Medi ambient

medi ambient

El Delta recupera una planta aquàtica extingida

Alguns exemplars d'agret, una petita falguera, s'han plantat a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre

Considerada una mala herba, l'ús massiu d'herbicides en va causar el declivi

“Ets més dolent que l'agret.” Aquesta dita popular entre els pagesos recorda la mala fama d'aquesta petita falguera aquàtica extingida al delta de l'Ebre als anys 70. Des d'ahir, però, aquesta espècie que s'assembla a un trèvol de quatre fulles torna a créixer als arrossars, gràcies a la col·laboració entre institucions catalanes i valencianes.

Així, alguns exemplars d'agret van ser plantats ahir al matí a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre. El Jardí Botànic de la Universitat de València i el Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça de la Generalitat Valenciana han produït plantes gràcies al material genètic d'origen deltaic que es va poder conservar i després d'un treball que ha durat 20 anys, amb diversos intents fallits inclosos. “Crec que aquesta serà la definitiva”, va augurar ahir Ana Ibars, subdirectora del Jardí Botànic de València.

“El primer objectiu és que creixi la població que hem originat de nou”, va avançar el tècnic del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Antoni Curcó. L'agret creix en ambients aquàtics temporals d'aigua dolça. Al delta va ser relativament abundant fins als anys 70, associada als arrossars i considerada una mala herba difícil de combatre. Es creu que l'ús massiu d'herbicides en va causar el declivi, i es descarta que la causa fos la salinització dels camps.

“Hi ha alguna cosa al sòl que crec que s'hauria de començar a monitoritzar, hi ha d'haver alguna cosa”, va opinar ahir Ibars sobre la desaparició de l'espècie i la seva complicada reintroducció.

Clima

En aquest context, fora del delta de l'Ebre només existeixen dades sobre la presència d'agrets a l'estany de Sils (Selva) i als arrossars de Pals (Baix Empordà), d'on es van extingir entre els anys 50 i 70. Tot i que al territori ebrenc es va extingir en estat salvatge als anys 70, a principis dels anys 90 encara n'existia una petita població en uns arrossars de l'Ampolla (Baix Ebre) que, finalment, va acabar desapareixent. El parc natural, però, va trasplantar alguns peus a les instal·lacions de l'Ecomuseu, i ara aquesta és l'única població conservada a l'Estat espanyol; això sí, en condicions no naturals.

Després que a mitjan anys 90 aquesta població desaparegués sense cap motiu aparent, es va iniciar un pla pilot que ha culminat dues dècades després.

Precisament a causa d'aquest declivi generalitzat, en gairebé la totalitat dels estats europeus l'agret forma part dels llibres vermells de flora amenaçada. A Catalunya té el rang de màxima amenaça –en perill d'extinció.

Pertanyent al grup de les falgueres i cues de cavall, l'agret és originari de les contrades temperades i mediterrànies d'Europa, tot i que s'estén per les regions tropicals del sud i de l'est d'Àsia. Als estats membres de la Unió Europea n'hi ha unes 150 poblacions molt disperses.

Tal com va reivindicar ahir el cap del Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana, Juan Jiménez, la recuperació de l'agret “comparteix, no només el viatge d'anada i tornada, sinó l'espai natural que són el Delta i l'Albufera, en els quals els tècnics fa molts anys que treballen conjuntament, amb acords o sense dels governs”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia