Hi ha enquestes, mitjans i politòlegs que diuen que Illa va disparat. Són força els mateixos que deien que Illa guanyava quasi abans de saber que hi havia eleccions i quasi abans de saber que Illa s’hi presentava. Però deixem-ho, que ja comptarem el 12-M. Centrem-nos en la idea que Salvador Illa es dispara. Què vol dir exactament que es dispari? Tornem a allò de l’amarga victòria o la dolça derrota de tantes nits electorals? Per disparat que vagi, Illa guanyarà tan poc com Feijóo va guanyar a Espanya. O menys. Molt menys, vist quants diputats li faltaran per ser investit. Illa, disparat o no, estarà més lluny de la investidura del que hi va estar Feijóo. Té possibilitats reals, Illa, de governar? Amb quins vots serà investit si disparar-se vol dir estar just per sobre dels quaranta diputats? Donem per fet que compta amb Albiach. Plegats sumaran cinquanta escons, per disparats que vagin. L’ajudarà el Partit Popular com va ajudar a Collboni per molt que ara diguin que no? És possible! Però no en farà prou! També ha de moure fitxa Vox perquè l’operació resulti, i això sí que és fang, fangar, fangueig o com en vulguin dir. És clar que Illa s’obre a acords amb Junts i ERC, però si algun d’aquest dos s’equivoca i li aplana el camí, ja veuran el pa que s’hi dona quan hagin de tornar a anar a les urnes. Vista la genial jugada de Sánchez i vistos els trackings electorals del 12-M, diria que després de les europees tindrem espanyoles i catalanes bis.