Un tast de novetats

Els sis autors de les foto­gra­fies que encapçalen aquest arti­cle molt pro­ba­ble­ment esta­ran entre els deu més venuts per Sant Jordi. Pot­ser per això no cal­dria des­ta­car-los i sí d’altres que, molt pro­ba­ble­ment, no esta­ran entre els més venuts. Però les inèrcies infor­ma­ti­ves, adap­tant el que can­tava San­dro Gia­cobbe, no les he inven­ta­des jo.

Els pre­mis solen ven­dre, més si al dar­rere hi ha un nom popu­lar com ara el del can­tant Gerard Quin­tana, que va gua­nyar el Llull amb L’home que va viure dues vega­des (Columna). O encara millor dos, el Pla per Tàndem (Des­tino) sumat al fla­mant Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes de Maria Bar­bal. I per Sant Jordi, el premi Sant Jordi és un clàssic, aquest any L’aigua que vols (Uni­vers), de Víctor García Tur.

Més enllà dels pre­mis, que ja repren­drem, hi ha els grans best­se­lle­ris­tes cata­lans actu­als, com ara Xavier Bosch, que pre­senta la història de nens robats i amor fra­ter­nal La dona de la seva vida (Columna), i Martí Giro­nell, que encara té viva Paraula de jueu (Columna), con­ti­nu­ació del seu gran èxit El pont dels jueus. I hi podríem afe­gir un debu­tant amb aspi­ra­ci­ons a èxit de ven­des, Albert Ber­tran, que ha pre­sen­tat La memòria ets tu (Roca), una història amb herois lli­bres­cos, per­so­nat­ges reals, guerra, viat­ges i una certa influència de Ruiz Zafón. Com també apunta a bones ven­des Swing. Allà on la vida venç (Edi­ci­ons 62), de l’expe­ri­men­tat Rafael Vall­bona, amb uns ingre­di­ents simi­lars als de Ber­tran, però cen­trats en l’arri­bada del jazz a casa nos­tra.

També es ven­dran molt bé les auto­fic­ci­ons de Milena Bus­quets, Gemma (Ams­ter­dam i Ana­grama), i Paula Bonet, amb L’anguila (Uni­vers i Ana­grama). El pri­mer, més ale­gre i fresc, el segon, més tor­tu­rat i pictòric, però tots dos vita­lis­tes.

Jaume Cabré ha tor­nat a la novel·la deu anys després de Jo con­fesso amb Con­su­mits pel foc (Proa), una obra breu sobre un home que perd la memòria. I Jordi Cabré (no són parents, que consti) ha publi­cat Sense fi (Uni­vers), després d’haver gua­nyat el Sant Jordi.

Seguint amb pre­mis, Najat El Hachmi sig­narà el seu premi Nadal, Dilluns ens esti­ma­ran (Des­tino), com Núria Espo­nellà el Ber­trana, acon­se­guit amb Ànima de tra­mun­tana (Columna), i Fran­cesc Serés defen­sarà el premi Proa, que va gua­nyar amb la densa La casa de foc.

Dos pre­mis més, amb pro­pos­tes nar­ra­ti­ves més ago­sa­ra­des, són els d’Albert Forns (BBVA Sant Joan), amb Abans de les cinc som a casa (Edi­ci­ons 62), i el tren­ca­dor i ben valo­rat Tsu­nami (Angle), amb què Albert Pijuan es va endur el premi tar­ra­goní Pin i Soler. Seguint cap al sud, dos pre­mis valen­ci­ans, el Ciu­tat d’Alzira, de Jordi Tor­rent, amb Els fan­tas­mes i madame Levy, que publica Bro­mera, com també Som­nis de Val­paraíso, amb què Jaume Bena­vente va gua­nyar l’Alfons el Magnànim.

Sense moure’ns de València, val la pena esmen­tar una novel·la que narra els dar­rers 50 anys d’aque­lla ciu­tat i que va ser premi Lle­tra­fe­rit: Noru­ega, de Rafa Lahu­erta, publi­cat per Dras­sana.

Ara toca tres lli­bres que no es ven­dran de manera mas­siva i que, amb el de Pijuan i el de García Tur, tren­quen esque­mes i miren d’apor­tar noves mira­des. Els angles morts (Peris­copi) és el debut en novel·la del nar­ra­dor Borja Bagunyà, que ofe­reix un exer­cici de recar­go­la­ment hipnòtic; Martí Sales pro­posa uns tex­tos car­re­gats de lli­ber­tat i bones mane­res a Ali­ment (Club Edi­tor), i Lluís Bal­sells fa una aposta simi­lar, oberta a tota mena de gèneres, a Danielàndia (Trípode), pro­lo­gada per Bagunyà.

Posem-nos més tra­di­ci­o­nals. Segur que el die­tari més venut serà el del pre­si­dent Quim Torra, Les hores greus (Símbol), però també hi haurà el d’un altre Quim, el veterà Joa­quim Carbó, Males set­ma­nes (L’Avenç), en què recull què va pas­sar el 2000, i el de J.N. San­ta­eulàlia, 2017. Die­tari d’un any con­vuls (Gavar­res).

Final­ment, dos que esta­ran entre els més venuts, però en cas­tellà: Trans­bordo en Moscú (Seix Bar­ral), d’Edu­ardo Men­doza, i Inde­pen­den­cia (Tus­quets), de Javier Cer­cas. I una repas­sada breu a la novel·la negra, com la que també publica Tus­quets, Los bue­nos hijos, de Rosa Ribas, con­ti­nu­ació d’Un afer massa fami­liar; L’obs­cur adeu de Teresa Lanza (Rosa dels Vents i Gri­jalbo), de Toni Hill; Ara direu que estic boig, d’Andreu Martín (Crims.​cat / Alrevés); De sobte pensa en mi (Lli­bres del Delicte), de Jordi Dausà, i Calip­sos i bole­ros, d’Albert Figue­res (Lo Mar­raco Negre / Pagès).

Com sem­pre, el millor és reme­nar i triar, això sí, amb mas­ca­reta i man­te­nint tanta distància com sigui pos­si­ble.