Música

Anastacia

Cantant i compositora

“La musica té un poder curatiu també per a qui l’escolta”

L’artista nord-americana ha suspès el concert que tenia previst per dijous al Sons del Món de Roses, l’únic que feia a Catalunya

A l’entrevista que li vam fer al principi de la gira precisament parlava del bon estat de salut que tenia després de patir els càncers

Quan escullo alguna cançó ho faig pensant ‘sí, aquesta l’hauria escrit així, i amb aquesta melodia’
Fem el ‘tour’ amb Peter Maffay, que va ser qui va dir que volia cantar amb mi en anglès

Anas­ta­cia Lynn Newkirk (Chi­cago, 1968), cone­guda sim­ple­ment com Anas­ta­cia, és una can­tant i com­po­si­tora amb una veu d’allò més reco­nei­xi­ble i que, per aquest motiu, la fa única. Després de sis anys de silenci dis­cogràfic, ha publi­cat el seu vuitè disc d’estudi, titu­lat Our Songs, la gira del qual l’havia de por­tar a actuar aquest dijous al Fes­ti­val Sons del Món de Roses, en el que havia de ser l’únic con­cert a Cata­lu­nya. Tam­poc serà avui a Mallorca, després de can­cel·lar el con­cert a Fri­burg. A l’entre­vista, rea­lit­zada a l’inici de la gira euro­pea, ens parla de la seva car­rera musi­cal i també ober­ta­ment de la seva salut després d’haver hagut de superar diver­sos càncers al llarg dels vint últims anys. I com can­tar la referma amb aquesta lluita per con­ti­nuar dis­fru­tant de la vida.

Ja ha actuat abans a casa nos­tra. Té ganes de tor­nar? Com és el públic d’aquí?
Oh, Déu meu, l’adoro. És molt més diver­tit, els fans són molt apas­si­o­nats i els encanta la música. Crec que si els agra­des i els agrada la teva música és un cent per cent un win win (‘gua­nyar gua­nyar’).
Així hi ha una gran con­nexió. A més es tro­barà aquí a Roses molts turis­tes d’arreu, que segur que també l’ado­ren.
Sí, i tant, molta con­nexió. I que bé, doncs, que vin­gui també tanta gent de fora; de fet esteu en un lloc pri­vi­le­giat d’Europa. És ara el Nova York d’Europa, un lloc asso­le­llat.
És Europa la seva segona llar?
Total­ment. Hi passo molt temps tre­ba­llant, a Europa, però encara tinc la neces­si­tat de viure a Amèrica, perquè em dona l’opor­tu­ni­tat de viure més anònima­ment, allu­nyada de tots els llocs on tre­ba­llo.
El seu últim àlbum, ‘Our songs’, és un reco­pi­la­tori de rein­ter­pre­ta­ci­ons de cançons ale­ma­nyes, ‘hits’ de les nos­tres gene­ra­ci­ons.
Sí, perquè encara que fos­sin artis­tes ale­manys, la majo­ria can­ta­ven les cançons en anglès. Quan m’ho van pro­po­sar vaig dir “si no s’ha de tra­duir, doncs OK!” [riu]. Però no totes ho eren, en anglès, i era molt difícil i un repte, a esto­nes frus­trant, però després quan estava en el procés de rees­criure-les va ser tot molt satis­fac­tori. Fins i tot les que he traduït m’arri­ben més.
Què l’atreia d’aquests temes?
El fet de recrear cançons per a mi mateixa. Començant per la melo­dia, la música, si tenia sen­tit en el meu cap, si m’agrada la lle­tra, la melo­dia, i després pre­gun­tar què deien els mis­sat­ges de les cançons. D’aquí vam esco­llir temes com Just You, de Peter Maf­fay; Cello d’Udo Lin­den­berg, Now or never, de Johanne Oer­ding; Still Loving You, de Rudolf Schenker i Klaus Meine, o Beu­ti­ful, de Sarah Con­nor, que em van donar mol­tes faci­li­tats, tenint en compte que a Ale­ma­nya no se solen dei­xar ver­si­o­nar les seves cançons. Fins i tot fem el tour amb Peter Maf­fay, que va ser qui va dir que volia can­tar amb mi en anglès. Vaig que­dar al·luci­nada, mai no ho hau­ria ima­gi­nat, una lle­genda del rock històrica! Té una veu que sem­bla sor­gida dels The Beat­les, tot i que és un artista de punk rock.
La seva veu també és única, té un color sin­gu­lar.
La meva veu dona quel­com par­ti­cu­lar a una cançó, molt reco­nei­xi­ble, que fa que la gent, encara que la senti per pri­mera vegada, sàpiga imme­di­a­ta­ment que és meva. Quan escu­llo alguna cançó que no és meva per inter­pre­tar-la, ho faig pen­sant “sí, aquesta l’hau­ria escrit així, i amb aquesta melo­dia”. La meva veu és un so carac­terístic.
Es diu que és una can­tant blanca amb una veu negra.
M’ho diuen des de sem­pre. Al prin­cipi no ho ente­nia, però a mesura que era cons­ci­ent de la gran­di­o­si­tat de la meva veu i l’espi­ri­tu­a­li­tat que emana, sí que veia que no hi havia tan­tes can­tants blan­ques i ros­ses que es pogues­sin com­pa­rar amb aquesta tipo­lo­gia de tim­bre amb grans can­tants negres com Whit­ney Hus­ton, Tina Tur­ner o Aretha Franklyn. Això va ser posi­tiu al cap d’uns anys, no tant al prin­cipi, quan havia de pas­sar pro­ves cons­tant­ment que no era una altra veu típica.
Denota molta vita­li­tat quan parla, tot i que sabem les malal­ties que malau­ra­da­ment ha hagut de superar. La música cura?
Crec que em va aju­dar per superar moments durs, tot i que no me’n vaig ado­nar en aquell moment. I tor­nava cons­tant­ment, a cada recu­pe­ració. Ho vaig fer amb el ter­cer àlbum, Anas­ta­cia (2004), cançons pre­ci­o­ses que vaig escriure durant el meu pri­mer càncer; creia que la música curava l’ànima, però em vaig ado­nar que curava més enllà, a tot­hom qui escol­tava la música. Ener­gia per anar a tre­ba­llar, cri­dar per quan tens un mal dia... la musica té un poder cura­tiu també per a qui l’escolta.
I com es troba ara?
Estic mera­ve­llo­sa­ment! Estic a bons llocs, puc viat­jar amb el meu gos, que és tan diver­tit i li encan­ten els hotels. Es diu Brody que rima amb roady [nom que designa els mem­bres de l’equip tècnic d’un grup durant les gires], un Yorkie menut de només dos qui­los de color xoco­lata, així no em dis­loco el braç quan el car­rego a l’avió [riu].


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia