Societat

Societat

La segregació de Medinyà de Sant Julià de Ramis

Separats i ben amics

Els dos municipis han sabut culminar la voluntat de separar-se pel camí de la concòrdia i la col·laboració, i no de la discrepància i l'enfrontament

El 1985 van aparèixer fulls volants, pancartes i pintades de veïns de Sant Julià que denunciaven els perjudicis econòmics de l'annexió, mentre que a Medinyà es mantenia la identitat com a poble

Medinyà i Sant Julià
de Ramis es podran relacionar a partir d'ara de tu a tu, com a iguals

La segre­gació de Medinyà de Sant Julià de Ramis, dijous, ha creat un efecte curiós. Des de l'àmbit polític fa temps que tots els grups es mani­fes­ta­ven d'acord a tre­ba­llar per la sepa­ració impo­sada per la dic­ta­dura fran­quista, ara fa qua­ranta-tres anys. Però l'expressió més emo­tiva d'aquesta volun­tat es va viure el ves­pre de dijous a la plaça del que serà l'Ajun­ta­ment de Medinyà, al local social. Els repre­sen­tants polítics de Sant Julià de Ramis van cele­brar com els pri­mers la segre­gació, amb una –diríem– entusiàstica com­pli­ci­tat amb els medi­nya­nencs. Aque­lla unió forçada, ava­lada pels con­sis­to­ris pre­de­mocràtics d'ales­ho­res, s'ha con­ver­tit en un genuí sen­ti­ment de fra­ter­ni­tat entre els uns i els altres que hau­rien de man­te­nir. Però amb una addenda a tenir en compte: és una (nova) relació. De tu a tu. En con­di­ci­ons d'igual­tat i sense agre­gats ni agre­ga­dors. Fra­ter­ni­tat que ha enfor­tit la lluita con­tra la impo­sició, i que l'acci­dent natu­ral de la costa Roja no ha tren­cat. I molt a la cata­lana: ben amics, però cadascú amo de casa seva. Han sabut fer-ho. Amb madu­resa. Perquè podia haver anat cap a un camí d'enfron­ta­ment. L'any 1985 van aparèixer pin­ta­des, pan­car­tes i fulls volants, el to dels quals tenia un cert punt d'agres­si­vi­tat cap a l'altre. Fulls en què es podia lle­gir: “Els calés sur­ten de Sant Julià i es gas­ten a Medinyà”, pin­ta­des amb el text: “Posem-hi mà o tot anirà a Medinyà”, o una a la costa Roja que deia: “Porc gras, truja seca”, metàfora econòmica d'un sen­ti­ment d'espoli, o pan­car­tes que titu­la­ven: “No volem agre­gats”, evi­den­ci­a­ven que des de Sant Julià es veien com l'ase dels cops d'un matri­moni forçat. I el sen­ti­ment també exis­tia a Medinyà, on molts veïns tenien un sen­ti­ment iden­ti­tari pro­fund, i no volien can­viar-lo per un altre. No tot­hom era, però, par­ti­dari de la sepa­ració. L'alcalde d'ales­ho­res, per exem­ple, Edu­ard Fonts­de­vi­ela (can­di­da­tura inde­pen­dent Sant Julià-Medinyà), mani­fes­tava: “Jo sóc par­ti­dari d'unir i no pas de sepa­rar. Si ara que estem junts no som gran cosa, ima­gina't si ens divi­dim; no seríem res.” Altres regi­dors del grup esta­ven a favor de la segre­gació, i d'altres eren més neu­tres. El regi­dor d'Inde­pen­dents de Medinyà d'ales­ho­res, Eugeni Bodro, ja deia que si els veïns de Sant Julià volien la sepa­ració, ells també: “La gent de Medinyà hi està a favor, majo­ritària­ment.” El 1995, la cons­ti­tució del col·lec­tiu pro Medinyà Inde­pen­dent va ser una mena d'ofi­ci­a­lit­zació social i popu­lar de la volun­tat de segre­gació. Han tre­ba­llat vint anys per asso­lir-ho, i ho han acon­se­guit, al final, tots ple­gats. Es pot dir que, el de dijous, va ser un feliç i anhe­lat divorci. Feli­ci­tats.

43
anys
farà d'aquí a poc més d'un mes, el 13 de juliol, del decret signat pel dictador Francisco Franco que culminaria amb l'annexió de Medinyà a Sant Julià de Ramis.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.