Misteris subaquàtics

Setxu Xirau Roig (Canet de Mar, 1968) és un explo­ra­dor de les arts visu­als. Ho és pel seu uni­vers for­mal que és capaç d’aple­gar en la seva obra dis­seny, pin­tura, ins­tal·lació i objec­tes, tot cre­ant un tre­ball cohe­rent i com­pacte des del difícil punt de par­tida de la frag­men­tació.

Però si des de la for­ma­li­tat l’obra de Setxu Xirau és sin­gu­lar, des de l’òptica del con­tin­gut podríem dir que és única. El seu mate­rial de tre­ball és el món ani­mal, però no fent repre­sen­ta­ci­ons inven­ta­des sinó uti­lit­zant ani­mals dis­se­cats que en el seu moment van estar plens de vida, com és el cas del pro­jecte del cabi­rol que porta a pas­se­jar i foto­gra­fiar per cen­tres edu­ca­tius o cul­tu­rals com ara va fer al MNAC o a l’Uni­ver­si­tat de la Sor­bona a París. També ha expo­sat els seus mun­tat­ges amb papa­llo­nes. Sem­pre, asse­gura l’artista, amb la cer­tesa que aquest ani­mals no van tenir una mort vio­lenta. Podria sem­blar una mica maca­bre, però la veri­tat de Roig en sap treure poe­sia, de tot ple­gat.

La seva dar­rera pro­posta la tro­bem ara a l’enci­sa­dor Museu Arxiu Can Caralt, de Sant Andreu de Lla­va­ne­res. A la seva planta baixa s’exposa fins al 8 de desem­bre l’expo­sició Aqua­rius, en què l’artista es cap­bussa en un nou món mis­teriós: el món sub­aquàtic dels pei­xos que neden per obres de dife­rent natu­ra­lesa plàstica que, com a metafòric mar que fa d’habi­ta­cle als pei­xos, també tenen sen­tit propi.

L’autor sap, a banda de diri­gir els pei­xos com si fos­sin els actors prin­ci­pals de les peces, cons­truir les esce­no­gra­fies en què es mou­ran, i ho fa amb un interes­sant ús de resi­nes, laques i substàncies gai­rebé indus­tri­als que con­trasta amb l’ori­gen natu­ral dels pei­xos. Aquest tre­ball més estric­ta­ment pictòric evita la con­si­de­ració d’anecdòtic l’ús d’ani­mals dis­se­cats.

Aquest explo­ra­dor dels ter­ri­to­ris en què natura i art són una mateixa geo­gra­fia tracta de veure quins són els límits de l’obra d’art, de com la peça artística tracta d’expan­dir-se fora dels seus límits físics per envair tot l’espai. Els pei­xos estan situ­ats en posi­ci­ons i acti­tuds de fugir com si vol­gues­sin retor­nar a una rea­li­tat ante­rior que ja no exis­teix. D’aquesta manera, la sala del museu esdevé una peça artística més en un espai total en què el visi­tant també es cap­bussa per tenir una experiència artística immer­siva.

La visita es pot com­ple­men­tar amb un pas­seig per les sales de pin­tura i escul­tura, i per les de les col·lec­ci­ons de ràdios i apa­rells fonogràfics i fotogràfics.