Medi ambient

MEDI AMBIENT

Denuncien que Vacamorta vol abocar líquids al Rissec

La mancomunitat d'aigües de Corçà, Cruïlles i Madremanya tem que restes de lixiviats i nitrats de l'abocador contaminin pous d'aigua potable

Exigeix que el Departament de Salut avali el projecte

La Mancomunitat Intermunicipal d'Aigües i Serveis del Baix Empordà, que gestiona el subministrament d'aigua potable als termes municipals de Corçà, Madremanya i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, ha manifestat la seva “absoluta disconformitat i oposició” amb la previsió que aigües provinents de l'abocador de Vacamorta vagin a parar a la llera del Rissec.

L'ens supramunicipal ha presentat un plec d'al·legacions davant la renovació de la llicència ambiental del dipòsit de residus, aprovada inicialment per la Generalitat per als pròxims vuit anys. D'acord amb les previsions de l'informe tècnic de l'empresa, els gestors de l'abocador de Vacamorta plantegen construir una canonada per abocar al curs fluvial les aigües de l'explotació, un cop tractades i diluïdes amb una proporció d'aigua pluvial per disminuir les restes de lixiviats i nitrats.

Entre els arguments contraris de la mancomunitat, recorden que inicialment es va prohibir que les aigües del dipòsit de residus inerts i industrials anessin a parar al Rissec. I entre els riscos que aprecien hi ha la possibilitat que les aigües depurades, que no són potables, contaminin dos dels pous d'abastament que l'ens té a l'àmbit de Can Bassa.

Segons els responsables de la mancomunitat, aquesta captació d'aigua potable està situada “a poc més de 100 metres riu amunt del punt d'abocament previst”. Com que es tracta d'un curs de naturalesa torrencial, per on no baixa aigua durant bona part de l'any, i d'orografia plana, temen que les aigües abocades s'acabin embassant i que els nitrats i lixiviats es filtrin cap als nivells freàtics. En aquest sentit, també recorden que els municipis estan inclosos en una “zona vulnerable amb risc de contaminació per nitrats”, delimitada per la Generalitat el 1998.

Informe de Salut

Com a conclusió de les al·legacions, el president de la mancomunitat, Josep Enrich, reclama que s'inclogui en l'autorització un informe favorable del Departament de Salut. A banda, posen a disposició de la Secció de Sanitat Ambiental les dades de les analítiques mensuals que fan a l'aigua dels pous, amb un índex històricament elevat de nitrats. I també demanen si la canonada, que discorreria per terrenys no urbanitzables, té el vistiplau de la comissió Territorial d'Urbanisme de Girona.

Un antecedent semblant

En l'exposició de motius, l'informe de l'ens compara la situació actual amb el projecte de canalització de les aigües residuals de la depuradora de la Bisbal fins al riu Daró. La primera alternativa plantejada situava el punt d'abocament de les aigües depurades a 150 metres d'un altre pou de subministrament d'aigua potable que la mancomunitat explota a la confluència del Rissec i el Daró.

En aquella ocasió, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va acabar modificant el projecte i el col·lector de desguàs es va prolongar fins a uns 1.500 metres aigües avall del pou, per evitar qualsevol risc d'afectar o contaminar la captació d'aigua potable.

LA XIFRA

100
metres
és la distància prevista entre el punt d'abocament d'aigua no potable i un pou de captació que hi ha riu amunt.

LA XIFRA

1.500
metres
va allunyar l'ACA el lloc d'abocament de l'EDAR de la Bisbal, que el projecte inicial preveia a 150 metres d'un pou.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.