Un estudi de la UdG posa de relleu el paper dels mercats per anar cap a un sistema alimentari sostenible
La transició cap a un sistema alimentari sostenible és un gran repte per als pròxims anys. Actualment, el sistema alimentari genera el 30 % dels gasos d’efecte hivernacle emesos cada any al món. Amb l’objectiu d’aportar solucions i contribuir a descarbonitzar l’alimentació, les investigadores del grup de recerca en Arquitectura i Territori de la Universitat de Girona (UdG) Nadia Fava i Marta Carrasco i Bonet, amb la col·laboració de la investigadora del Departament de Geografia de la UdG Anna Roca i Torrent han elaborat l’Informe sobre els mercats no sedentaris a la província de Girona: una oportunitat per a la transició alimentària?, en el marc del projecte MeDiTra (Mercats, Distribució, Traçabilitat) finançat pel projecte d’especialització i competitivitat territorial (2022-2024) “PECT Girona Sistema Alimentari Sostenible”.
L’estudi inclou l’Atles dels mercats no sedentaris a la província de Girona. L’interès de l’atles és que representa els mercats més enllà de l’àmbit municipal, i els posa en relació amb els espais on es produeixen els aliments i amb els desplaçaments dels paradistes. El format A3 permet apreciar les 150 cartografies a diferents escales, les quals analitzen la situació dels mercats i configuren un treball singular i únic fins a dia d’avui a la demarcació de Girona.
La conclusió principal de l’estudi sosté que els mercats setmanals poden tenir un paper clau per aconseguir un sistema alimentari més sostenible gràcies a la proximitat. L’estudi destaca el rol històric dels mercats en la connexió entre la producció d’aliments de proximitat i les ciutats i que, a partir dels anys cinquanta del segle passat, s’ha anat perdent.
La demarcació de Girona compta amb 105 mercats municipals no sedentaris i nou mercats coberts. Aquestes dades fan evident la seva “forta capacitat d’adaptació i resiliència”. Al contrari del que s’esperava, els resultats indiquen que, des del 2005, a la demarcació hi ha 45 mercats nous, encara que molts mercats han perdut parades. Segons les autores de la recerca, aquest increment demostra el potencial dels mercats per abastir municipis on el comerç local tendeix a desaparèixer en favor de les grans superfícies. Tanmateix, l’estudi aporta la dada que el 56 % de les parades revenen mercaderia comprada mercats majoristes com Mercagirona o Mercabarna. Segons les investigadores, aquesta situació “s’hauria de revertir” a favor de la venda de productes de proximitat.
L’estudi considera que cal apostar pels mercats setmanals com a estructura territorial i urbana, més que no pas com a esdeveniments temporals. Concretament, proposa vincular els mercats per mitjà de la formació de clústers territorials i convertir-los en un sistema robust que transcendeixi els àmbits municipals. Aquest sistema permetria l’accessibilitat als productes de proximitat mitjançant el transport públic o mobilitat suau, preservant la funció dels mercats com a espais d’abastiment, sociabilitat quotidiana i educació.
L’estudi advoca per concebre els mercats no sedentaris com a equipaments públics en els quals conflueixen diverses dimensions: l’economia, l’educació, la comunitat, la cultura, l’entorn urbà, l’arquitectura, la salut i la sostenibilitat. A partir d’aquestes dimensions, es fa una proposta de polítiques públiques a escala local per promoure els mercats no sedentaris.
En resum, les recercadores apunten que la demarcació de Girona ha d’innovar i apostar per les xarxes de mercats i entendre’ls com un equipament públic amb l’objectiu de contribuir a la resiliència del territori enfortint un sistema alimentari de proximitat i sostenible que ha de fer front als reptes que planteja l’actual emergència climàtica.