Com si res no hagués passat
Els llocs emblemàtics de Barcelona, deserts durant l’any de la pandèmia, tornen a ser un formiguer de persones
En cap cas la fi de la covid ha suposat canvis en l’ús dels espais públics que es feia el 2019
El 4 de juliol passat va ser un dia per a la història. Es va poder considerar vençuda, definitivament, l’emergència sanitària derivada de la pandèmia de la covid-19. Aquell dimecres, el Butlletí oficial de l’Estat va publicar la fi de l’obligació de l’ús de la mascareta en els últims espais públics on encara s’havia de fer servir: centres mèdics i farmàcies.
Desterrat el tapaboques de color blau cel, el paisatge de la ciutat de Barcelona l’estiu del 2023 torna a ser el que s’havia vist fins al març del 2020, quan es van dictar les severes mesures de restricció de moviments, limitació d’aforament i obligació de profilaxi. Una passejada pels llocs emblemàtics de la capital del país, ara que és el moment àlgid de la temporada turística, demostra que aquella voluntat expressada per alguns de replantejar models de ciutat aprofitant l’aturada per la covid ha quedat com una idea guardada al calaix d’algun despatx. La ciutat, com si res no hagués passat, torna a ser la que era, i encara una mica més.
La massiva ocupació dels espais públics és constatable fent un simple recorregut per la ciutat, però també fent una repassada dels indicadors numèrics. El més eloqüent és el que explica que el juny passat el transport públic de la capital del país va batre un rècord i va arribar als 92 milions de viatges. La importància de la xifra es fa palesa si es té en compte que s’ha superat en un 6% el nombre de viatges que es van fer el 2019, l’any anterior al crac de la pandèmia, quan la ciutat anava com una seda i l’activitat econòmica, en tots els àmbits, assolia nivells d’activitat mai vistos.
L’increment de la demanda del transport públic està vinculat directament a l’increment del nombre de visitants forasters a la ciutat. Aquesta alça s’explica pel registre de 4,4 milions de passatgers que van passar al juny per l’aeroport del Prat. Si bé encara no s’assoleix el rècord de 5,1 milions del 2019, és un increment de 400.000 persones en relació amb el mateix mes de l’any passat. Allà on la xifra fa feredat és en la comparació directa amb el juny del 2020, quan pel Prat hi van passar només 148.903 viatgers.
Aquesta pressió humana fa que els espais públics de la ciutat, sobretot els que tenen un evident interès cultural i turístic, tornin a estar, literalment, plens a vessar i generin una dinàmica de ciutat que, inevitablement, torna a girar a l’entorn de les virtuts i també els problemes de la massificació.
A més, el model de ciutat que s’entreveu fa pensar que tot plegat encara anirà a més. Aquesta és, per exemple, la idea de la celebració de la copa d’Amèrica de vela durant l’any vinent, que portarà un extra de 2,5 milions de visitants a Barcelona.
Amb aquest escenari, és evident que, per exemple, el somni de les tardes d’estiu del 2020 dels nens de Ciutat Vella que jugaven a futbol al pla de la Seu, davant de la catedral de Barcelona, sense cap impediment, quedarà en una imatge per al record i també per a l’enyor. Arran d’aquell fet, que quasi podria rebre el qualificatiu de màgic, va néixer una plataforma de famílies de Ciutat Vella per reivindicar que l’espai de joc guanyat no es perdés amb la represa de l’activitat, però el clam no va tenir sort.
El pla de la Seu, per citar només un dels molts escenaris de la ruta turística de la ciutat, torna a ser avui una plaça ocupada permanentment per grups de visitants que escolten les explicacions dels guies sobre la falsa façana gòtica de la catedral barcelonina. El mateix es podria dir del que va ser el llit sec de la riera que no deixa de ser la Rambla, avui amb el cabal humà del tot normalitzat
De la foto impossible a impossible fer la foto
A les 8 i 53 minuts del matí del dia 18 d’abril del 2020, davant del que es coneix com “l’illa de la discòrdia” del passeig de Gràcia, no hi havia res ni ningú. Ni una trista moto aparcada ni cap passavolant a pas accelerat. Des de la vorera del passeig del costat Besòs, es podia fer una fotografia que ben bé pot rebre el qualificatiu d’impossible, perquè és literalment impossible que la visió de les cases Ametller i Batlló estigui neta de qualsevol cosa, ni de nit ni, per descomptat, de dia. Avui, però, aquest punt de l’Eixample modernista torna a ser un formiguer de turistes fent cua per entrar-hi. Des de primeríssima hora, és habitual veure-hi grups de turistes esperant el seu moment per accedir als edificis. D’altres simplement fan una contemplació exterior del conjunt, des de la vorera del davant, amb una visió que, tot i la seva bellesa, no tornarà a ser mai com la de la foto impossible.
Del blindatge a l’‘overbooking’
El 6 d’octubre del 2020, l’hotel Rialto, a la part alta del carrer Ferran, encara estava tancat i barrat, amb les portes d’accés protegides per fustes que volien evitar l’entrada d’estranys a l’edifici en desús. El Rialto encara va trigar mesos a reobrir i va aprofitar l’aturada obligada per fer petites reformes de millora a les instal·lacions. Avui ja treballa a ple rendiment.
Un estadi menys a Ciutat Vella
A les 19.52 hores del 16 de juny del 2020, un grup de nens i nenes de Ciutat Vella havien convertit l’esplanada de davant la catedral en un camp de futbol on es jugava un partit molt disputat. Tot l’espai era per a ells i la pilota anava viva d’un costat a l’altre. L’estiu del 2023, en aquest mateix indret del barri Gòtic, el joc de pilota és incompatible amb el retorn dels turistes.
Rics allà on dormien els pobres
A les 10 i un minut del dia 10 d’abril del 2020, una persona sense sostre dormia abrigada entre cartrons en un refugi improvisat a l’entrada de la botiga de Dior al passeig de Gràcia. No corria perill que ningú el fes fora d’allà perquè la botiga era tancada. Els turistes adinerats que han tornat a la ciutat ara fan cua disciplinadament al mateix lloc esperant que el personal els doni pas.
La policia, sempre
Quan passaven 37 minuts de les 10 del matí del 19 de març del 2020, dos agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona contemplaven la Rambla, des de Canaletes, amb la sola presència d’un transeünt. El desplegament policial va ser absolut a la ciutat durant el temps de confinament per evitar moviments de la ciutadania fora dels que estaven permesos. Avui, la feina dels binomis policials que patrullen per la Rambla s’ha multiplicat exponencialment.