“Per tenir fills sempre hi ha impediments”

El Juanjo i la Xènia es troben a l'habitació 715 de l'hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, on dimarts passat van tenir el seu segon fill. Es diu Unai, “perquè és un nom d'origen basc i tinc família d'allà”, explica la mare, mentre sosté el petit en braços i el consola d'un plor intens. Té gana, s'acosta l'hora de menjar.

Els seus pares reconeixen que la crisi els ha fet pensar-se bé tenir un segon fill, però van decidir tirar endavant perquè “sempre hi ha impediments per tenir nens, quan passi la crisi apareixeran altres dificultats. Mai és fàcil, tot i que ara es nota més amb la retallada del xec nadó”. El moment no és el millor, però tant el Juanjo com la Xènia coincideixen que amb esforç i treball es superen tots els entrebancs. Tots dos tenen feina estable, un fet que, no ho neguen, també els ha ajudat per afrontar el nouvingut a la família. Ell és comercial, i ella administrativa. Tot i tenir contracte fix, reconeix que va tenir por, tal com estan les coses, quan va haver de demanar la baixa per maternitat. Però al final, les ganes de tenir un altre fill van pesar més que el context econòmic actual. Volien tenir una segona criatura perquè l'Ian, de quatre anys, no fos fill únic com li va passar de petita a la seva mare, “jo ho era i no em va agradar mai, sempre volia tenir un germà per jugar”. O es decidien aviat, o la diferència d'edat entre els nens ja seria massa gran, així que no van dubtar-ho més.

A la família, malgrat que la primera reacció va ser titllar-los de “bojos”, recorda el Juanjo mentre riu, el suport ha estat absolut, i de fet els ha ajudat molt. Els avis paterns de l'Ian i l'Unai, que són a l'habitació visitant el seu nou nét, estan jubilats i col·laboren quan el Juanjo està de viatge de negocis o la Xènia surt tard de treballar. Entre tots s'esforcen perquè la família prosperi. La crisi i les retallades són un impediment considerable, però no els espanten.