Urbanisme

Un any del pla director de la Costa Brava

Els ajuntaments han hagut d’assumir més tràmits per adaptar la nova normativa, que també ha generat dubtes a l’hora d’aplicar-se

La plataforma SOS Costa Brava continua fent campanya per protegir espais naturals que van quedar fora del PDU i apel·la als consistoris

El PDU va fixar nous criteris d’integració paisatgística

Dub­tes dels con­sis­to­ris i dels pro­mo­tors sobre com apli­car la nova nor­ma­tiva, més tràmits burocràtics, un recurs admi­nis­tra­tiu muni­ci­pal per fer front a indem­nit­za­ci­ons i alerta dels col·lec­tius eco­lo­gis­tes sobre punts que han que­dat al marge i on es pre­veu urba­nit­zar. Un any després d’haver-se apro­vat el pla direc­tor urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sos­te­ni­bles del lito­ral gironí, dife­rents actors impli­cats fan un balanç de com ha fun­ci­o­nat aquest pla, que supo­sava que es fes­sin uns 15.000 nous habi­tat­ges a la Costa Brava –pràcti­ca­ment la mei­tat dels que hi havia pro­jec­tats fins lla­vors– i fixava, entre d’altres, nous cri­te­ris d’inte­gració pai­satgística per a edi­fi­ca­ci­ons en els 22 muni­ci­pis del lito­ral gironí.

En l’admi­nis­tració muni­ci­pal, el cas més des­ta­cat és el de l’Ajun­ta­ment de Begur, que a l’abril pre­sen­tava un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia (TSJC) “no a la tota­li­tat” sinó a tres llocs sec­tors con­crets des­clas­si­fi­cats pel PDU: el de Van­cells, el rec de For­nells i es Cas­te­llet de Baix, segons explica l’alcal­dessa del muni­cipi, Maite Selva. “És un recurs per a aquests llocs con­crets on teníem uns con­ve­nis urbanístics sig­nats i perquè la Gene­ra­li­tat n’assu­meixi les recla­ma­ci­ons.” Unes indem­nit­za­ci­ons que, segons l’alcal­dessa, pugen al vol­tant d’un milió i mig d’euros i que el con­sis­tori no pot assu­mir. “Si la Gene­ra­li­tat ens donés les eines, segur que es podria reti­rar el con­tenciós”, diu Selva, que se sent objecte de les crítiques dels grups eco­lo­gis­tes que han posat, diu, Begur “en el focus mediàtic”. Selva és cons­ci­ent que la urba­nit­zació en sec­tors que han que­dat al marge del PDU no agrada, però insis­teix que es tracta de “ter­reny urbà con­so­li­dat a què s’han donat llicències”. “Ens dema­nen impos­si­bles”, hi afe­geix, i pun­tu­a­litza que no hi ha cap altre muni­cipi afec­tat pel PDU que tingués con­ve­nis sig­nats com en el cas de Begur. A banda de tota la polèmica gene­rada per aquests punts, l’alcal­dessa explica que l’apro­vació del PDU també suposa que el con­sis­tori hagi de revi­sar el pla d’orde­nació urbanística muni­ci­pal (POUM) per adap­tar-lo i que, en defi­ni­tiva, com­porta molta més feina pel que fa a donar llicències i d’altres.

Una impli­cació directa amb el POUM que també des­taca el regi­dor d’Urba­nisme de Santa Cris­tina d’Aro, Josep Xifra, que explica que el muni­cipi ha implan­tat ja les direc­trius del PDU en el POUM, que esta­ven revi­sant. Xifra afirma com pot­ser la part més com­pli­cada del PDU ha estat la inte­gració pai­satgística, amb quei­xes d’alguns pro­pi­e­ta­ris i pro­mo­tors a l’hora, per exem­ple, d’accep­tar que no poden cons­truir o implan­tar deter­mi­na­des coses a casa seva. Xifra lamenta que des del con­sis­tori no es pogués inci­dir més en un PDU que, en el seu cas, veu “massa gene­ra­lit­zat”.

La com­pli­cació a l’hora d’apli­car la nor­ma­tiva també la des­taca l’alcal­dessa de Cadaqués, Pia Seri­nyana, que explica que, en deter­mi­nats punts, aquesta nor­ma­tiva no estava prou clara o no donava segu­re­tat per poder infor­mar opor­tu­na­ment tant el con­sis­tori mateix com els par­ti­cu­lars, cosa que ha gene­rat retards en alguns tràmits. L’Ajun­ta­ment de Cadaqués també ha hagut d’aten­dre pro­pi­e­ta­ris que no esta­ven d’acord amb el resul­tat del PDU i, en aquests casos, explica Seri­nyana, es deri­ven direc­ta­ment a la Gene­ra­li­tat. “A nosal­tres ens ha afec­tat molts sec­tors, però tam­poc hi ha hagut molta reper­cussió. Sí que hi ha sec­tors con­flic­tius, com ara el de sa Guarda, que ha tin­gut al·lega­ci­ons dels pro­pi­e­ta­ris”, explica l’alcal­dessa que, de totes mane­res, es mos­tra par­tidària del PDU. “El vam veure bé des d’un prin­cipi”, diu, i en des­taca “la part posi­tiva que repre­senta un crei­xe­ment sos­te­ni­ble”. Un objec­tiu final que també és aplau­dit per l’alcalde de Tossa de Mar, Ramon Gas­cons, que reco­neix que amb el PDU hi ha un procés admi­nis­tra­tiu “una mica més llarg”, un tràmit “que abans no hi era” i que, evi­dent­ment, ha supo­sat més feina, “però, en con­tra­par­tida, el poble en surt bene­fi­ciat per tot el que s’ha pro­te­git”, diu l’alcalde de Tossa, que hi afe­geix: “L’esforç com­pensa el resul­tat.”

El des­con­cert en l’apli­cació de la nor­ma­tiva també es des­taca des d’un altre sec­tor impli­cat. Miquel Bosch, pre­si­dent del Gremi de Pro­mo­tors i Cons­truc­tors d’Edi­fi­cis de Girona, explica que va ser sobre­tot al prin­cipi que “ningú no sabia què es podia fer” i que aquest dar­rer any ja s’ha cla­ri­fi­cat tot més. “El que volíem era una nor­ma­tiva clara”, diu Bosch. Pre­gun­tat sobre si hi ha hagut molta afec­tació en el sec­tor, explica que és molt difícil saber quants pro­pi­e­ta­ris poden haver denun­ciat la seva situ­ació, així com en quant es poden haver quan­ti­fi­cat les pèrdues en el sec­tor.

Des d’una pers­pec­tiva molt dife­rent, la pla­ta­forma SOS Costa Brava ja va con­si­de­rar, des d’un bon inici, que el PDU era “insu­fi­ci­ent” per atu­rar els pro­jec­tes urbanístics i, ara, un any després, con­si­dera que “no s’ha vist cap canvi real” i que els impac­tes urbanístics “encara són bru­tals”. En aquest sen­tit, SOS Costa Brava fa una crida als ajun­ta­ments perquè, a banda d’adap­tar-se al PDU, pro­te­gei­xin la costa. Edu­ard de Ribot, de la pla­ta­forma, hi insis­teix: “Allà on el PDU no va actuar no impe­deix que els ajun­ta­ments puguin pro­te­gir altres zones. Per això SOS Costa Brava demana als ajun­ta­ments que pre­ser­vin totes les pine­des, tots els pul­mons verds que que­den a les pobla­ci­ons”, que serien una sei­xan­tena, segons els seus càlculs. La pla­ta­forma és espe­ci­al­ment crítica amb Begur, que con­si­dera que “està des­truint tota la seva costa”, però també amb els cinc muni­ci­pis que es van esca­par de la revisió de la sos­te­ni­bi­li­tat, com és, per exem­ple, Platja d’Aro, on hi ha pre­vista l’ampli­ació de la marina. Aquests són només dos exem­ples de la gran acti­vi­tat que manté avui la pla­ta­forma per pro­te­gir la costa de la urba­nit­zació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia