Josep Vallverdú se’n va a l’era
La Vinya dels Artistes del Mas Blanch i Jové, a les Garrigues, incorpora l’escultura ‘Llanga’, a partir d’un dibuix de l’escriptor centenari
La terra i els animals són molt presents en la seva obra, sovint no només amb una visió infantil
Molt s’ha parlat, i més que se’n parlarà enguany, de la prolífica obra –més de 300 títols– de Josep Vallverdú, ara que es commemora oficialment, amb ell present a tot arreu, l’any del centenari de l’escriptor. Però molt menys coneguda és la seva afició al dibuix, també des de ben jovenet. Per això és singular l’homenatge en dues etapes, la segona de les quals avui mateix, que li dedica aquesta setmana el celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues, ja ben conegut al món cultural pel pioner maridatge que va alimentant entre viticultura i art.
El mas va crear ja fa 12 anys La Vinya dels Artistes, a iniciativa de l’artista d’Agramunt Josep Guinovart –que també va fer al celler, declarat bé cultural d’interès local, la seva última obra–, un veritable museu a l’aire lliure enmig dels ceps que ha anat nodrint cada any amb aportacions de primeres espases com Carles Santos, Joan Brossa, Carlos Pazos, Frederic Amat o Guillem Viladot, l’any passat. Enguany, l’obra elegida per ampliar la col·lecció, de 16 peces ja, és ni més ni menys que el Llanga, un dels múltiples personatges en forma d’animal que apareixen a l’obra de Vallverdú, en llibres com Saberut i Cua-verd. Ell mateix, de fet, l’ha representat en una aquarel·la per a l’ocasió, imatge que després el ferrer artesà Joan Jové, un dels propietaris de la finca, ha transformat en un llangardaix modelat sobre un material semiinoxidable i amb una pàtina de coure. Vallverdú, que diu que no va tenir dubtes sobre la figura elegida, admetia que es va mostrar “sorprès” per la proposta però alhora agraït i honorat de veure la seva petjada entre els “grans artistes” que tenen producció a la vinya. “L’obra de Vallverdú ha marcat la infància de molts de nosaltres, i així volem contribuir que perduri molts anys més”, justificava l’amfitriona, Sara Jové, que també remarca les arrels pageses de l’escriptor i la presència i defensa de la vida rural com una constant en la seva obra.
La comissària de l’Any Vallverdú, Carme Vidalhuguet, recordava també que els animals estan molt presents en tota l’obra de Vallverdú –a més de “l’etern” gosset Rovelló, també han donat nom a altres obres com Un cavall contra Roma, En Mir l’esquirol o L’home dels gats, i fins i tot va titular Poemes del gos el seu primer llibre de poesia, als anys 70–, i no tan sols des de la seva faceta més coneguda, d’escriptor de literatura infantil i juvenil. “Els bestiolaris no són llibres només per a nens; els animals hi apareixen entesos com l’ètica per a tothom”, subratllava, ja que a través d’aquests l’escriptor estableix un seguit de metàfores amb les quals, segons ella, “necessita expressar-se”. “Que hagin convidat Vallverdú a La Vinya dels Artistes és per preparar la seva posteritat”, interpretava Vidalhuguet, que també destacava el fet que hi comparteixin espai llenguatges diferents però alhora complementaris com són l’alfabet i la música.
L’escultura, col·locada com no podia ser d’altra manera en una paret de la cabana de l’era del Guino –al costat de la barca La Sargantaneta que Carles Santos va fer posar el 2012 sobre una alzina–, es va presentar dimarts en societat davant la premsa, i avui viurà el seu bateig de foc oficial en un sopar al mateix lloc amb uns 400 comensals, que serà amenitzat pel cantautor Jordi Montañez i la companyia Cassigalls. El grup dimarts ja va oferir un tastet de la representació que fa d’alguns fragments de l’obra poètica de Vallverdú, en una recreació que es podrà veure enguany en més d’una quinzena de biblioteques de Catalunya. A més, n’han preparat una versió teatral que es representarà en diverses viles de les terres de Ponent.
Els assistents, per cert, també podran veure l’exposició Ojos de Guerra que hi ha muntada al segon pis del celler –hi serà fins al 9 de juliol–, una mostra de pintures, fotografies i tapissos obra de set artistes ucraïnesos, portats expressament des del país, que pretenen cridar l’atenció sobre els horrors del conflicte bèl·lic.
Una producció prolífica que continua incorporant títols
Ò.P.JAls seus gairebé 100 anys –els complirà el 9 de juliol– Josep Vallverdú no para. No para d’anar als actes que li organitzen enguany arreu del país –l’agenda n’està farcida, tot i que els voldria limitar una mica per no fatigar-se més del compte–, però no para tampoc d’escriure. Fa un parell de setmanes va presentar La llengua viscuda (3i4), un assaig, prologat per l’exvicepresident i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, en què explica en primera persona anècdotes i reflexions sobre l’ús de la llengua, una de les seves grans preocupacions, que esdevé també un bon retrat de la II República i el franquisme. Dijous es llançava també Mosaic de tardor (Edicions Proa), el quart volum de la seva autobiografia, que cobreix un buit de mitja vida, ja que els tres anteriors els havia escrit als setanta. “L’obra de Vallverdú comprèn tot el cicle vital d’una persona, i s’expressa en tots els gèneres”, resumia Vidal Huguet, que es proposa ara “endreçar” el catàleg a fi de potenciar els llibres que puguin ser “referents” en la posteritat. Al febrer ja es va presentar també l’entrevista en forma de llibre Tu, Vallverdú, del periodista Francesc Canosa, i al setembre s’editarà a l’Espluga un recull d’articles i il·lustracions que Vallverdú ha publicat des del 1986 a la revista El Francolí.