l’autorització ambiental” renovada, contra la qual presentarien nou recurs. “Estem allà mateix”, va lamentar Llinàs després de la reunió.Totes les parts coincideixen que la “gestió nefasta” en què insistia el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, dimecres, al Parlament, es podria haver fet millor, però els ajuntaments directament afectats veuen que tot el cost milionari recau exclusivament sobre una població d’uns 60.000 habitants –segones residències i negocis i indústries a banda. Fora de les declaracions públiques, el consorci ha presentat diversos recursos de reposició per intentar salvar l’activitat de compostatge, qüestionats pels opositors de Salvem Solius. El conseller va afegir-hi que “l’ARC es farà càrrec de la major part dels costos”, tot i que ahir no va acabar de quedar clar.Es prefiguren dos escenaris: reprendre l’activitat amb una nova llicència ambiental que permeti guanyar temps, i el de la cerca d’una alternativa comarcal i Mascort –en resposta a una pregunta de la diputada socialista Sílvia Paneque sobre la crisi de residus que el doble tancament deixa a les comarques gironines– lamentava que des del territori encara no s’hagi plantejat cap alternativa d’emplaçament, mentre “tothom mirava cap a un altre costat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia