Llibres

Cercas, reinventat

Javier Cercas tanca la trilogia de la Terra Alta amb ‘El castillo de Barbazul’, on Mallorca és el gran teatre del món

“La lite­ra­tura és un plaer, com el sexe, però també una forma de conei­xe­ment... com el sexe. Per això quan algú em diu que no li agrada lle­gir només se m’acu­deix donar-li el con­dol”, diu Javier Cer­cas (Iba­her­nando, Càceres, 1962), par­lant en una ter­rassa de la plaça Inde­pendència de Girona, la ciu­tat on va créixer, sobre la seva última novel·la, El cas­ti­llo de Bar­ba­zul (Tus­quets). És el lli­bre que, en prin­cipi, tanca la tri­lo­gia de Las nove­las de la Terra Alta (“Tres novel·les dis­tin­tes i un sol lli­bre veri­ta­ble”, diu la pro­moció i cer­ti­fica l’autor), ini­ci­ada jus­ta­ment amb Terra Alta, gua­nya­dora del premi Pla­neta 2019, i con­ti­nu­ada amb Inde­pen­den­cia (2021). En rea­li­tat, aquesta és una tri­lo­gia de novel·les autònomes, amb un “final obert” que podria aca­bar sent una tetra­lo­gia. “Des del moment que vaig enlles­tir Terra Alta, vaig pen­sar: aquí no s’ha aca­bat. El pro­ta­go­nista, el poli­cia Melc­hor Marín, m’havia robat el cor, l’espe­rit i tot, perquè té coratge i carisma: el coratge entès com el tenia Churc­hill, com la base necessària per exer­cir la resta de vir­tuts; i carisma, en el sen­tit més religiós, com un do o una gràcia que tenen algu­nes per­so­nes i que els per­met aglu­ti­nar al seu vol­tant una comu­ni­tat. Això últim és molt visi­ble en aquesta última novel·la.”

“Jo no havia con­ce­but Terra Alta com una sèrie –acla­reix Cer­cas–, però les novel·les se sap com es comen­cen, però no se sap mai com s’aca­ben, com les guer­res, perquè tu escrius una cosa i aquells per­so­nat­ges que has creat estan vius i et sug­ge­rei­xen noves històries. És el mateix que li va pas­sar a Cer­van­tes amb El Qui­xot i a Cop­pola amb El padrí.

Des­a­pa­rició a Mallorca

A El cas­ti­llo de Bar­ba­zul, Melc­hor Marín, aquell poli­cia d’ori­gen humil i pas­sat con­flic­tiu (“Un home duríssim i ple de dolor, fúria i desit­jos de ven­jança, que acaba tenint també una part molt llu­mi­nosa”), que tenia com a lli­bre de capçalera i referència moral Els mise­ra­bles, de Vic­tor Hugo, i havia estat heroi –un heroi “com­plex”, com li agra­den al seu cre­a­dor– dels atemp­tats giha­dis­tes de Cam­brils, ja no és poli­cia, sinó bibli­o­te­cari. La seva filla Cosette, ja ado­les­cent i res­sen­tida amb el seu pare per haver-li ocul­tat com va morir la seva mare, se’n va de vacan­ces de Mallorca (“Un clàssic en aquest país”) i des­a­pa­reix, de manera que Melc­hor se’n va a l’illa a la recerca de la seva filla. A For­men­tor, a l’extrem nord de l’illa, Marín seguirà la pista d’un mul­ti­mi­li­o­nari i filan­trop –i depre­da­dor sexual– suec que orga­nitza grans fes­tes a la seva finca, freqüenta­des per pode­ro­sos d’arreu del món i noies menors d’edat, cap­ta­des per ser ofe­ri­des com a tro­feus als seus con­vi­dats i futurs extor­si­o­nats.

“Ara es veu defi­ni­ti­va­ment que el tema essen­cial de la tri­lo­gia és la violència con­tra les dones. No ho vaig bus­car però ha sor­tit així”, explica Cer­cas. De fet, tant la mare, com l’esposa i la filla de Marín són vícti­mes d’aquesta violència. “La mei­tat de la huma­ni­tat ha vis­cut poster­gada i humi­li­ada per l’altra mei­tat des que el món és món, i en canvi no ens hem cons­ci­en­ciat d’aquest pro­blema essen­cial fins fa qua­tre dies, com ha pas­sat també amb la des­trucció del pla­neta.” A la novel·la, hi fluc­tua com a rere­fons un altre tema etern: “Des de sem­pre els diners pro­por­ci­o­nen la impu­ni­tat, i el millor trac­ta­ment per llui­tar con­tra això és la democràcia.”

Cer­cas asse­gura que “el que passa en aquesta novel·la pot pas­sar en qual­se­vol lloc”, però també diu que a Mallorca hi va tro­bar l’esce­nari per­fecte: “D’una banda, és una illa molt cos­mo­po­lita i mes­tissa, però que pre­serva alhora una soci­e­tat molt més tra­di­ci­o­nal. A més, a Pollença hi tenen casa algu­nes de les per­so­nes més riques del món, en un lloc molt dis­cret i exclu­siu.” Cer­cas hi va anar a docu­men­tar-se i va tenir la “immensa sort” de conèixer algu­nes per­so­nes que el van aju­dar, algu­nes de les quals “apa­rei­xen com a per­so­nat­ges a la novel·la”. Ell, per con­tra, no surt enlloc en tota la tri­lo­gia, com sí que ho feia en molts dels seus lli­bres ante­ri­ors, des de Sol­da­dos de Sala­mina fins a El monarca de las som­bras: “Les novel·les de la Terra Alta sor­gei­xen d’un desig de rein­ven­tar-me. Vol­dria tro­bar tots els escrip­tors que hi ha dins meu. Aspiro a ser com Dylan, Bach o Bor­ges, que sem­pre són ells, però dife­rents.”

La pro­duc­tora Secu­oya ha com­prat els drets de la novel·la Terra Alta per fer-ne una sèrie tele­vi­siva. I una última nove­tat: el 6 d’abril, el dia del 60è ani­ver­sari de Cer­cas, es publi­ca­ran les tres novel·les jun­tes en un estoig, com un sol i veri­ta­ble lli­bre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia