cultura

Arqueologia

Vilauba s'assegura el futur

Ajuntaments i Diputació es comprometen a seguir finançant la recerca en aquest jaciment de Camós, que comprèn des del segle II aC fins al VII

La darrera campanya s'ha centrat en l'ocupació dels segles V al VII

Les admi­nis­tra­ci­ons vin­cu­la­des amb el jaci­ment d'època romana i visigòtica de Vilauba (la Dipu­tació i els ajun­ta­ments de Camós, Por­que­res i Banyo­les) s'han com­promès a donar con­tinuïtat a la recerca arqueològica (començada el 1978 i mai inter­rom­puda) i a la pro­gres­siva museïtzació del recinte. Està pre­vist que pro­pe­ra­ment se signi un nou con­veni que cobreixi el pres­su­post fins al 2015, amb una quan­ti­tat que a hores d'ara no s'ha con­cre­tat. “Tant de bo sigui la mateixa quan­ti­tat que l'ante­rior con­veni [39.000 euros anu­als]”, va mani­fes­tar ahir l'alcalde de Banyo­les i vice­pre­si­dent de la Dipu­tació, Miquel Noguer, durant la visita que va fer a Vilauba jun­ta­ment amb els altres alcal­des i Joan Anton Abe­llan, pre­si­dent del Cen­tre d'Estu­dis Comar­cals de Banyo­les, ins­ti­tució també impli­cada en la recerca en aquest jaci­ment.

Sota l'asfalt

Els diners que final­ment s'hi des­ti­nin ser­vi­ran, entre altres coses, per exca­var en una gran àrea que fins ara no s'ha pogut tocar, ama­gada sota la car­re­tera de Pujar­nol, que actu­al­ment passa pel mig del jaci­ment. A prin­cipi de l'any vinent la des­vi­a­ran i molt pro­ba­ble­ment a l'estiu els arqueòlegs podran fer recerca en les estruc­tu­res que hi ha sota l'asfalt, docu­men­ta­des quan el 1932 es va obrir el traçat.

Tot i la trans­cendència de les exca­va­ci­ons futu­res, Vilauba té plan­te­jat un altre repte, com és el seu con­di­ci­o­na­ment per a les visi­tes i el seu encaix en una ruta turis­ti­co­cul­tu­ral que inclo­gui tots els jaci­ments de la comarca –les coves pre­històriques de Serinyà, el poblat neolític de la Draga de Banyo­les i la bòbila d'època romana d'Ermedàs, a Cor­nellà del Terri– i els cen­tres museístics, un pro­jecte del qual fa anys que es parla però que no s'acaba de por­tar a la pràctica.

L'etapa final

Vilauba es va aban­do­nar a finals del segle VII, cal­cu­len els arqueòlegs, al cap­da­vant dels quals hi ha Pere Cas­ta­nyer, Quim Tre­mo­leda i Andrea Fer­rer. Segons el seu parer, devien des­plaçar-se mun­ta­nya amunt per motius de segu­re­tat. Des d'ales­ho­res, mai més es va habi­tar aquell recinte. Es posava fi d'aquesta manera a una presència humana de nou segles, des del II aC. El fet que l'ocu­pació durés tant de temps ha permès conèixer l'evo­lució d'un sis­tema de vida propi de vil·la romana fins a un de medi­e­val. Els tre­balls dels dar­rers anys s'han fixat en les res­tes del Baix Imperi (segle V) i visigòtiques (segles VI i VII), de les quals ara el visi­tant pot veure les pri­me­res fila­des dels murs de tres cases, divi­di­des en estan­ces per a habi­tatge i per a tre­ball. Els arqueòlegs van remar­car que és l'únic jaci­ment català d'època visigòtica on es con­ser­ven uns tes­ti­mo­nis arqui­tectònics tan evi­dents, i, per tant, Vilauba esdevé un indret clau per enten­dre els cos­tums de la gent de l'època.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.