Laura Borràs i Ernest Benach

Quan l’any 2009 El Punt va com­prar l’Avui, una de les pri­me­res visi­tes ins­ti­tu­ci­o­nals com a direc­tor de l’Avui la vaig fer a l’ales­ho­res pre­si­dent del Par­la­ment, el repu­blicà Ernest Benach. Dotze anys després, i amb motiu del desè ani­ver­sari del nai­xe­ment d’El Punt Avui, ens tor­nem a veure. Ara amb l’actual pre­si­denta del Par­la­ment, Laura Borràs, de JxCat. Què ha can­viat en aquests anys?, els pre­gunto. “Tot. Ha can­viat tot”, diuen gai­rebé al mateix temps. “Han pas­sat mol­tes coses. Però un dels can­vis fona­men­tals és el canvi de xip que ha fet molta gent, que ha entès que s’havia aca­bat una etapa”, explica Benach. I això, ha anat bé o mala­ment?, l’inter­rogo. “Ja ho veu­rem. Crec que final­ment aca­barà bé, però és evi­dent que hi ha hagut un 9-N, un 1-O, i que hi ha hagut dis­crepàncies. Però allò fona­men­tal és que la men­ta­li­tat de molta gent ha can­viat”, sosté. La pre­si­denta Borràs ho resu­meix de forma con­tun­dent quan li pre­gunto què se n’ha fet, d’allò que se’n deia l’oasi català. “Es par­lava de l’oasi català, però després va venir el Dra­gon Khan i ara, per dir-ho d’alguna manera, estem en ple tsu­nami.” “Com pot ser que tin­guem una pre­si­denta del Par­la­ment con­dem­nada, i polítics a l’exili? Què és això?”, diu. I afe­geix que no només s’han com­pli­cat les rela­ci­ons polítiques, sinó també en algu­nes oca­si­ons les per­so­nals. “Com pot ser que hagin vin­gut al Par­la­ment fami­li­ars dels pre­sos i hi hagi hagut polítics que no s’han ni dig­nat a mirar-los als ulls. Això és una frac­tura humana, no només política”, con­clou.

La con­versa és llarga, i com que la fem molts dies abans no surti publi­cada hem pac­tat, vista l’actu­a­li­tat tre­pi­dant, que no entraríem al detall. No s’ha fet tot bé, admet Benach. “Hem cri­mi­na­lit­zat massa alguns polítics, i això ha estat un error. Ens hem car­re­gat algu­nes gene­ra­ci­ons de polítics amb massa faci­li­tat”, refle­xi­ona l’expre­si­dent, que parla de la neces­si­tat “de detec­tar el talent i l’exper­tesa”. “Hem menys­preat algun capi­tal.” Borràs apunta a la repressió com un dels motius. “Jo mateixa m’acabo d’estre­nar i ja tinc dues que­re­lles, una de Vox i una de Ciu­ta­dans, per haver permès votar Lluís Puig”, posa d’exem­ple. “Hi ha hagut una sèrie de gent que ha fet molt per aquest país, i que pateix com a con­seqüència la pèrdua de lli­ber­tat indi­vi­dual, i en alguns casos de patri­moni per­so­nal i fami­liar”, es lamenta.

Em pre­gunto si l’ori­gen de tot ple­gat és la sentència del TC del 2010 sobre l’Esta­tut. Benach va més enrere, i parla del tri­par­tit. “CiU ho va inter­pre­tar com allò d’hos­tes vin­gue­ren que de casa ens tra­gue­ren. L’oasi es va començar a aca­bar allà”, sosté. Borràs no el con­tra­diu, perquè és evi­dent que la situ­ació va gene­rar tensió, però estan d’acord que el tren­ca­ment de veri­tat va arri­bar més tard. “El 2006 entra Ciu­ta­dans, i ja es comen­cen a apun­tar coses; comen­cen a fer nume­rets”, diu Benach. Per Borràs, aquests dar­rers anys ha estat un in cres­cendo. I cita l’entrada de Vox al Par­la­ment com un dels efec­tes més nega­tius. “Hi ha gent que es pre­senta com a vícti­mes però que en rea­li­tat el que fan és apro­fi­tar tots els res­sorts de la repre­sen­ta­ti­vi­tat democràtica per defen­sar posi­ci­ons que no ho són tant; i això genera tensió”, diu. I adver­teix d’un dels perills de la judi­ci­a­lit­zació actual de la política: “Hi ha el perill de l’auto­cen­sura; que tu mateix, inten­tant evi­tar que passi allò que pot pas­sar, et repri­mei­xis. És el tri­omf de l’auto­cen­sura, de la repressió.”

¿La gran diferència? “Que abans, tot i la tensió, els grups polítics eren capaços d’arri­bar a acords”, sosté Benach. “Ara no. Ara hi ha dies que és un circ, dit amb tot el res­pecte pel món del circ. Hi ha qui parla pen­sant només en les càmeres o en els talls que després farà cir­cu­lar per les xar­xes soci­als”, afe­geix Borràs. Per Benach, això abans era més propi de la política espa­nyola. “Nosal­tres no érem així. Recordo haver anat al Congrés dels Dipu­tats durant el debat sobre l’Esta­tut i vaig pas­sar ver­go­nya. Ara això ha començat a pas­sar aquí”, explica l’expre­si­dent. “És una certa colo­nit­zació de la manera de fer política espa­nyola”, es lamenta Borràs.

Que siguin crítics amb el que passa al Par­la­ment, però, no té res a veure amb la defensa afer­ris­sada que fan de la política. “La política no és el pro­blema; és la solució, i cal que tot­hom s’hi impli­qui més”, explica Benach. Par­len entre ells de les hores que hi han dedi­cat o que hi dedi­quen ara. “No té hores, aquesta feina; no s’acaba mai i t’hi impli­ques a l’extrem.” I par­len del des­pres­tigi injust que rep sovint aquesta feina. Benach parla fins i tot dels pro­ble­mes que com­porta tor­nar al món labo­ral quan has fet el pas per la política. I Borràs fa una teo­ria: “Tu ets el dipo­si­tari dels som­nis, les aspi­ra­ci­ons, les il·lusi­ons de molta gent. Aquest és un mate­rial molt pre­uat, i si no res­pons com la gent vol, cosa que en oca­si­ons no és a les teves mans poder-ho fer, hi ha una crítica i un menys­te­ni­ment, i a vega­des un acar­nis­sa­ment, injust”, explica. Rei­vin­di­quen, només fal­ta­ria, la seva feina. També el paper que hi tenen les dones, i aplau­dei­xen la trans­parència a què se’ls sot­met. Només mal­par­len, en tot cas, de l’ús que de les seves dades per­so­nals en fan alguns mit­jans. I cla­men, un cop més, per dei­xar la política en mans dels polítics. “Tre­ba­llem per millo­rar les con­di­ci­ons de vida de la gent, però mol­tes no es poden can­viar perquè hi ha el TC, el Suprem, el Tri­bu­nal de Cuen­tas, el TSJC... i un munt d’estruc­tu­res judi­ci­als que tot i por­tar toga fan política.”

Ens allar­guem encara una estona més. No he vol­gut entrar en les dis­crepàncies entre JxCat i ERC sobre l’estratègia inde­pen­den­tista, i hem pas­sat de pun­te­tes pel tema dels indults perquè quan fem aquesta con­versa falta un mes perquè es publi­qui. “Els indults hi són perquè Espa­nya té un pro­blema de cre­di­bi­li­tat al món, i només el temps dirà si són un intent de solu­ci­o­nar res”, indica Borràs. “El con­flicte hi és i no es resol amb els indults; hi ha milers de repre­sa­li­ats”, diu Benach. S’ha fet curt. Espero que a vostès també.