Art

CULTURA

Mor als 81 anys Enric Franch, un dels referents del disseny a Catalunya

Va dirigir Disseny i Produccions Culturals i va ser membre de la junta del Foment de les Arts i el Disseny

El reconegut dissenyador català Enric Franch Miret (Barcelona, 1943), un dels referents del país en aquest camp, ha mort als 81 anys. Especialista en Dalí i Gaudí, va dirigir el conegut estudi Disseny i Produccions Culturals, dedicat als treballs conceptuals i a projectes per a la indústria privada i les institucions públiques del sector cultural.

En la seva etapa de formació va estudiar a l’Escola de Pèrits Industrials de Barcelona, l’Escola Massana, la Facultat de Belles Arts de la UB i l’escola superior de Ciències Socials i en altres centres internacionals especialitzats.

Va ser vocal (1976-1979) de la junta del Foment de les Arts i el Disseny (FAD) sota la presidència d’Antoni de Moragas. Va col·laborar en nombroses publicacions i va ser mestre de disseny en cursos i setmanaris a Girona, Barcelona, la Universitat d’Estiu de Prada, Espanya, França, Itàlia i Taiwan, entre d’altres indrets. El seu currículum el va convertir, en aquest sentit, en un dels dissenyadors més preuats en l’àmbit internacional.

Va ser el comissari de la Primavera del disseny als anys noranta i del Fòrum Internacional Barcelona Primavera del Disseny (1997). A Cardona va fer el Pla d’Intervenció Patrimonial, el Parc Cultural de la Muntanya de la Sal i el Centre Cardona Medieval. Altres treballs destacats en la seva trajectòria van ser el projecte “1990/1980, 80 Anys de Joieria i Orfebreria Catalana” (1981); “Salvador Dalí, 400 obres, 1914/1983” (1983); “Antoni Gaudí, 1852-1985” (1985); “Catalunya, la fàbrica d’Espanya 1833-1936” (1985); el projecte museològic de l’Antiga Adoberia de Cal Granotes (Igualada, 1990), “Xina. Mil Anys d’Art i de Cultura” (1991). També es va implicar en el projecte d’imatge integral del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. Tocava moltes tecles deixant una petjada de prestigi i de reconeixement gairebé unànime en totes les seves obres.

També va ser un dissenyador àmpliament reconegut a Astúries. Allà va desenvolupar el Museu del Poble d’Astúries (1998) i va redactar el Pla Director de la Xarxa de Museus Etnogràfics de la comunitat (2001).

Els seus treballs van obtenir guardon no només a Catalunya i la resta de l’Estat sinó també en exposicions a Hannover i Nova York.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

ARTS ESCÈNIQUES

“Vosaltres, els catalans”