SOCIETAT
Mor Bill Anders, l’astronauta que va fer la primera foto de la Terra des de l’espai
Era un dels tripulats de l’Apollo 8 en la primera missió que va orbitar a la Lluna
L’astronauta de la NASA Bill Anders (Hong Kong, 1933) va morir el passat divendres als 90 anys a causa d’un accident d’avioneta prop de Seattle. El 1968 va ser un dels tripulants de la història missió de l’Apollo 8, la primera en la qual els humans van viatjar més enllà de l’òrbita baixa terrestre. Dins el mòdul va fer la icònica foto que mostra el planeta Terra elevant-se sobre l’horitzó de la Lluna. Ho ha recordat l’administrador de l’agència espacial, Bill Nelson, en el seu missatge de comiat: “Va oferir a la humanitat un dels seus regals més profunds. Va viatjar fins al llindar de la Lluna i ens va ajudar a tots a veure alguna cosa més: nosaltres mateixos.”
Anders i els seus companys Frank Borman i Jim Lovell van ser, de fet, els primers homes en orbitar a la Lluna. Va ser durant la vigília de Nadal del 1968. Va ser llavors quan el primer d’ells va fer la foto, coneguda com a Earthrise just quan la nau estava en procés de rotació, i en què es pot veure la Terra a l’horitzó.
La Unió Astronòmica Internacional va commemorar aquell esdeveniment el 2018 batejant un dels cràters de la Lluna amb el nom Anders’ Earthrise. “Quan la Terra va aparèixer sobre l’horitzó, va ser quan realment vaig quedar impressionat per la seva delicadesa i els seus colors”, explicaria Anders en una entrevista en motius dels 50 anys d’aquell històric moment.” En aquell moment Anders creia que la missió tenia entre una possibilitat entre tres de no ser reeixida. Posteriorment seria pilot de suport de la missió Gemini XI i de la històrica missió Apollo 11, en la qual els primers homes van aterrar al satèl·lit de la Terra el 20 de juliol del 1969.
Abans d’assolir l’estatuts d’astronauta el 1963, va ser pilot de combat a la Força Àrea. També es va graduar en enginyeria elèctrica i nuclear. Després de retirar-se com a astronauta, va formar part de la Comissió d’Energia Atòmica dels EUA i president del programa conjunt d’intercanvi de tecnologia entre el seu país i la URSS per a les centrals de fissió nuclear i fusió nuclear. També va crear la seva pròpia fundació educativa i ecològica.
Fins que va tenir l’accident no va deixar mai de volar tot i la seva avançada edat. Tenia registrades més de vuit mil hores de vol.