Arts escèniques

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

Del Nodi al Cobi. En pocs més de dues dècades (dels 70 als Jocs Olímpics), Bar­ce­lona va pas­sar a ser d’un espai de lli­ber­tat en què tot era pos­si­ble (tot i el risc de patir una càrrega poli­cial per les Ram­bles), a una cul­tura ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zada, que havia arra­co­nat els maleïts. “Ove­lles negres” com Pau Riba o Pau Mal­vido (nets de poe­tes com Car­les Riba o Joan Mara­gall), apunta el dra­ma­turg Albert Boro­nat, van cons­ta­tar la seva der­rota. Riba deia que no és que anés con­tra el fran­quisme, és que anava con­tra el sis­tema. Nodi : De gos­sos i mal­di­tos es repre­senta al Maldà del 2 al 26 de maig. Explica, en clau d’auto­ficció, el des­co­bri­ment d’un dels actors, Joan Sentís per la des­co­berta d’un grup de con­tra­cul­tura, que als anys 80 ja dis­cu­tien ober­ta­ment sobre l’eco­lo­gia, el femi­nisme o el capi­ta­lisme, con­cep­tes avui total­ment en voga. Miriam Moukh­les es pre­gunta, incrèdula, com és pos­si­ble que s’hagin per­duts uns refe­rents tan vàlids.

La Moukh­les & Sentís debu­ten Bar­ce­lona, després d’haver estre­nat l’obra al Tem­po­rada Alta. Fermí Her­rero els acom­pa­nya a l’escena, diri­gida per Maria Donoso, en una mena de pòdcast en directe en què, Sentís els va expli­cant la seva des­co­berta que anirà con­ta­gi­ant-los. Els que van par­ti­ci­par en mara­to­ni­a­nes dis­cus­si­ons al Saló Diana es van aca­bar dis­se­mi­nant, expul­sats pel sis­tema. Un fet simi­lar al que s’ha pogut veure després del 15M o, fins i tot, de l’1O (en clau cata­lana). S’ado­nen que els pro­ces­sos d’assi­mi­lació han estat sem­blants i es rebel·len a caure en l’oblit. Per a Moukh­les, una de les sor­pre­ses d’aquesta inves­ti­gació és que el debat era intens, sense pre­jut­jar al que defen­sava idees apa­rent­ment reac­cionàries. Avui, els debats han que­dat reco­llits a l’heme­ro­teca de fan­zi­nes o capçale­res com Ajo­blanco o El viejo Topo. Sentís es va emo­ci­o­nar escol­tant Marisa Muñiz, una super­vi­vent d’aquell movi­ment, que venia d’un àmbit social molt més humil que els uni­ver­si­ta­ris de famílies res­pec­ta­bles. El Nodi era el gos del Toni, un dels pro­ta­go­nis­tes àcra­tes que no van superar l’ostra­cisme. El Cobi és el gos d’en Maris­cal que marca la Bar­ce­lona de l’èxit, la que marca la pauta a par­tir dels Jocs Olímpics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia