‘Confessions’ a la catedral

Con­fes­si­ons de sant Agustí és un text refe­ren­cial per enten­dre la con­dició humana i d’un abast lite­rari amb imat­ges visu­als i sen­su­als incom­pa­ra­ble, comenta Raül Gar­ri­ga­sait, res­pon­sa­ble de la pri­mera versió del text. L’assa­gista ha ver­si­o­nat el text traduït per Miquel Dolç. L’actor Joan Car­re­ras lle­girà les refle­xi­ons d’Agustí d’Hipona, escri­tes fa setze segles, durant una hora, avui i diu­menge a la cate­dral de Girona, en el marc de Tem­po­rada Alta. L’acom­pa­nyarà Sira Abe­noza a l’orgue. La lec­tura es repe­tirà a Bar­ce­lona dins el Fes­ti­val Clàssics, al novem­bre a l’església de Sant Felip Neri.

Car­re­ras cele­bra l’opor­tu­ni­tat que brin­den les lec­tura dra­ma­tit­za­des d’apro­par-se a tex­tos i autors que difícil­ment tin­drien la pos­si­bi­li­tat d’una posada en escena. L’actor con­fessa que “no hi ha res millor que enten­dre el que és difícil”. Però es repta a atra­par el públic. Les refle­xi­ons, adreçades ini­ci­al­ment al Déu que va refu­sar en la seva joven­tut, s’adreçaran també al públic. La versió final (ree­la­bo­rada entre Gar­ri­ga­sait i Car­re­ras per fer-la més lle­gi­dora) comprèn els trets prin­ci­pals de la seva bio­gra­fia i la trans­for­mació del seu pen­sa­ment. Agustí explica que la vida no és només la part externa, sinó que també s’explica a través del món inte­rior: “Avui ens sem­bla nor­mal par­lar de les nos­tres angoi­xes; és gràcies a les apor­ta­ci­ons de sant Agustí.”

Sant Agustí viatja des de l’actual Algèria fins a l’Imperi romà, on aprèn la cul­tura gre­co­lla­tina i es fa mes­tre de retòrica. En recu­pe­rar l’interès pel cris­ti­a­nisme (“Havia dit que la sim­pli­ci­tat de la Bíblia era indigna de la retòrica de Ciceró”, diu Gar­ri­ga­sait), torna a la seva terra natal. Va ser-ne bisbe i va cen­trar la seva vida a con­ver­tir aquells poblats al cato­li­cisme.