Administracions

ANÀLISI

Clausura de Solius: d’abocador a olla de pressió

La clausura, primer, de l’abocador de Solius va generar un maldecap als municipis afectats –els cinc del consorci, i l’altra desena del Gironès i el Baix Empordà–, que des del febrer només hi centralitzaven la descàrrega del rebuig, per enviar-la al CTR del Vallès Occidental, a Vacarisses. Un primer acatament de sentència per part de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que ja representava un bon encariment de costos de transport, va ser mitigat per l’ens. L’ARC va dir que assumia 3 milions dels projectes i obres de clausura i segellament. Però quedava pendent la factura a 30 anys vista de mantenir la instal·lació clausurada, 1,3 milions més anuals (40 al llarg del període), una xifra massa onerosa per a Sant Feliu de Guíxols, Castell i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Llagostera i Santa Cristina d’Aro, els cinc del consorci, en solitari.

Era una càrrega a compensar amb el compostatge d’orgànica, però ara també avortat per una nova sentència del juliol favorable a les queixes i demandes de Salvem Solius, per pudors i tramitació defectuosa. Amb escàs marge i recorregut per a nous recursos, l’ARC també la va acatar, al setembre. I això ha comportat, per a la mancomunitat de Solius, a més de dir adeu als ingressos del compostatge, pair altres sobrecostos extres pel trasllat de totes les tones fins als Hostalets de Pierola (la comarca barcelonina de Anoia) i el tractament per part d’una empresa aliena.

Els cinc alcaldes implicats en Solius van rebre la notícia de la sentència de punt final al tractament de l’orgànica amb inquietud, a l’agost. Al setembre, passades les vacances, el conseller Mascort s’hi va reunir per prometre solucions. Però dijous, a Santa Cristina, cridats a una reunió en què esperaven veure el nou estudi econòmic i trobar-hi noves partides de la Generalitat –per mitigar augments de taxes que ja preveien– es van trobar que l’ARC no cobreix, d’entrada, el forat imminent dels 1,3 milions per mantenir el recinte el 2024. És una llosa massa pesant, que pot implicar un 25% més de taxa a Llagostera i 46 euros més de rebut mitjà, sense cobrir costos del tot, a Sant Feliu. Aquest municipi i Platja d’Aro amenacen de plantar-se, i exploren el camí per dissoldre el consorci, o sortir-ne, amb la majoria del 50% de vots més el vot de qualitat del president, l’alcalde llagosterenc Narcís Llinàs. La Generalitat, que té l’altre 50% i el 2005 havia promès pagar al 100% el tancament de l’abocador, quedaria sola al capdavant, si cap litigi futur no ho esmena.

Amb el tancament de l’abocador, l’ARC i el departament d’Acció Climàtica van contenir la crisi. Però l’afegitó de la planta de compostatge ha afegit una pressió econòmica i política que va fer esclatar el conseller David Mascort dimecres al Parlament, tot criticant la “nefasta gestió” i que els alcaldes del Baix Empordà i el Consell no haguessin fet els deures, tot mirant “cap a un altre costat”. Mascort va assegurar que pagaran al 100% una nova instal·lació, mentre intenten tornar a legalitzar la planta de Solius –no pas l’abocador–. Al Consell Comarcal, amb l’estudi ja a punt, la consellera Agnès Gasull lamentava que Mascort encara no s’hagi reunit amb el consell d’alcaldes. Tenen una altra alternativa, a banda de la zero de relegalitzar Solius –que els opositors ja han anunciat que impugnaran–. Una bona olla de pressió que cal refredar. Entre els punts de temperatura crítica, els municipis del consorci de Solius contemplen com la factura del tancament del compostatge recau sobre ells, sense que la resta de poblacions que hi havien aportat deixalles hi contribueixin. L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, assumeix que les coses no es van fer bé durant dècades –teòricament els costos per tona dipositada per als de fora de la mancomunitat eren superiors perquè incloïen un recàrrec per a la clausura posterior–, però defensa que “els regidors i alcaldes que n’han format part durant dècades no eren experts en la matèria, i es refiaven de la tutela de l’ARC”. Ara, critica, el sobrecost recaurà exclusivament sobre els veïns, –a més de negocis i propietaris de segones residències–, situació anàlega a Platja d’Aro o Calonge i Sant Antoni, i en menor mesura a Santa Cristina i Llagostera, que havien potenciat els porta a porta però ara es troben amb el sobrecost de l’orgànica. Els increments de preu també amoïnen al Consell Comarcal, on Gasull admet que els increments de taxes en molts dels 26 de 36 municipis on presten servei pujaran igualment. Respecte a la solució de tornar a legalitzar la planta, proposen que sigui ràpida i que en el lapse que duri el procés, l’ARC assumeixi tots els sobrecostos, i també si a la llarga el tràmit surt malament.Una altra de les possibles solucions és reexplorar l’opció de portar part de les deixalles a Lloret, on l’anterior equip de govern de Jaume Dulsat i Albert Robert va tancar la porta a rebre més residus diaris, per no sobresaturar la capacitat limitada d’un abocador, i que veient la crisi de Solius, segurament preferiran estirar fins al límit de la vida útil. Però el tràfec de residus des de la Costa Brava cap al Vallès i l’Anoia també provoca queixes en aquestes comarques barcelonines.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.