103. Jaume de Copons i de Tamarit

El juliol de 1662 l'ardi­aca d'Andorra i canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic i de Lleida és esco­llit en repre­sen­tació del braç eclesiàstic. Pro­ve­nia d'una nis­saga nobiliària que va asso­lir força pro­ta­go­nisme durant la guerra dels Sega­dors. Així com la seva família havia estat par­tidària de França, ell havia estat des­ter­rat a Begues, sos­pitós de ser des­a­fecte als fran­ce­sos. Sem­bla que va ser insa­cu­lat com a supra­nu­me­rari pel rei espa­nyol com a recom­pensa per la seva fide­li­tat. La pre­e­minència política del vir­rei fa de la pre­sidència de Copons una regència dis­creta.