MICHEL FIZE
SOCIÒLEG ESPECIALISTA EN MOVIMENT JUVENILS
“No hi havia motius per a la revolució”
“L’economia creixia, De Gaulle tenia prestigi internacional i França avançava en la modernització dels costums i l’alliberament sexual”
“Des de llavors, els moviments d’èxit els han liderat els joves”
El sociòleg Michel Fize va viure els Fets de Maig del 68 a França com un jove estudiant de 17 anys que va participar en les agitades assemblees del seu institut de la perifèria oest de París. Malgrat el seu rol secundari, aquells fets el van marcar i van alimentar el seu esperit crític. A la seva família, el van considerar des d’aleshores un gauchiste (esquerranós).
Cinquanta anys després de la revolta, aquest antic investigador al prestigiós CNRS i expert en moviments juvenils publicarà el mes vinent una rigorosa anàlisi històrica i sociològica sobre la revolta de la primavera del 1968 a França. Una obra que té un títol força provocador: Mai 68 n’a jamais existé! (‘El Maig del 68 no ha existit mai!’).
Per què aquest títol? De veritat que no va passar res durant el maig del 1968 a França?
El títol fa referència a la ficció amb què començo el llibre, en què indico que no hi havia cap motiu objectiu perquè es produïssin els fets revolucionaris que van tenir lloc aleshores. França tenia el 1968 un creixement econòmic molt sòlid: només hi havia 260.000 aturats (actualment n’hi ha més de 5 milions). El govern del general De Gaulle era fort i disposava d’un gran prestigi internacional. La revolució dels costums i l’alliberament sexual ja havien començat a finals dels anys cinquanta als Estats Units. Entre el 1964 i el 1965, es van produir grans avenços a França amb l’aprovació de lleis sobre l’emancipació i les condicions matrimonials.
Com explica, doncs, que es produís llavors una de les grans revoltes de la segona meitat del segle XX a l’Europa occidental?
Si la revolta del Maig del 68 va tenir lloc, va ser gràcies al rol central de la joventut. Un moviment de joves pot esdevenir ràpidament un moviment radical i propagar-se amb una gran celeritat. Els estudiants van esdevenir l’espurna de la revolta i van aconseguir vincular-se al moviment obrer, tot i les resistències del Partit Comunista Francès i de sindicats com la CGT. Des del Maig del 68, la resta de moviments socials que han tingut èxit durant les últimes dècades a França han estat liderats tots pels joves.
En el seu llibre també destaca la figura de Daniel Cohn-Bendit com el gran líder de la revolta...
Cohn-Bendit va ser el gran portaveu de la idea d’una gran revolució llibertària i anarquista. És a dir, d’una revolta que aspirava a una societat sense autoritats i sense poders verticals. En definitiva, a una altra forma de fer política i a una altra democràcia, més ciutadana.
Sovint el Maig del 68 és criticat pel fet de trobar-se en l’origen de l’individualisme i l’ofensiva neoliberal dels anys vuitanta. Hi està d’acord?
El Maig del 68 no va crear l’individualisme, sinó que va resistir-hi. Els joves que es van manifestar aleshores reivindicaven la realització i la plenitud personal en un món que començava a dividir els individus i a condemnar-los a una gran solitud. Com va assegurar el filòsof Edgar Morin, “el Maig del 68 va ser l’ocasió de fer una gran festa”. Va ser un moment de gran sociabilitat. L’individualisme va venir després, amb l’exaltació de la societat del consum i el declivi de la solidaritat de la classe obrera.
Va ser una revolta d’èxit? O fracassada?
Des del punt de vista polític, va resultar un fracàs. De Gaulle en va sortir reforçat al poder amb una gran majoria a l’Assemblée Nationale en les eleccions del juny del 1968. Però va servir com un fet accelerador en la revolució dels costums i l’alliberament sexual. Van impulsar el moviment feminista i també les reivindicacions ecologistes. El més paradoxal és que les principals mesures inspirades en la revolta del Maig del 68, com ara la reducció de la majoria d’edat dels 21 als 18 anys i la despenalització de l’avortament, van ser aprovades per Valéry Giscard d’Estaing, que era un president liberal conservador.
Cinquanta anys després de la revolta, quin és el llegat que deixa el Maig del 68 a la societat francesa?
El Maig del 68 va ser l’expressió d’una gran utopia, entesa com una línia d’horitzó a assolir. Això ens mostra com el combat per canviar la vida i la societat és una lluita permanent. Sempre es repeteix. Per exemple, el moviment Nuit Debout, que va tenir lloc entre els mesos d’abril i maig del 2016, va resultar una còpia del Maig del 68, sense voler-ho. El mateix tipus d’assemblees, amb el temps de paraula limitat. La plaça de la República va ser la Sorbona del 68 enmig del carrer. El mateix esperit i els mateixos eslògans veiem també avui en el moviment d’ocupacions a les universitats franceses.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
