Una dotzena d’entitats i més d’una cinquantena d’experts, incloent-hi biòlegs i ambientòlegs, reclamen que l’actuació al riu Tordera després de les destrosses del temporal Glòria es basi en la regeneració natural i el seu eixamplament. Consideren que el temporal és “una oportunitat única per corregir errors del passat” i descartar estructures dures com esculleres i espigons en la franja costanera i al riu. Han lamentat, a més, actuacions recents a Hostalric i al Rec Viver (Malgrat).

Els promotors de la petició han redactat el manifest La Tordera després del temporal ‘Glòria’, i ara què?. En un comunicat, demanen que s’ampliïn els límits del riu, una ampliació que inclogui les ribes i les riberes. El riu Tordera neix al Montseny (Vallès Oriental) i desemboca entre Malgrat de Mar (Maresme) i Blanes.

El manifest també demana que es corregeixin les sortides naturals de les torderades al mar, actualment ocupades per tres càmpings (La Tordera i Las Naciones, a Malgrat, i El Pinar, a Blanes). També demana que la caseta i els tubs de l’emissari i de captació del planta dessalinitzadora de la Tordera siguin en un traçat més allunyat del riu, ara que s’han trencat i s’hauran de substituir, i que es compleixin els cabals mínims del riu, que no se sobreexploti l’aqüífer de la Tordera i que s’obtingui més aigua de la dessalinitzadora, “que funciona a mínims”.

Entre la dotzena de signants, hi ha l’Associació Salvem Pinya de Rosa, l’entitat mediambiental S’Agulla de Blanes, la Plataforma Preservem el Litoral del Maresme i, a títol individual, Rafael Sardà (CEAB), el biòleg Gabriel Borràs i el doctor en biologia ambiental Josep Maria Mallarach.