“Calen canvis d’hàbits per frenar la contaminació”

D’entrada valorem positivament l’assoliment del 70% de les accions que estan en curs i fetes. Això no vol dir que ens conformem amb el que hem fet. Som conscients que hem d’anar més enllà, acabar els compromisos acordats fa dos anys i assumir els nous compromisos.

La situació ha canviat bastant en dos anys. Bona part de la contaminació, els òxids de nitrogen, provenen del trànsit rodat i part de la solució vindrà per un canvi d’hàbits de la ciutadania. És molt més fàcil acceptar aquest canvi d’hàbits si se sap per què s’ha de fer. Entre totes les administracions volem conscienciar la gent i fer palesa la incidència dels contaminants sobre la salut de les persones per tal de poder fer la transició amb acceptació social, perquè hi ha mesures que no són especialment populars.

Hi ha un conjunt de factors i l’últim balanç d’emissions és del 2014; ara estem analitzant el 2017 perquè s’han de treballar les dades. Sabem que s’han reduït les emissions industrials perquè ha entrat en vigor nova normativa que fa que les indústries contaminin menys. També s’ha anat renovant el parc de vehicles i ara tenim cotxes menys contaminants i està augmentant l’ús del transport públic i de la bicicleta. Hi ha un conjunt de mesures que fan que de mica en mica es vagin reduint les concentracions d’òxid de nitrogen, tot i que ho seguim incomplint en dues estacions representatives de trànsit intens. Això vol dir que el que trobem en aquestes estacions ho podem trobar en carrers amb molt de trànsit. Hem de continuar treballant i la propera mesura serà la restricció dels cotxes més contaminants, els que no tenen etiqueta, a la zona entre rondes, però aquesta mesura tampoc serà suficient. Haurem d’anar aplicant-ne d’altres.

Està preparada des de l’1 de desembre del 2017 per si es declara un episodi per òxids de nitrogen. De moment, no hem tingut concentracions prou elevades per decretar l’episodi. Quan entri en funcionament ho farà de dilluns a divendres. La zona abasta cinc municipis i tots han de refer les seves ordenances per restringir la circulació. També cal donar alternatives i s’ha de treballar per reforçar el transport públic, per conscienciar, per senyalitzar el territori i els aparcaments dissuasius.

Quan parlem d’òxids de nitrogen, el 50% depèn del trànsit, però hi ha molts factors que interactuen. Si cada cop tenim una flota de vehicles més renovada, es rebaixaran les emissions. La mobilitat obligada per anar a treballar ha de tenir una alternativa amb modes sostenibles. El repte ara és la distribució urbana de mercaderies. L’augment del comerç electrònic és l’altre repte que s’ha d’abordar. Treballem en un llibre blanc de distribució de mercaderies per veure com es regula aquest tipus de comerç perquè generi el mínim d’impacte possible. No hi ha una sola mesura que solucioni el problema, en calen moltes.

S’han inaugurat dues noves estacions de metro recentment i n’hi ha una altra que ha d’entrar en servei aquest any. S’ha allargat la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat amb noves estacions a Sabadell i Terrassa. Ha crescut la xarxa de línies de bus Expres, que està funcionant molt bé i s’ha incrementat el nombre de viatgers. És evident que hi ha una part de Rodalies que falta millorar. Hi ha accions que van més enllà del parlament o dels municipis i per tant li demanem a l’Estat que faci una sèrie d’actuacions. La llista de reclamacions és llarga, però no totes depenen només de nosaltres.

Si reduïm les velocitats es limiten les emissions. Els trams de velocitat variable s’ajusten de manera que es rebaixi la congestió, que hi hagi una velocitat constant, perquè les parades i arrencades generen contaminació. Aquesta és una de les mesures, però l’impacte és en els llocs on hi viu gent a prop. Cal revisar les velocitats i controlar-les amb radars de tram.

Estem estudiant un sistema tipus vinyeta per a tot Catalunya ara que acaben les concessions d’algunes autopistes. La idea és establir un sistema de pagament per la utilització de vies d’altes prestacions que pogués generar ingressos per fer un manteniment adequat de la xarxa de carreteres i obtenir recursos per ambientalitzar les flotes. El model que s’està dissenyant és compatible amb l’establiment d’un peatge urbà que implanten les autoritats locals.

De moment s’ha d’estudiar i no es pot descartar. No depèn de la Generalitat, seria l’AMB o l’Ajuntament de Barcelona que l’hauria d’implantar amb el consens de la resta d’administracions. És compatible amb el que estem dissenyant des de la Generalitat amb el consens d’organitzacions, sindicats i l’Estat.

Amb dades del 2014, un 22% de les emissions corresponien a la indústria i un 50%, als vehicles, si comptem el conjunt global dels 40 municipis de la conurbació de Barcelona, però si ens posem en un carrer amb trànsit de qualsevol ciutat d’aquest entorn, prop d’un 80% de les emissions són de trànsit, perquè les indústries estan més allunyades de la ciutat. Una cosa és el que s’emet i l’altra el que respirem. Una mateixa emissió, si està allunyada i en un entorn ben ventilat, no afecta tant. En canvi, els tubs d’escapament surten a la mateixa alçada que nosaltres estem respirant. Tot i això, les autoritzacions ambientals marquen una sèrie de límits previstos en la normativa europea que han anat canviant i ens obliga a posar condicions més estrictes.

Fa uns anys a la conurbació de Barcelona teníem superacions de partícules, ara estem per sota del límit legal que marca Europa però molt per sobre del límit de l’OMS, com a la majoria de grans ciutats. No tenim problemes d’incompliment amb Europa però sí que hi ha el compromís de continuar treballant per rebaixar aquestes emissions. Tenim problemes en altres zones. A l’estiu hi ha superacions d’ozó especialment a Osona, algun punt elevat de benzo(a)pirè i alguns nivells una mica elevats de partícules. Això es deu a la forma d’olla de plana de Vic i a les condicions meteorològiques que ho afavoreixen. L’ozó és un contaminant secundari que es genera a partir d’òxid de nitrogen i de compostos orgànics volàtils que poden tenir origen industrial, tot i que cada vegada la normativa és més estricta. També en el cas de la comarca d’Osona n’hi ha d’origen natural. Estem començant a treballar per frenar la mala utilització de biomassa, quan es cremen fustes en condicions que no són les adequades que poden generar emissions. Al voltant de la petroquímica de Tarragona hi ha més una qüestió de percepció de contaminació perquè amb estudis fets detectem que no hi ha dades preocupants. Tot i així, continuem fent estudis.