Comunicació

10 anys d’El Punt Avui

Laura Borràs i Ernest Benach

“Hem maltractat massa polítics, i això no és bo”

“De l’oasi català ara hem passat a un tsunami”

LAURA BORRÀS

Nascuda l’any 1970 a Barcelona, és presidenta del Parlament. Doctora en filologia romànica, ha estat directora de la Institució de les Lletres Catalanes, consellera de Cultura, diputada al Parlament i diputada al Congrés dels Diputats

ERNEST BENACH

Nascut el 1959 a Reus. Entre altres càrrecs polítics, va ser president del Parlament (2003-2010). Ara és en el sector privat com a director d’una empresa consultora dedicada als ‘public affairs’, i professor a la UOC i a la UdL
La judicialització de la política porta al perill de l’autocensura, i que tu mateix et reprimeixis
Fa deu anys, que a la mesa hi hagués dues o tres dones no era valorat. Ara és impensable que no hi siguin
Entrar en política ara és un esport de risc, d’altíssim risc. És un honor, però una càrrega de responsabilitat
Hi ha una certa colonització de la manera de fer política espanyola. Hi ha dies que és un circ LAURA BORRÀS
Ens hem carregat polítics amb massa facilitat. Hi ha gent que hauria de ser a primera línia i no hi és
La política no pot ser un problema. Reivindico la política com a solució, i fer bona política és la clau
En època de Pujol, de Maragall, hi havia respecte i es podia arribar a acords. Ara no és així
El que vull és que els que es dediquin a la política siguin honestos, que no hi vinguin a fer negocis ERNEST BENACH

Quan l’any 2009 El Punt va com­prar l’Avui, una de les pri­me­res visi­tes ins­ti­tu­ci­o­nals com a direc­tor de l’Avui la vaig fer a l’ales­ho­res pre­si­dent del Par­la­ment, el repu­blicà Ernest Benach. Dotze anys després, i amb motiu del desè ani­ver­sari del nai­xe­ment d’El Punt Avui, ens tor­nem a veure. Ara amb l’actual pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs, de JxCat. Què ha can­viat en aquests anys?, els pre­gunto. “Tot. Ha can­viat tot”, diuen gai­rebé al mateix temps. “Han pas­sat mol­tes coses. Però un dels can­vis fona­men­tals és el canvi de xip que ha fet molta gent, que ha entès que s’havia aca­bat una etapa”, explica Benach. I això, ha anat bé o mala­ment?, l’inter­rogo. “Ja ho veu­rem. Crec que final­ment aca­barà bé, però és evi­dent que hi ha hagut un 9-N, un 1-O, i que hi ha hagut dis­crepàncies. Però allò fona­men­tal és que la men­ta­li­tat de molta gent ha can­viat”, sosté. La pre­si­denta Borràs ho resu­meix de forma con­tun­dent quan li pre­gunto què se n’ha fet, d’allò que se’n deia l’oasi català. “Es par­lava de l’oasi català, però després va venir el Dra­gon Khan i ara, per dir-ho d’alguna manera, estem en ple tsu­nami.” “Com pot ser que tin­guem una pre­si­denta del Par­la­ment con­dem­nada, i polítics a l’exili? Què és això?”, diu. I afe­geix que no només s’han com­pli­cat les rela­ci­ons polítiques, sinó també en algu­nes oca­si­ons les per­so­nals. “Com pot ser que hagin vin­gut al Par­la­ment fami­li­ars dels pre­sos i hi hagi hagut polítics que no s’han ni dig­nat a mirar-los als ulls. Això és una frac­tura humana, no només política”, con­clou.

La con­versa és llarga, i com que la fem molts dies abans no surti publi­cada hem pac­tat, vista l’actu­a­li­tat tre­pi­dant, que no entraríem al detall. No s’ha fet tot bé, admet Benach. “Hem cri­mi­na­lit­zat massa alguns polítics, i això ha estat un error. Ens hem car­re­gat algu­nes gene­ra­ci­ons de polítics amb massa faci­li­tat”, refle­xi­ona l’expre­si­dent, que parla de la neces­si­tat “de detec­tar el talent i l’exper­tesa”. “Hem menys­preat algun capi­tal.” Borràs apunta a la repressió com un dels motius. “Jo mateixa m’acabo d’estre­nar i ja tinc dues que­re­lles, una de Vox i una de Ciu­ta­dans, per haver permès votar Lluís Puig”, posa d’exem­ple. “Hi ha hagut una sèrie de gent que ha fet molt per aquest país, i que pateix com a con­seqüència la pèrdua de lli­ber­tat indi­vi­dual, i en alguns casos de patri­moni per­so­nal i fami­liar”, es lamenta.

Em pre­gunto si l’ori­gen de tot ple­gat és la sentència del TC del 2010 sobre l’Esta­tut. Benach va més enrere, i parla del tri­par­tit. “CiU ho va inter­pre­tar com allò d’hos­tes vin­gue­ren que de casa ens tra­gue­ren. L’oasi es va començar a aca­bar allà”, sosté. Borràs no el con­tra­diu, perquè és evi­dent que la situ­ació va gene­rar tensió, però estan d’acord que el tren­ca­ment de veri­tat va arri­bar més tard. “El 2006 entra Ciu­ta­dans, i ja es comen­cen a apun­tar coses; comen­cen a fer nume­rets”, diu Benach. Per Borràs, aquests dar­rers anys ha estat un in cres­cendo. I cita l’entrada de Vox al Par­la­ment com un dels efec­tes més nega­tius. “Hi ha gent que es pre­senta com a vícti­mes però que en rea­li­tat el que fan és apro­fi­tar tots els res­sorts de la repre­sen­ta­ti­vi­tat democràtica per defen­sar posi­ci­ons que no ho són tant; i això genera tensió”, diu. I adver­teix d’un dels perills de la judi­ci­a­lit­zació actual de la política: “Hi ha el perill de l’auto­cen­sura; que tu mateix, inten­tant evi­tar que passi allò que pot pas­sar, et repri­mei­xis. És el tri­omf de l’auto­cen­sura, de la repressió.”

¿La gran diferència? “Que abans, tot i la tensió, els grups polítics eren capaços d’arri­bar a acords”, sosté Benach. “Ara no. Ara hi ha dies que és un circ, dit amb tot el res­pecte pel món del circ. Hi ha qui parla pen­sant només en les càmeres o en els talls que després farà cir­cu­lar per les xar­xes soci­als”, afe­geix Borràs. Per Benach, això abans era més propi de la política espa­nyola. “Nosal­tres no érem així. Recordo haver anat al Congrés dels Dipu­tats durant el debat sobre l’Esta­tut i vaig pas­sar ver­go­nya. Ara això ha començat a pas­sar aquí”, explica l’expre­si­dent. “És una certa colo­nit­zació de la manera de fer política espa­nyola”, es lamenta Borràs.

Que siguin crítics amb el que passa al Par­la­ment, però, no té res a veure amb la defensa afer­ris­sada que fan de la política. “La política no és el pro­blema; és la solució, i cal que tot­hom s’hi impli­qui més”, explica Benach. Par­len entre ells de les hores que hi han dedi­cat o que hi dedi­quen ara. “No té hores, aquesta feina; no s’acaba mai i t’hi impli­ques a l’extrem.” I par­len del des­pres­tigi injust que rep sovint aquesta feina. Benach parla fins i tot dels pro­ble­mes que com­porta tor­nar al món labo­ral quan has fet el pas per la política. I Borràs fa una teo­ria: “Tu ets el dipo­si­tari dels som­nis, les aspi­ra­ci­ons, les il·lusi­ons de molta gent. Aquest és un mate­rial molt pre­uat, i si no res­pons com la gent vol, cosa que en oca­si­ons no és a les teves mans poder-ho fer, hi ha una crítica i un menys­te­ni­ment, i a vega­des un acar­nis­sa­ment, injust”, explica. Rei­vin­di­quen, només fal­ta­ria, la seva feina. També el paper que hi tenen les dones, i aplau­dei­xen la trans­parència a què se’ls sot­met. Només mal­par­len, en tot cas, de l’ús que de les seves dades per­so­nals en fan alguns mit­jans. I cla­men, un cop més, per dei­xar la política en mans dels polítics. “Tre­ba­llem per millo­rar les con­di­ci­ons de vida de la gent, però mol­tes no es poden can­viar perquè hi ha el TC, el Suprem, el Tri­bu­nal de Cuen­tas, el TSJC... i un munt d’estruc­tu­res judi­ci­als que tot i por­tar toga fan política.”

Ens allar­guem encara una estona més. No he vol­gut entrar en les dis­crepàncies entre JxCat i ERC sobre l’estratègia inde­pen­den­tista, i hem pas­sat de pun­te­tes pel tema dels indults perquè quan fem aquesta con­versa falta un mes perquè es publi­qui. “Els indults hi són perquè Espa­nya té un pro­blema de cre­di­bi­li­tat al món, i només el temps dirà si són un intent de solu­ci­o­nar res”, indica Borràs. “El con­flicte hi és i no es resol amb els indults; hi ha milers de repre­sa­li­ats”, diu Benach. S’ha fet curt. Espero que a vostès també.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia