Urbanisme

Tortosa estripa el nou pla territorial

L'Ajuntament aprova 26 esmenes al document «intervencionista, limitador i centralista» que ha proposat la Generalitat

La regidora d'Urbanisme, Meritxell Roigé, va recordar que la Generalitat no ha acceptat cap dels suggeriments que li havia presentat l'Ajuntament de Tortosa per millorar l'esborrany del nou pla territorial de les Terres de l'Ebre. Les al·legacions del consistori es fonamenten bàsicament en els suggeriments ignorats, i han estat agrupades en 26 punts. Roigé va repassar les al·legacions més destacades.

L'àmbit dels Ports.

El nou pla territorial no especifica els paràmetres urbanístics de la zona urbana dels Ports, i remet al document anterior. Amb tot, no té en compte que els ajuntaments de Tortosa, Roquetes i Alfara de Carles, d'acord amb el pla territorial ara vigent, han iniciat els tràmits per redactar un pla especial de millora de la zona urbana del massís. Tortosa considera que caldria ajustar la definició de la parcel·la edificable a criteris més adequats a la realitat, i incorporar els criteris urbanístics del pla territorial vigent a la normativa del pla en tràmit.

El tramvia i l'eix ferroviari.

En el pla territorial s'ha previst una reserva de sòl al centre de Tortosa per encabir el traçat del futur tramvia del territori, tot i que només es preveuen 150.000 euros per redactar un estudi. L'Ajuntament creu que aquesta reserva hipotecaria l'aprofitament urbanístic dels terrenys de Renfe, i demana que el projecte s'adapte a les necessitats de Tortosa quan estiga més concretat. A més, abans es preveia un tramvia fins a Amposta i Santa Bàrbara, però ara el traçat només arriba fins a Roquetes. En canvi, el pla territorial no dibuixa el traçat del nou eix ferroviari fins a Móra d'Ebre.

Port fluvial a l'Horta de Sant Vicent.

El pla territorial no ha previst la construcció de la infraestructura fluvial projectada al pla parcial de l'Horta de Sant Vicent, i per tant al nou pla d'ordenació urbana municipal (POUM). Segons Roigé, «Tortosa necessita un port fluvial», però el pla territorial no l'ha recollit, entre les propostes per fomentar la navegació al riu Ebre.

Una nova subestació elèctrica.

En el pla territorial es preveu la construcció de dues noves subestacions a l'Ebre, però no la que Tortosa havia suggerit al marge dret del riu, tot preveient els nous eixamples al barri de Ferreries i el creixement urbanístic de Roquetes.

L'anella ciclista i la via verda.

«Al pla territorial no hi surt l'anella ciclista que hem previst nosaltres, per connectar la via verda del Baix Ebre amb l'anella ciclista del Delta», va lamentar la regidora d'Urbanisme. Roigé va remarcar que la Generalitat sí que ha dibuixat als plànols l'anella ciclista del Delta, però en canvi no ha tingut en compte la seua connexió, a través de Tortosa i vorejant el riu per tot el marge esquerre, amb la via verda del Baix Ebre, com recull el nou POUM.

La inundabilitat i altres criteris urbanístics.

En les al·legacions de Tortosa al pla territorial també es rebutja la delimitació que es fa del sistema hídric al llarg del curs de l'Ebre i el seu tractament urbanístic. L'Ajuntament tortosí creu que caldria concretar els criteris d'inundabilitat, per evitar la indefensió dels ajuntaments. Amb tot, Tortosa també rebutja la creació de franges de protecció al riu, ja que la ciutat no podria créixer més del que ja està aprovat al POUM. A banda, l'Ajuntament ha demanat que en el pla territorial es puga preveure la construcció del camp de golf a Vinallop, així com la reserva de terrenys per fer equipaments regionals, a la zona del Camí del Mig. En una altra al·legació es rebutja la formulació de pla directors de caràcter supramunicipal tot incloent zones massa àmplies. «Potser caldria entre municipis propers com Tortosa i Roquetes, però per a zones més àmplies ja hi hauria el pla territorial», va assenyalar Roigé. La regidora també va dir que el nou pla territorial farà més complicada l'obtenció de permisos per fer cases vinculades a explotacions agràries, així com construccions aïllades, que hauran de complir la normativa d'integració paisatgística.

L'A-7 trinxa Campredó, que en el pla té categoria de «municipi»

GUSTAU MORENO

L'Ajuntament de Tortosa no vol que el pla territorial de les Terres de l'Ebre incloga el traçat de l'autovia de l'interior (A-7) que ha previst el Ministeri de Foment, ja que no es correspon amb el que van consensuar els municipis i la Generalitat. Tortosa no pot acceptar un pla territorial amb un traçat que trinxa el terme de Campredó, ja que la nova autovia suposaria una barrera per al creixement del poble. A més, Campredó quedaria separat del nucli de Font de Quinto. De fet, l'Ajuntament no creu que siga necessari incloure un traçat previst per l'Estat en un document de planificació de la Generalitat. «El govern català no està actuant amb lleialtat amb Tortosa i Campredó», va lamentar l'alcalde. Ferran Bel va afegir-hi que, si només es tracta d'un traçat indicatiu, el pla territorial hauria de «pintar-lo» per on la Generalitat i els ajuntaments van acordar. A banda, en una altra al·legació es rebutja l'obligació d'incloure un separador urbà de 500 metres que els redactors del pla territorial han dibuixat entre el raval de Sant Llàtzer i Campredó, com si Tortosa i Campredó fossin municipis diferents. «Suposem que és una errada», va ironitzar Bel.

La nova C-12 afecta Vinallop i el Canalet

GUSTAU MORENO

Un dels principals punts de fricció entre l'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat és el traçat previst per al desdoblament de l'eix de l'Ebre (C-12), ja que el consistori alerta que la futura variant afecta greument el poble de Vinallop i la zona de xalets del Canalet, a Jesús. Com la versió anterior del document, el pla territorial ha inclòs el traçat proposat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, però no el que va sol·licitar Tortosa en el període de suggeriments a l'esborrany. En les al·legacions, l'Ajuntament remarca que el traçat de l'eix de l'Ebre que s'hauria de reflectir en el pla territorial és el proposat pel consistori, per unanimitat de tots els seus membres, tant a l'altura de Jesús com a la de Vinallop. En concret, l'Ajuntament reclama un traçat, en l'inici de la variant, que no divideixi en dos el poble de Vinallop, i a l'altura de Jesús, que no travessi el sector del Canalet, considerat zona urbana en el POUM. De fet, en el pla urbanístic es reserva un traçat més proper als Reguers.

Ni circumval·lació ni carretera d'Amposta

GUSTAU MORENO

«El pla territorial no ha tingut en compte la nostra previsió de fer una carretera resseguint el marge esquerre de l'Ebre, per millorar la connexió amb Amposta i Deltebre», va remarcar Meritxell Roigé. La regidora d'Urbanisme es referia a la prolongació de la carretera T-3454 des d'Amposta fins a Tortosa, una carretera que avui ja uneix Deltebre amb la capital del Montsià. En canvi, en el pla territorial es proposa utilitzar un itinerari que discorre per quatre carreteres: la T-340, l'N-340, la futura variant de l'Aldea i l'autovia de Tortosa a l'Aldea (C-42), un recorregut més «complex». A més, l'Ajuntament preveu un enllaç amb l'eix de l'Ebre (C-12) i amb l'autopista AP-7 a l'altura de Campredó. D'altra banda, el pla territorial no inclou l'anella viària per l'est de Tortosa, tot i que sí que preveu el tercer pont sobre l'Ebre. De fet, en l'anterior pla territorial i en el POUM ja es preveien la circumval·lació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.