Urbanisme

PARTICIPACIÓ

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

El repte arquitectònic d'una presó

Estan a punt de concloure les obres de la presó de Menorca, a les Illes Balears. Un projecte que ha generat molta controvèrsia des de la selecció de l'emplaçament, les modificacions d'ús i de capacitat de les instal·lacions i els possibles interessos polítics i econòmics que podrien haver promogut la seva construcció. Tot això en una illa que és coneguda per la seva tranquil·litat, la qual és també la seva principal potencialitat turística.

Es tracta d'un projecte de l'estudi d'arquitectura madrileny AFA supervisat per Ángel Fernández. Inicialment es tractava de construir un centre d'inserció social (CIS), però la manca d'espai als calabossos municipals i la complicada situació d'ocupació a la presó de l'illa veïna, Mallorca, van generar la necessitat de la primera presó menorquina. D'aquesta manera els aproximadament 60 presos que estaven repartits pels centres penitenciaris de la resta de l'Estat retornarien a Menorca.

92 cel·les per a reclusos

El complex penitenciari, format per quatre edificis, juntament amb el mur perimetral, tindrà 92 cel·les per a interns, 38 cel·les complementàries, infermeria, biblioteca, cuina, aules i sales per a visites íntimes, amb disposició de 30 milions d'euros de pressupost. Tindrà 200 places per a reclusos i generarà 150 llocs de treball, sense comptar-hi els derivats de les obres de construcció.

L'edifici es troba situat a la carretera de connexió Maó-Sant Lluís, una de les vies més transitades de l'illa, sobretot en els mesos d'ocupació turística, i al costat de la caserna de la Guàrdia Civil en una parcel·la de 13.900 m². Segons el director insular, el centre només s'emplenarà amb població reclusa local ja que paral·lelament es construiran nous centres a l'Estat com el de Múrcia o Gran Canària, amb més capacitat.

Avantatges i inconvenients

Des de la perspectiva política el procés de projecte i construcció de l'edifici, com és habitual en aquests casos, ha estat supervisat per govern i oposició per remarcar els avantatges i inconvenients de disposar d'un equipament com aquest a l'illa. El principal representant de l'oposició a Menorca, Simón Gornés, declarava que l'entorn on es col·loca l'edifici, a la mateixa zona que un centre educatiu, els complexos esportius, l'hipòdrom, l'aeròdrom, no es el lloc adequat per a la presó.

El govern defensa que la construcció i l'ús del centre generarà llocs de treball i permetrà als interns menorquins estar en contacte amb els seus familiars.

D'altra banda, la població també ha manifestat la seva opinió sobre l'edifici, la seva localització i la repercussió urbanística i social. Tot i les declaracions de la secretària general d'Institucions Penitenciàries, Mercedes Gallizo, que remarcaven que el centre era un dels més petits de nova construcció i que s'adapta a les necessitat de l'illa i al seu paisatge, l'opinió pública destaca que l'impacte visual és evident.

El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, no només es referia a la bona integració paisatgística de l'edifici, sinó que també anunciava un “impacte ambiental pràcticament nul”. En aquest sentit la societat menorquina defensa que el conjunt de murs de càrrega de formigó, sense referir-se a cap alternativa, no respon a aquesta afirmació.

A més, la manca de subvencions de l'Estat en resposta a la construcció de la presó a la ciutat de Maó genera un nivell afegit de disconformitat. En línies generals, però, el fet que el procés de conversió del conjunt edificat d'un centre de reinserció per a 60 persones en una presó per a 200 s'hagi portat a terme de forma parcialment encoberta de cara al poble és el punt que motiva la preocupació, perquè reafirma que disposar d'aquest equipament al poble implica inconvenients.

Modificacions en el projecte

Totes les discussions esmentades han desembocat en modificacions, en l'àmbit arquitectònic i urbanístic, del projecte que l'arquitecte ha hagut d'incorporar forçosament. El que inicialment es plantejava com un edifici dedicat a una funció amb un pressupost ajustat, com és habitual en edificis per a l'administració, es va veure modificat per les mesures aplicades pel govern en resposta a les queixes de l'oposició política i la població.

Algunes d'aquestes modificacions són la reducció de l'alçada de la torre de vigilància per reduir l'impacte visual, augmentar el nombre de cel·les, ampliar la zona d'aparcament, la pantalla verda d'arbres en perímetre de la via d'accés o pintar la façana exterior per difuminar l'efecte del mur de formigó de sis metres.

De fet, en un projecte d'aquestes característiques l'arquitecte veu molt coartada la seva capacitat d'invenció, a causa d'una sèrie de determinacions imposades quant a funcionalitat, emplaçament, relació amb les preexistències i les possibilitats econòmiques. El diàleg amb la població el mantenen els polítics, de manera que l'arquitecte no pot treballar de forma normal com a frontissa entre el client, que en aquest cas no està gaire definit ja que ho encomana el govern però les repercussions les viuen els ciutadans, i l'edifici construït.

Així, és difícil saber a qui han d'anar adreçades les crítiques del disseny, i quina és la feina de l'arquitecte en l'elaboració del projecte. Des del punt de vista purament arquitectònic o urbanístic, sense les traves imposades políticament, la selecció d'un emplaçament adequat per a la presó, comptant també amb el seu impacte social i ambiental, és un dels factors determinants per al projecte. D'aquesta manera els recursos sobrants en matèria d'urbanisme podrien invertir-se a rehabilitar les potencialitats de l'illa, en comptes de maquillar una realitat que ja és inevitable.

Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per Daniel Bravo, estudiant en pràctiques d'estètica i crítica de l'arquitectura de la Universitat de Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.