“Quan sento en vinil algun disc que m’agrada molt, ploro”

No necessària­ment. El títol del con­cert només té a veure amb Sem­pre hi ha vent. Perquè és una cançó que estic refent últi­ma­ment i segu­ra­ment l’any que ve ja la tor­naré a gra­var en un altre for­mat i amb un altre poema també.

M’agra­da­ria que fos així, sí. És una cançó meva dedi­cada al meu germà [Joan Ramon Bonet, 1944, can­tau­tor i fotògraf], que va començar a casa meva a fer cançons, i per això li faig un petit home­natge. És una cançó que va crei­xent amb el temps, com un arbre. I això és el que jo vull, que aquesta cançó creixi més encara i es pre­senti en algun moment d’una manera més intensa.

Amb tex­tos que hi estic escri­vint, perquè la lle­tra ori­gi­nal és un poema meu curt, però ara serà un poema meu més llarg.

Sí, perquè de vega­des les mires una altra vegada i veus que real­ment ara, en aquest moment, hi pots apor­tar coses. No amb totes les cançons, ni de bon tros: hi ha cançons que no toca­ria en abso­lut. Però hi ha cançons que amb el temps sí que les pots can­viar una mica, inclús musi­cal­ment. Això depèn dels músics que tin­guis, de tan­tes coses... Depèn del moment, en defi­ni­tiva.

Sí, però també ha arri­bat un músic que per a mi és nou, el Toni Pas­tor, que és un llaütista de Mallorca fantàstic. Tots són grans músics i estic molt con­tenta d’estar envol­tada de gent tan bona, perquè et fan vibrar d’una altra manera i apor­ten mol­tes coses a les cançons. Durant tota la meva vida de can­tant, els músics han sig­ni­fi­cat molt per a mi, molt, des dels pri­mers fins ara. Sento una gran estima per la música que fan i per tot el que m’han ense­nyat al llarg del temps.

Fins ara només hem fet un con­cert, a Bla­nes [Fes­ti­val Arran de Mar, el 29 de juny], i m’agra­da­ria con­ti­nuar tocant amb ells qua­tre en els pro­pers mesos, perquè és un grup que m’agrada moltíssim.

Això de les gra­va­ci­ons és molt deli­cat, és un tema sen­si­ble. Tinc tendència a revi­sar molt les gra­va­ci­ons que faig i, per això, em cal molt de temps per fer un disc. I ara estic pre­pa­rant-ne un altre, però ja veu­rem quan s’aca­barà. I res­pecte als músics, una cosa és la gent que t’acom­pa­nya en els reci­tals i una altra, ben dife­rent, els músics que tu pots anar incor­po­rant al procés de gra­vació d’un disc, en el qual pots tre­ba­llar d’una manera o d’una altra perquè estàs bus­cant uns sons i unes coses que pos­si­ble­ment en directe encara no les has tro­bat fins ara.

Això de la música i els dis­cos ha can­viat molt. Ara per fer un disc... ja ho veu­rem, no? Tot són pos­si­bi­li­tats. Però sobre­tot jo busco molta pau, molta tran­quil·litat. Vull trans­por­tar una sèrie de sen­ti­ments, com tu has dit, d’aigua, de vent, de pluja... I això, doncs, és un camí que m’he impo­sat ara fa poc i que el segueixo amb molta ale­gria.

Pri­mer els ha d’interes­sar a les dis­cogràfiques, però a mi m’agrada molt poder-ho fer. Ara estic pre­pa­rant una ree­dició del disc A l’Olym­pia (1975). Això sor­tirà l’any que ve i n’estic molt con­tenta. Ara hi estem tre­ba­llant a l’estudi, i està pre­vist que es publi­qui en vinil i CD.

Per a mi és una ale­gria perquè el vinil jo el trobo més digne que el disc com­pacte, en molts sen­tits. És més digne perquè el so sobre­tot és més bonic, més bo. Un vinil et dona coses que no et donarà mai un petit arte­facte com és el disc com­pacte. I això se sap des de fa temps, però suposo que la majo­ria de la gent no hi dona gaire importància. Jo li’n dono, d’importància, al màxim. Quan sento en vinil algun disc que m’agrada molt, ploro, perquè el que sento no té res a veure amb el disc com­pacte. És un for­mat amb una sen­si­bi­li­tat extra­or­dinària. Per als que esti­mem la música, que torni el vinil és una ale­gria.

Doncs el creo en funció de les pos­si­bi­li­tats que tenim en cada moment com a músics i can­tants. I sobre­tot par­teixo de cançons que a mi m’han agra­dat molt i em fan dis­fru­tar en públic, perquè crec que si jo dis­fruto, la gent també s’ho pas­sarà molt bé, no?

Jo miro molt el pre­sent, el que faig ara. Inclús les cançons que tenen ja uns quants anys, ara les inter­preto d’una manera dife­rent, perquè els músics també hi donen una nova mirada. A mi m’encanta que sigui així, perquè aquests can­vis em ser­vei­xen també per evo­lu­ci­o­nar .