Societat

LA CRÒNICA

DE l'ebre

La Batalla de l'Ebre en el record

Aquests dies ha fet 75 anys de l'inici dels bombardejos de l'aviació feixista italiana, al servei de Franco, sobre les ciutats catalanes. Tortosa i Flix foren les més afectades del sud del país, amb centenars de víctimes i destrucció de part del seu teixit urbà. Cal afegir-hi que, un any després, esdevindrien, primera línia de foc de la Batalla de l'Ebre, amb Gandesa, Vilalba, Pinell, Corbera, la Fatarella i altres. Històricament, les comarques de l'Ebre, per la seva condició fronterera al llarg del riu, han estat les que han patit més directament les conseqüències de les conflagracions militars, especialment des del segle XVIII ençà. Entre el 1937 i el 1939, fou més d'un any de guerra directa sobre el territori entre bombardejos, trinxeres, escomeses per un i altre bàndol, i milers de morts. A més, al final, molts de pobles de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre havien quedat destruïts i una tercera part de Tortosa totalment enderrocada, fins al punt que hom es planteja si calia reconstruir-la o, com es féu a Corbera d'Ebre, deixar les runes del casc antic i edificar-la de nou als eixamples.

En acabar la guerra es varen bastir monuments recordatoris, no tant de la batalla com de la victòria militar del dictador sobre la República; el monòlit aixecat al lloc des d'on comanda la batalla el general Franco, al coll del Moro, amb el monument al mig del riu a Tortosa, en són les mostres més conegudes i significatives. Avui, però, el coll del Moro, a Gandesa, és noticia des de la perspectiva de la pau; pels treballs d'ordenació i museïtzació que s'estan realitzant per habilitar un parc cultural amb un museu arqueològic recuperant les restes ibèriques i informant sobre la tribu dels ilercavons. L'acció dels vencedors franquistes establí, fins i tot, una discriminació entre les víctimes, amb espectaculars monuments funeraris, com el dedicat als morts del terç de Requetes als afores de Vilalba, mentre que els ossos dels combatents republicans s'anaven fonent amb el terra ignorats per tothom. D'ençà de la restauració de la democràcia, s'endegaren iniciatives, tímides al principi i més potents en els darrers anys, per recuperar la memòria de la Batalla de l'Ebre amb una visió que es pretén més objectiva i, sobretot, humanitària.

Aquesta tasca ha estat orientada en paral·lel des de dues institucions: COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre) i CEBE (Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre). La primera, dignificant els espais on es produí la batalla (Corbera, Serres de Pandols i Cavall, cruïlla de Camposines, Pinell, la Fatarella, Batea...), a més de diversos centres d'interpretació que es refereixen a aspectes concrets repartits a diversos llocs. La segona, bastint un important museu a l'edifici del que foren les escoles velles de Gandesa on, a més de la crònica de com fou la Batalla de l'Ebre, es mostren objectes militars, roba i elements de la vida quotidiana dels combatents i habitants de la zona.

Gent d'arreu del país comença a situar la Batalla de l'Ebre com un centre d'interès i, en certa manera, com un punt de peregrinació per recuperar sobre els terrenys històries rebudes dels vells de la casa durant els anys de la dictadura. És important perquè aquests llocs no tenen el caràcter turístic i festiu de l'excursió de cap de setmana. El silenci i el respecte amb què persones de totes les edats passegen per les runes de la Corbera Vella, la necròpolis de Camposines, la cota 705 de la serra de Pandols, o escolten els audiovisuals de la Batalla de l'Ebre a Gandesa són el testimoni que ha acollat la consciència col·lectiva que fets com aquests no es poden repetir mai més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.