“El temps es dilata i la soledat és una companya capriciosa”

“Estic pas­sant el con­fi­na­ment com­ple­ta­ment sola. Els pri­mers dies van ser estres­sants perquè em van caure totes les fei­nes que tenia pels mesos vinents i això va fer que hagués de fer múlti­ples ges­ti­ons amb tot l’estrès que això com­porta. M’he fet a la idea que no tindré cap ingrés en uns quants mesos. Ara escric l’obra que pre­paro amb l’Eje a l’agost al Tan­ta­ran­tana. És difícil ser cre­a­tiva i tenir ànims per con­cen­trar-me en aquesta situ­ació. Ho prenc com un retir espi­ri­tual casolà. Medito, faig ioga i escric. No sem­pre sóc cons­tant. El temps es dilata i la sole­dat abso­luta és una com­pa­nya capri­ci­osa. Ningú de la meva família ha tin­gut el coro­na­vi­rus: tinc sort.